La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha demanat al Departament de Drets Socials i Inclusió que no exigeixi el retorn econòmic dels pagaments d’ajuts socials indeguts en els casos en què l’administració no hagi estat diligent a l’hora de modificar la quantia i en els casos en què les persones afectades no hagin tingut un paper actiu en l'”error” de l’administració. Així s’ha pronunciat la síndica arran de les cartes que diverses famílies vulnerables han rebut en les quals se’ls demana que retornin diners de prestacions cobrades amb imports erronis.
Giménez-Salinas va demanar informació sobre aquesta qüestió al departament, qui en la seva resposta li ha confirmat que s’han enviat comunicacions a 11.000 titulars de la renda garantida de ciutadania (RGC) durant el 2024 i que, d’aquestes, 2.300 persones s’han vist afectades per la reclamació d’imports indeguts, amb una mitjana de 7.500 euros reclamats per persona. Així doncs, la síndica ha constatat que els problemes derivats de la reclamació d’ingressos indeguts de la renda garantida de ciutadania (RGC) s’ha incrementat en els darrers mesos, i ha considerat que s’hauria d’estudiar la condonació del deute en aquests casos, incorporant-ho a la llei d’acompanyament dels pressupostos.
La síndica de greuges reconeix que l’administració té el deure de revisar el dret a la prestació i de detectar casos d’ingressos indeguts, però assenyala que aquest deure, d’acord amb sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal Suprem, s’ha de ponderar també amb la proporcionalitat necessària davant l’impacte que la decisió d’exigir el retorn econòmic pot provocar en persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Per això, ha reclamat a Drets Socials que no exigeixi el retorn de les quanties en aquells casos en què sigui responsable de l’error i que s’estudiï si legalment es podria condonar el deute, per exemple mitjançant la llei d’acompanyament pressupostari.
Giménez-Salinas ha reconegut que la casuística dels més de 2.000 afectats és molt variada i que s’haurà d’actuar de manera “singular” per resoldre cada expedient. En els casos en què les persones van comunicar canvis en els seus ingressos però l’administració ha trigat mesos o anys en modificar la prestació, la síndica recomana que la reclamació de retorn es limiti als dos mesos posteriors a la comunicació. En els casos en què els beneficiaris de l’RGC no hagin comunicat els canvis en els seus ingressos, la síndica fa dues propostes: si els canvis són motivats per una prestació o un ajut de la mateixa administració, es proposa que la reclamació es limiti als tres mesos posteriors al canvi d’ingressos; i si els beneficiaris tenen infants a càrrec, amb independència de l’origen de la modificació dels ingressos, se suggereix que la reclamació se cenyeixi també als tres mesos posteriors de la modificació efectiva dels ingressos.
La síndica de greuges confia que amb el traspàs a la Generalitat de la tramitació i la gestió de l’ingrés mínim vital es puguin reduir els temps de resolució, revisió i modificació de les prestacions socials, i també accedir de manera immediata a la informació que es disposa dels beneficiaris. Per això, també ha traslladat la resolució al Defensor del Poble, amb la voluntat que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions doni màxima prioritat a la culminació d’aquest acord de traspàs adoptat a l’agost.
