Al millor guionista li hauria costat embastar un relat menys consistent, més desmanegat, contradictori i finalment caòtic que acabés per ridiculitzar tant i tant a la junta de Joan Laporta per culpa de la data, cada vegada més incerta, del retorn a l’Spotify després de l’exili a Montjuïc. L’últim episodi, propi d’una comèdia sense massa refinament, l’ha propiciat el vicepresident de l’àrea social, Antonio Escudero, declarant que almenys fins al març no serà possible jugar a les Corts.
Afirmació que no tindria major transcendència si no fos perquè contradiu el que ha manifestat la vicepresidenta Elena Fort el dilluns últim en una roda de premsa monogràfica sobre com i quan es produirà el retorn a l’estadi: segons les seves pròpies paraules, encara podria ser abans de final d’any, si es donessin determinades circumstàncies. Al seu costat, el director d’operacions, Joan Sentelles, no va confirmar aquest extrem, es va mostrar molt més difús a l’hora de pronosticar una data fiable i, finalment, amb motiu de la posada a la disposició dels socis de Montjuïc la reserva dels abonaments per a la segona part de la temporada, l’anunci del club fixava el retorn no abans de l’inici de la segona volta de la Lliga, prevista per a finals del gener.
En tot just cinc dies han circulat fins a quatre versions oficials des de la mateixa junta que, en qualsevol cas, per als experts, cap de les quatre és la presumiblement possible a causa del retard en les obres, la seva complexitat i l’enorme dificultat que planteja alternar obres i partits, retardant-la fins a pràcticament l’abril o el maig quan ja no tindria sentit habilitar el retorn dels espectadors.
La burlesca actuació de la junta de Laporta, inclòs el president amb les seves fanfarronades, és la resultant del cúmul de mentides i d’invencions que, des del primer dia, es van comptar per a justificar la no menys problemàtica elecció de Limak amb l’absurd argument que com el Barça havia exigit estrenar el nou estadi el 29 de novembre del 2024, en la data del 125è aniversari, l’única constructora que es comprometia a la seva reobertura amb un 60% de l’aforament era Limak.
En realitat, aquest va ser un anunci completament fals des del principi, una excusa mediàtica a la qual es van sumar dues falsedats més: que la constructora turca també era la més barata i que s’havia fixat en un milió la penalització per cada dia de retard.
Una bola porta a l’altra i així fins al dia d’avui, havent-se convertit la data de tornada a les Corts en un divertiment i vergonya públics a causa d’aquesta cadena de falsedats que, per cert, encara no han acabat i oculten altres pitjors, perquè no cal repetir que, per exemple, els 1.500 milions prestats per Goldman Sachs i d’altres inversors no arriben per a la resta del Campus Barça ni tampoc per al nou Palau i els equipaments previstos.
