Ara resulta que el soci del Barça ha desertat. Ni acaba d’anar a Montjuïc ni està del tot entusiasmat amb tornar a l’Spotify Camp Nou i, per descomptat, ni està ni se l’espera a les assemblees. Les tres absències tenen un denominador comú en el maltractament sistemàtic patit a conseqüència de les actuacions de la directiva des que Joan Laporta va ser elegit president el 7 de març del 2021, entre altres falsedats com la continuïtat garantida de Messi per les proclames de transparència, participació, servei i atenció al soci com mai s’havien conegut.
Per descomptat, amb els antecedents de mentides i incompliments de Laporta era fàcil pronosticar que al soci del Barça l’esperava un calvari, com així ha estat. Els primers indicis van ser l’intent de genocidi de les penyes, frenat finalment per no haver obtingut una majoria perfeccionada en l’última assemblea presencial. De fet, aquesta votació perduda l’octubre del 2021 va ser el detonant de la ferma decisió del president de suspendre per sempre les assemblees participatives i democràtiques després d’haver suprimit un minut abans l’article 67è dels estatuts, que garantia els límits de contenció de despesa i de deute de la directiva. Abolida aquesta vigilància, s’ha balafiat fins a extrems tan preocupants que fins i tot l’auditor s’ha rebel·lat enfront dels abusos i disbarats de president.
En el context social, Laporta també es va posar en mode democràtic quan va consultar als socis com encaixarien un exili d’una temporada a Montjuïc. Encara que només el 30% es van mostrar favorables, Laporta va decidir continuar amb el seu pla d’obres i, a més, emprenyar els 17.000 abonats que finalment van optar per acompanyar a l’equip a l’Estadi Olímpic, obligant-los a confirmar la seva assistència abans de cada partit i col·locant-los en les pitjors localitats.
Aquesta temporada, amb la promesa de tornar a mitja temporada al Camp Nou, es va produir un repunt d’abonats, en part també atrets pel Barça de Lamine Yamal. A l’hora de copsar la resposta real davant una possible reobertura del Spotify, el resultat és que entre les renovacions dels qui ja tenen una localitat a Montjuïc i les noves peticions no s’ocuparien les places inicialment reservades. La junta havia previst un sorteig que no serà necessari.
Dels 144.846 socis a 30 de juny del 2023 als 133.164 socis a 30 de juny del 2024, la diferència és d’11.782 barcelonistes que han abandonat en aquest trànsit pel laportisme que, com és evident, empatitza molt més amb el clientelisme que amb el soci de tota la vida. Els qui van votar a Laporta, milers i milers de socis, no donen signes de rebuig ni oposició, simplement es dilueixen en la distància, segurament l’efecte desitjat per les polítiques socials d’aquesta junta el vicepresident social de la qual, Antoni Escudero, és una figura retòrica, absent i desapareguda.
