“El Consell de la República és un cadàver polític. Un mort amb el qual ningú sap què fer”. La frase és d’un conegut independentista que fa uns anys estava molt a prop de Carles Puigdemont i que en els últims temps se n’ha desentès. Es va passar al sector crític tan aviat com va veure que era impossible que els gestors de l’entitat donessin explicacions de la gestió econòmica del Consell. “De rumors n’hi ha hagut molts, i tots espantosos. Però ja no es tracta de rumors. El Consell va néixer amb vocació de ser democràtic i transparent i ho ha estat tot menys democràtic i transparent. Quan l’Assemblea de Representants va començar a ser una molèstia per a Puigdemont, va ser eliminat. I, a més, ningú sap el que amaguen els seus comptes. Ningú sap com es gasten els diners que fa un temps entraven a dojo i ara escassegen”, afegeix el mateix dirigent.
Els crítics del Consell de la República s’han atipat de demanar explicacions els dos últims anys. Totes les peticions van caure en sac foradat. Apunten a tres noms de l’organització com els autèntics culpables de l’obscurantisme amb què s’ha desenvolupat la tasca del Consell: el mateix Carles Puigdemont, per ser-ne l’ànima; el seu lloctinent, Toni Comín, i la germana d’aquest, Betona Comín, que és qui ha portat la gestió diària de l’entitat des de fa anys. Toni Comín era el que decidia i la seva germana la que trucava, organitzava i executava les seves ordres, en una tasca secundària, però d’una gran importància. I, a més, comptant amb la confiança absoluta de Puigdemont.
L’escàndol ara ha explotat en gairebé tota la seva magnitud, tot i que encara no es coneixen detalls sobre com s’han gastat els diners, excepte algunes generalitats que es desprenen de l’informe de l’auditor de CatGlobal, l’associació que dona cobertura jurídica al Consell: a 31 de desembre del 2023 tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros, i el seu vicepresident, Toni Comín, havia sufragat despeses personals per valor de 15.530 euros sense justificar. “A priori, aquestes despeses no semblen justificades dins el marc de la defensa de l’exili, ja que estan destinades a un càrrec electe que ja disposa d’ingressos propis”, diu l’auditoria. Però també hi ha 21.479 euros en pagaments amb Visa i 13.875 euros en pagaments d’impostos personals.
El més escandalós són les despeses del vicepresident del Consell, Toni Comín. En aquestes despeses es comptabilitzaven el lloguer d’una casa rural al sud de França, on Comín va passar unes vacances amb la seva filla, amb el corresponent lloguer d’un cotxe. També es van comptabilitzar els impostos del lloguer d’un pis a Lovaina (gairebé 5.000 euros) i una multa de trànsit de 363 euros.
“És motiu de querella”
L’auditor recorda en el seu informe que “faria falta una acta del Consell on s’aprovés la realització d’aquests viatges, susceptibles de ser considerats de caràcter personal”. L’abril de l’any passat, l’aleshores gerent del Consell de la República, Sergi Miquel, es va negar a pagar algunes despeses sospitoses de Comín.
Un mail dirigit a Puigdemont, a Antoni Castellà, a diversos membres de la direcció del Consell i a Jaume Bernis, membre del consell de CatGlobal, assenyalava que Comín havia presentat tres factures que no estaven previstes: una de 227,43 euros; una altra de 2.562 euros pel lloguer durant 17 dies d’una casa per Setmana Santa i una tercera per 1.567,35 euros pels mateixos 17 dies del lloguer d’un cotxe. “Aquestes tres factures suposen una despesa total, com us deia, no prevista ni pressupostada, de 4.786,78 euros. Des del punt de vista estrictament financer, aquesta depesa extraordinària no prevista i no acompanyada d’ingressos, no la podem assumir i, per tant, he donat instruccions que no s’hi faci front”. Afegia que “en el cas de la darrera, em consta que podria ser, fins i tot, motiu de querella i altres sancions”. La postura de Sergi Miquel va caure malament a Comín i al seu entorn. Tant que al cap de pocs dies va ser cessat de les seves funcions, i Comín va assumir de forma més directa el control de les decisions.
En la seva rèplica a la recent auditoria, Comín assegura que tant el lloguer de la casa com el del cotxe són despeses de representació per poder assistir a reunions “a la Catalunya Nord”, encara que aquesta explicació té poc fonament. La veritat és que des de fa una mica més d’un any, quan van transcendir algunes de les despeses de la cúpula d’exiliats, molts militants van deixar de cotitzar. Abans d’aquest estiu, quan es va fer pública la barra de Toni Comín i de Lluís Llach, tots dos del govern del Consell, de llogar un creuer al Mediterrani per les vacances i carregar-ho als comptes de l’entitat, l’aixeta gairebé es va tallar. La situació, en l’actualitat, és dramàtica.
Malgrat que pels comptes de Waterloo hi passa més d’un milió d’euros anuals de diners incontrolats, provinents de donacions, el ritme de despeses és un pou sense fons per on es perden els diners a gran velocitat. No només es va pactar donar a cadascun dels exiliats (Puigdemont, Comín i Puig) 6.333 euros en efectiu per compensar-los, sinó que s’han carregat despeses personals d’allotjament, menjars, oci, viatges i representació d’una manera descontrolada.
En els temps que corren, Waterloo és un expedient X. Curiosament, justament quan salta l’escàndol, els seus gestors denuncien que han sofert un atac informàtic i es fa córrer un fals correu de Toni Comín anunciant la seva dimissió. “Ningú es creu això de l’atac informàtic. És molt sospitós. A més, l’auditoria no té res a veure amb cap atac informàtic, sinó que va ser realitzada per un despatx aliè a l’entitat, contractat pels gestors de CatGlobal”, diu un activista del Consell. Malgrat això, des de Waterloo es va intentar vincular el suposat atac a la filtració de dades, com si els números que han arribat a l’opinió pública fossin manipulats i no provinents d’una auditoria interna.
Un dels homes de confiança de Carles Puigdemont va contribuir a la campanya de desinformació i obscurantisme: Agustí Colomines, el que havia estat director de la Fundació CatDem, obligada a tancar després de demostrar-se que era la corretja de transmissió dels suborns del 3% del Palau de la Música cap a Convergència. “Acabo de rebre aquest correu, que és fals. Han piratejat la base de dades del Consell de la República i estan distribuint informació tòxica. Feu difusió d’aquest atac feixista”. Les crítiques que ha rebut Colomines són històriques. Des dels que l’acusaven de banalitzar el feixisme fins als que l’acusaven simplement de ser un mentider. Però, a més, molts internautes es feien una pregunta: “On són les dades de la gent? En quines mans han quedat?”, deia un. I un altre apuntava: “Com pot ser que pirategin la base de dades del Consell? No estaven tan protegides les nostres dades fora d’Espanya?”.
El misteri dels ingressos
Però hi ha una altra qüestió que és tan important com les despeses: els ingressos. Tot sembla indicar que l’enginyeria financera muntada a l’estranger per Puigdemont es va fer quan ell encara era president de la Generalitat. Abans de la seva fugida, l’1 de gener del 2017, l’exdirigent de Convergència Miquel Esquirol va constituir a Barcelona l’Associació Units per al Foment de la Cohesió i la Catalanitat. El 25 d’octubre, després del referèndum i dos dies abans que Puigdemont portés al Parlament la moció per proclamar la República, el seu comptable, Jaume Cabaní, va obrir un compte a Bèlgica, des del qual en els següents mesos, fins que va ser tancat el 19 de maig del 2018, es canalitzarien 364.927 euros. L’esmentada associació va sufragar despeses dels fugats per 112.000 euros. Per aquest compte també hi van passar donacions de l’ANC i d’Òmnium per una suma total de 80.000 euros. Es tractava d’un continu flux de fons opacs que arribaven majoritàriament en forma de donacions anònimes. El compte va ser utilitzat per pagar àpats, hotels, lloguers, advocats i saraus dels residents a Bèlgica, com una partida de 900 euros l’1 de maig del 2018 a “Gemma-Berlín”.
Malgrat el sonat escàndol, en els cercles independentistes, excepte honroses excepcions com les d’El Món i fins i tot Vilaweb, s’ha fet un silenci absolut sobre el tema. Per al sobiranisme, el que no surt als seus mitjans no existeix, de la qual cosa s’ha de deduir que al Consell de la República hi ha un escàndol majúscul però molt poc escandalós. Els gurus callen i miren cap a una altra banda, eludint la dolorosa realitat. Autocrítica i independentisme són conceptes que mai s’han entès bé.
Josep Costa, que en els últims temps es mostra molt escèptic amb l’estratègia dictada des de Waterloo, deixava caure una reflexió, encara que sense fer sang: “Per si no n’hi hagués prou d’haver malbaratat l’energia política de l’1-O i totes les mobilitzacions posteriors, a tota la gent que s’ha gratat la butxaca i ha donat gratuïtament el seu temps només li faltava descobrir que també s’han malbaratat els seus diners. Vergonya, senyors”. I assenyalava en un altre missatge que “el Consell de la República podia ser el Govern a l’exili, una veritable organització per a l’alliberament de Catalunya, o ser el que ha acabat sent (us deix les definicions a vosaltres). El problema no és, com amb tot, que fos una mala idea. És que no se l’han pres seriosament”.
Molt més dur és l’advocat Lluís Gibert, passat al sector crític fa un temps. Acompanyant una foto de Comín amb el seu salari anual d’eurodiputat (124.529,16 euros), el lletrat exposava per escrit el que molts pensen: “S’ha de ser una autèntica rata miserable per esgarrapar la donació del padrí Josep o la de la tieta Remei guanyant el sou que guanyava. Però molt. Aquests són els nostres herois”.
Falta per auditar, no obstant, l’Associació Catalunya Cultura i Progrés (Catcip), que finança el xalet de Waterloo i que, segons sembla, també opera a Catalunya, cobrint-li la qüestió jurídica en territori espanyol. Les dues associacions es van repartir les tasques l’any passat: CatGlobal s’encarregaria de recolzar financerament el Consell de la República i Catcip s’encarregaria de les despeses del palauet. Però les despeses de les dues associacions es barrejaven inexplicablement, vulnerant la normativa belga: CatGlobal, per exemple, va concedir a Catcip una subvenció de 58.970 euros sense cap document que justifiqués el traspàs de fons. Pel que sembla, va ser un acord verbal dels responsables de les associacions. Però l’auditor subratlla que s’hauria d’haver utilitzat la figura de la donació per fer el traspàs de diners.
Fonts sobiranistes assenyalen a EL TRIANGLE que si es coneguessin totes les despeses detallades del Consell de la República (i fins i tot els seus ingressos), l’escàndol podia ser de dimensions còsmiques. Però els comptes de Waterloo són el secret més ben guardat de tot el procés, malgrat les baralles internes i al gran empipament dels gestors de CatGlobal, que van encarregar una auditoria externa per conèixer en profunditat la gestió dels diners que traslladaven amb matemàtica puntualitat al Consell de la República.
*Pots llegir el reportatge sencer a l’edició impresa d’EL TRIANGLE d’aquesta setmana
