Catalunya, 1989. Jordi Pujol governa amb majoria absoluta a la Generalitat i està al cim del seu poder polític. Però el mapa municipal està ple d’ajuntaments, en especial els de més població, on manen el PSC i Iniciativa. Aquesta és l’espina que té clavada CiU per poder consolidar el seu anhelat domini sobre la societat catalana.
Per això, aprofitant-se de l’aritmètica, els convergents promouen un “tripartit de dretes” amb el PP i el CDS per desbancar l’alcalde socialista de Tarragona, Josep Maria Recasens, que havia guanyat les eleccions municipals de l’any 1987. Després d’una moció de censura, el nou alcalde és el convergent Joan Miquel Nadal, que va consolidar el seu poder i va romandre en el càrrec fins a l’any 2007.
Amb l’arribada de CiU a l’Ajuntament, comença una etapa marcada pels marros de corrupció, que van comptar amb l’activa participació, des de Barcelona, de l’anomenat “sector negocis” convergent. Jordi Pujol Ferrusola va col·locar Tarragona en el seu radar i aquí hi va fer suculents negocis, gràcies a la seva poderosa influència (compra d’una empresa d’ambulàncies, intermediació en la concessió d’una planta d’emmagatzematge de productes petroliers al port…).
Un dels casos més ominosos d’aquesta etapa corrupta va ser la compravenda i requalificació dels terrenys que ocupava l’empresa Gas Tarraconense per a la construcció d’un gran centre comercial: el Parc Central. Les primeres investigacions judicials sobre aquesta tupinada daten de l’any 1994 i no és fins ara, 30 anys després (!), que s’està fent el judici oral a l’Audiència de Tarragona contra quatre dels implicats en aquesta trama: l’exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, Àngel Fernández; Juan Carretero, l’antic director financer de Tipel, l’empresa de la família Prenafeta; José Miguel Yubero, exdirectiu d’Eroski, l’empresa que va comprar els terrenys; i l’advocat Enric Llobet, que va participar en la trama d’evasió fiscal d’aquest pilotasso, que va deixar uns beneficis d’uns 4,8 milions d’euros. Estan acusats dels delictes de prevaricació, tràfic d’influències i blanqueig de capitals.
Han passat tants anys que alguns dels protagonistes d’aquest cas de corrupció ja han mort, com l’empresari Isidor Prenafeta, cosí del totpoderós secretari general de Presidència amb Jordi Pujol. I d’altres, com l’exalcalde de Reus Miquel Colàs, han estat exonerats a causa de la seva avançada edat.
La Fiscalia sol·licita una pena de quatre mesos d’arrest major, vuit anys d’inhabilitació especial per a càrrec públic i una multa de 2.406.000 euros per a l’exregidor d’Urbanisme Àngel Fernández, que també va estar involucrat en l’escàndol de la urbanització de Terres Cavades. A més, demana quatre mesos d’arrest major, vuit anys d’inhabilitació especial per a càrrec públic i una multa d’1.800.000 euros per als executius Juan Carretero i José Miguel Yubero. Per a Enric Llobet, sol·licita la mateixa pena, però amb una multa de 360.000 euros.
En el decurs dels treballs de construcció del centre comercial es van fer unes importants troballes arqueològiques de la necròpoli paleocristiana, però es va decidir continuar les obres. Per a vergonya de tothom, avui aquestes construccions de l’època romana estan amagades en el pàrquing del Parc Central.
Declaració de l’editor d’EL TRIANGLE
Des que va esclatar l’escàndol, l’any 1994, EL TRIANGLE va publicar nombrosos articles sobre la tupinada del Parc Central. Per això, el fundador i editor de la revista, Jaume Reixach, va ser convocat a prestar declaració com a testimoni en el judici que se celebra a la secció 4a de l’Audiència de Tarragona. Un dels misteris que la revista va investigar més a fons va ser la participació en l’operació de compravenda dels terrenys d’una misteriosa societat instrumental amb seu a Holanda, Tarantula Beheers BV, que, al seu torn, tenia com a única accionista la societat Willowby Corporation, radicada al paradís fiscal caribeny de Curaçao i amb comptes a Suïssa. A través d’aquest esquema de nines russes es van evaporar els beneficis d’aquest pilotasso urbanístic.
