El mateix matí de l’assemblea històrica del Barça, en la qual Joan Laporta va aconseguir aprovar uns comptes sense el vistiplau de l’auditor -més aviat amb la ferma postura contrària dels seus experts comptables i financers per un diferencial en les pèrdues de 200 milions ni més ni menys-, el barcelonisme es va despertar amb la inquietant notícia que el Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona imputa al president del Barça “un delicte d’estafa agreujada per desviar presumptament a la Xina diners d’un inversor i apropiar-se posteriorment dels seus fons”. Com a tal -és a dir, com imputat-, haurà de declarar a mitjan gener per ordre d’un jutge juntament amb Sandra Solé, que hauria actuat en qualitat d’intermediària, i l’exdirector general del FC Barcelona en els millors temps del primer mandat de Laporta, Joan Oliver, que més tard es va fer encara més tètricament famós per conduir el Reus a la tomba en una altra exhibició de pèssima gestió econòmica i d’irregularitats que també havien marcat la seva primera etapa com a directiu blaugrana. Un mandat liquidat amb unes pèrdues de 80 milions en l’últim any de la presidència laportista (2009-10) després d’haver presentat als socis uns comptes sense auditar amb uns il·lusoris, falsos i manipulats resultats d’11 milions de guanys que més tard es va encarregar de corregir una sentència ferma de l’Audiència Provincial.
Més o menys el mateix que acaba de succeir en el Barça amb el tancament de l’exercici 2023-24, 14 anys després sota el mateix president, aquesta vegada sense que Laporta hagi necessitat un director general, un gerent o un CEO per a enfonsar al club en un parany financer que a la llarga li tocarà resoldre a una altra junta, encara que finalment a costa dels recursos del club i amb la conseqüència d’un altre grau superior d’empobriment el dia que, tard o d’hora, els comptes acabin per reconèixer i registrar el daltabaix de Barça Studios, una llosa de 408 milions que Laporta mai va tenir i es va gastar bàsicament en fitxatges amb comissions milionàries a favor del seu estret cercle d’agents-amics.
Al soci del Barça l’haurien de preocupar per igual els antecedents de destrosses econòmiques de Laporta al llarg de la seva doble presidència, gràficament i sintèticament perceptibles en un acumulat de més de 1.000 milions de pèrdues i un deute financer de 4.000 milions, tant com que siguin ja quatre les querella presentades per estafa que relacionen a Joan Laporta amb el seu paper directe en la rebotiga de l’escàndol econòmic del Reus i amb la societat CSSB Limited, en la pràctica l’empresa propietària de les accions del Reus, integrada per Joan Oliver, Joan Laporta, Xavier Sala-i-Martin i Rafael Yuste.
La querella ha estat presentada, segons ha informat El Confidencial, per un particular (A.T.O. per les sigles) que el 2016 va posar en joc 50.000 euros en una inversió amb la promesa d’una rendibilitat anual del 6% i “la possibilitat de recuperar la inversió i, fins i tot, rescatar el producte en un termini curt de temps, incidint en l’atractiu de la inversió i en la multitud de gent interessada en el producte, concedint-li una opció preferent”.
Per acabar de convèncer-lo, va arribar a dir-li que “havia d’afanyar-se, ja que el projecte era una ganga”, consistent en la compra d’un club de futbol xinès, Pequín Institute of Technology, un equip universitari de categoria inferior que es promocionaria mitjançant una rèplica de la Masia en aquell país amb la finalitat tant de fabricar jugadors per jugar en la primera línia professional com per vendre futbolistes igual que aquests quatre magnífics estaven aconseguint amb el Reus i abans havien triomfat en el Barça.
En el dossier de promoció de CSSB Limited, precisament, es fa referència al fet que “el sistema de futbol introduït pel seu equip directiu (Laporta, Oliver, Sala-i-Martin i Yuste) en el FC Barcelona funcionarà bé a la Xina” i que el seu “èxit de gestió en el Barça” s’estava replicant al Reus al qual ja havien “ascendit” a la Segona Divisió.
Un truc publicitari que, per descomptat, ja era en si mateix una estafa perquè ni ells són en absolut responsables de la Masia ni van pujar al Reus a base de jugadors formats a casa, sinó amb retalls de Jorge Mendes, com és de sobres conegut.
Els diners de l’incaut ciutadà, atret pel cartell de la fanfàrria laportista i convençut de la solvència i reputació mediàtica dels quatre personatges, va acabar en el compte d’un banc xinès a canvi d’un certificat d’inversió i de 1.000 accions de la societat, adquirides a 50 dòlars la participació.
El desenllaç és imaginable i presumible: dels diners mai més es va saber, només que “Laporta i els seus amics van vendre a la desesperada el club a una societat fantasma de Nevada, els Estats Units, anomenada Global Cities SHH Capital LTD., i es van esfumar”, després de la qual cosa Laporta va intentar esborrar documentalment qualsevol vincle amb tota la trama, sobretot perquè necessitava estar net si volia tornar a ser president del Barça. Per això durant la campanya va repetir mil vegades que ell mai va participar en l’operació del Reus.
Era també una mentida, una altra més, pel camí de recuperar la llotja del Camp Nou. “A més de la seva signatura en diversos documents, existeixen correus relacionats amb l’estructura de la mercantil de Hong Kong que van ser enviats pel seu despatx d’advocats, Laporta & Arbós SL, i entre la documentació que ha aportat també hi ha un dossier oficial sobre CSSB Limited en el qual figuraven com a reclam el mateix Laporta, Oliver, l’economista Xavier Sala-i-Martin i l’actual vicepresident primer del Barça Rafael Yuste”, relata la informació. Des de Reus, exsocis del club també van aconseguir demostrar que la mà de Laporta va moure el bressol d’aquella trencadissa en la qual Joan Oliver era el rostre visible.
Es dona la circumstància que dues germanes del querellant (A.T.O.), que havien aportat 250.000 euros a CSSB Limited seduïdes igualment pel muntatge de la banda del Reus i posteriorment han portat davant els tribunals a Laporta pel mateix delicte d’estafa, van aconseguir la imputació del president del Barça, qui ràpidament va aconseguir un acord econòmic amb les afectades a canvi de retirar la querella. Avui, segons aquestes fonts, Laporta no ha complert encara amb el pagament promès. El cas està en el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona.
En paral·lel, Laporta va haver de declarar, en aquest cas com a testimoni, en una reclamació similar del tenista professional Albert Ramos, víctima d’haver-se cregut el mateix conte i d’haver invertit 100.000 euros en CSSB Limited que tampoc ha recuperat després del sistemàtic incompliment de les promeses de rebre rendes regulars del 6%. Laporta va desacatar una primera citació del Jutjat d’Instrucció número 28 de Barcelona, no presentant-se sense donar cap excusa.
El quart cas, idèntic, encara que inicialment arxivat per una inversió de 4,7 milions i un impagament d’interessos superiors als 700.000 euros, només l’afecta a Laporta, ara com ara com investigat en les primeres diligències després de la reobertura recent de la causa a Sant Cugat.
Finalment, l’Agència Tributària manté oberta la seva pròpia recerca sobre els moviments de fons en el CF Reus i CSSB Limited intentant rastrejar els diners.
No deixa de sorprendre que la majoria de les seves actuacions, tant al Barça com fora de l’entorn blaugrana, a Laporta li resultin d’una normalitat i legalitat indiscutible i que a molts altres els sonin a estafa, en un cert sentit, activitats com el desenvolupament, el format i la depreciació social de l’assemblea del dissabte passat.
Els processos judicials en marxa sí que confirmen, en qualsevol cas, que Joan Laporta va participar activament, des del principi i fins al final, inclòs un frustrat intent escapista final per aparentar que no hi tenia cap vinculació, de la compra, gestió i negocis entorn de la compra i desaparició del Reus. D’aquell equip enterrador del Reus, Laporta ha recol·locat en el Barça a la totalitat excepte a Joan Oliver. És a dir, a Rafael Yuste com a vicepresident primer, a Xavier Sala-i-Martin al capdavant de la Fundació Barça, a Joan Sentelles com a cap en funcions de l’aparell administratiu, financer i comercial de l’Espai Barça, a Pere Lluís Mellado com a responsable de l’àrea legal del FC Barcelona i a Bryan Bachner, l’enllaç i cervell del Reus a la Xina, liderant Barça Vision i les oficines de Nova York i Hong Kong.
Segons l’assemblea, els socis li atorguen a Laporta i al seu equip la màxima confiança, igual que feien els accionistes del Reus, i, fins i tot, els socis al principi, amb Joan Oliver.
