La pretesa imatge d’un Barça estabilitzat econòmicament, amb velocitat de creuer, com proclama el seu tresorer en funcions de vicepresident al comandament de la caixa, la d’un Barça poderós en el mercat de fitxatges, en perfecte estat de revista als ulls dels socis, meticulós en la seva comptabilitat i havent superat aquests anys negres i de precarietat del passat per ressorgir com el gegant europeu que va ser el club blaugrana en uns altres temps -és a dir, aquesta foto envejable i satisfactòria del club que Joan Laporta ha penjat en les xarxes socials i ha transmès a la premsa local i mundial- no s’ajusta, en canvi, a la nova cleca que li acaba de donar la UEFA per intentar falsejar els seus comptes i així eludir les noves normes del joc net en l’àmbit europeu.
L’organisme continental acaba de sancionar al Barça de Laporta amb mig milió d’euros per enganyar-lo a força d’utilitzar els diners obtinguts per la venda d’actius -en concret, la palanca de Sixth Street- com un ingrés ordinari, infracció tipificada com a greu que pot tenir alarmants conseqüències en el futur per al Barça si es confirma que la UEFA es posarà seriosa a l’hora de frenar aquest tipus d’argúcies financeres tan pròpies dels clubs-estat com el City o el PSG.
La notícia es va conèixer, curiosament, poques hores després de l’assemblea ordinària de dissabte passat, coincidint també amb l’impacte d’aquesta imputació per estafa decretada des d’un jutjat d’instrucció de Barcelona contra el president blaugrana Joan Laporta, relacionada amb un fallit negoci d’inversions que el vincula directament a la liquidació del Reus. El seu paper era el de ganxo i de figura reputacional de referència perquè una sèrie de ciutadans més aviat incauts es juguessin els seus diners sota la promesa d’obtenir rendibilitats mensuals del 6% sobre el capital apostat.
És la segona imputació per estafa contra el president del Barça i la quarta querella derivada d’un projecte basat en els beneficis teòricament milionaris de la compra i explotació, per part del Reus, d’un club xinès que, gràcies a l’experiència i coneixements dels quatre grans exdirectius del Barça de Messi i de Guardiola, Joan Laporta, Joan Oliver, Xavier Sala-i-Martin i Rafael Yuste, reportarien guanys incalculables. La imatge d’aquest quartet atribuint-se mentidorament la paternitat de la Masia, de l’ADN blaugrana i de les Champions conquerides per Leo Messi figura en el dossier utilitzat per a engalipar als probables inversors.
Òbviament, la premsa i l’entorn digital del laportisme no s’ha fet ressò, o només superficialment, d’aquest càstig de la UEFA que el Barça de Laporta havia recorregut al TAS, convençut com sempre d’estar en possessió de la raó i en el seu legítim dret de camuflar l’origen d’aquests fons amb els quals la directiva va poder fitxar els jugadors clau que el van portar a guanyar la Lliga 2022-23. L’estiu del 2022, desesperat per la falta de marge salarial imposat per LaLiga, Laporta va reaccionar, desfermat, amb dues palanques que, de moment, li van proveir 800 milions en tres entrades diferenciades, una primera corresponent a un percentatge dels drets de TV de la Lliga per 25 anys, una segona per la resta d’aquests mateixos actius fins al 25%, per 600 milions en total, i una tercera que ja s’ha fet famosa de 200 milions per la venda del 49% de Barça Studios. Més tard, Laporta es donaria un ingrés comptable pel valor d’equivalència de 208 milions del 51% de la seva propietat, que és la reversió pendent expressada per l’auditor amb una més que meridiana claredat en un paràgraf d’excepció, per més que el laportisme vulgui mirar cap a un altre costat i hi ha aconseguit aprovar aquests comptes irregulars en l’assemblea.
En el cas de Barça Studios, per tractar-se d’una activitat no recurrent relacionada amb la competició, ni LaLiga ni la UEFA han discutit la seva naturalesa. Per contra, el mateix Javier Tebas, encara que li va deixar passar l’alienació d’un primer bloc de cessió de drets de TV, va reaccionar ràpidament aplicant una regulació especial per evitar que Laporta i la resta dels presidents es deixessin temptar per la frivolitat de vendre els seus recursos de futur per fitxar en el curt termini, no almenys utilitzant el cent per cent de la renda neta d’aquestes operacions. És a dir, Tebas li va permetre empobrir encara més el Barça si aquesta era la voluntat del seu president advertint-li, no obstant això, que per l’alliberament d’aquest tipus actius només podria emprar un 5% per a fitxatges.
La mateixa directriu restrictiva, encara que sense matisos ni excepcions, és la que Laporta va voler saltar-se a l’hora de presentar els seus comptes davant l’organisme propi de control de Aleksander Ceferin, que no li ha consentit ni la primera venda. La multa de la UEFA va ser per una infracció del club blaugrana en tractar que les plusvàlues per la venda d’actius computessin com un ingrés més d’explotació. La part dispositiva del TAS al recurs blaugrana ara conegut es reafirma en el fet que Laporta va intentar de comptabilitzar els guanys extraordinaris derivats de la venda d’actius com a ingressos operatius. “El tribunal considera provat que els ingressos obtinguts per la venda del 25% dels drets televisius van ser dissimulats com a ingressos ordinaris en lloc d’extraordinaris”, i el reprèn, fins i tot, per no haver acceptat el resultat de la resolució inicial de la UEFA, ja que “considera que la infracció del FC Barcelona va ser deliberada” i el club va tenir l’oportunitat d’admetre l’error i corregir-lo, la qual cosa hauria reduït la sanció a 80.000 euros. En insistir en la seva tesi, errònia per al TAS, l’alt tribunal veu reforçada la seva conclusió que l’actuació de la directiva va ser “intencionada”.
Laporta, sempre imaginatiu i temerari, jutjava “desproporcionat” l’import de la sanció, apreciant en el seu recurs que no haurien d’exigir-se més de 100.000 euros per la falta comesa. A més, argumentava que la UEFA no havia tingut en consideració la seva estructura de club social que “li impedeix rebre injeccions de capital, com fan molts altres clubs quan es troben amb dificultats similars”, reflexió del tot inexacta perquè en qualsevol moment és possible plantejar una derrama, com ha succeït en alguna ocasió al llarg dels 125 anys de vida del club. Laporta, de fet, es vana d’haver fet front a les dificultats de tresoreria “sense tocar la butxaca dels socis”.
La sentència esgrimeix decididament que el Barça no hauria d’haver estimat com “altres ingressos d’explotació” la venda de drets a Sixth Street, sinó com a “beneficis per l’alienació d’actius intangibles”, ja que, gràcies a aquesta operació, va obtenir ingressos rellevants per gastar en reforçar la seva plantilla amb un percentatge superior al permès per la normativa. I ho ha admès com a atenuant ni excusa per rebre un tracte diferent de la resta la precarietat de les finances blaugrana. “La suposada situació financera desastrosa del FC Barcelona no justifica cap violació de les normes aplicables. Probablement, si el FC Barcelona hagués gestionat les seves despeses d’una millor manera, no s’hauria vist induït a la venda ni a l’intent de classificar erròniament les quantitats rebudes d’aquesta venda”, ha sentenciat la UEFA, que també li retreu haver certificat que la informació remesa era “completa, exacta i conforme amb el reglament” quan va aplicar per a jugar Champions la temporada 2022-2023, una afirmació que el TAS considera falsa, advertint que “la discrepància en la classificació dels ingressos té un impacte important en els resultats d’equilibri del FC Barcelona, no només ara sinó també, sens dubte, per a les pròximes dues temporades, atès que un període de seguiment cobreix tres períodes de presentació d’informes consecutius”.
No és només l’auditor qui li retorna els comptes sense validar, LaLiga va haver de posar ordre en la despesa desmesurada de Laporta a partir d’abril del 2023 obligant-lo a signar i complir un pla de viabilitat que ha tingut com a resultat una indubtable i incòmoda conseqüència en els seus plans de reforç per al primer equip, perquè l’estiu passat només va poder comprar els drets d’un futbolista, Oriol Romeu, i enguany va necessitar donar-li porta a Gundogan, donar llogat Vítor Roque perquè no podia ni inscriure’l, cedir altres jugadors modificant els seus contractes, i vendre per 80 milions talents de la Masia sense que gràcies a aquest esforç pogués, fins i tot, arribar a inscriure als dos únics fitxatges per a Hansi Flick, Dani Olmo i Pau Víctor. Tots dos estaven fora, com Íñigo Martínez, encara que van poder ser donats d’alta per les lesions de llarga durada d’Araujo i Christensen, això sí, només fins a final d’any.
Ara la UEFA també li ha dit alt i clar a Laporta que, a més de fer les coses malament a propòsit, intentant driblar les seves normes, no es passi de la ratlla en endavant perquè podria arribar a quedar-se fora de la Champions si va per aquest camí.
Si no fos perquè Laporta li ofereix a la premsa i als socis una versió absolutament desviada, artificiosa i manipulada de la realitat, possiblement l’assemblea no li hauria donat aquest vistiplau majoritari a la liquidació de l’exercici 2023-24.
