Una de les espines que té clavades Carles Puigdemont és que, aconsegueixi el que aconsegueixi a Madrid, qui ho gestionarà a Catalunya serà Salvador Illa. Així ho van decidir les urnes.
En la seva reunió amb el grup parlamentari de Junts a Waterloo al començament d’aquest mes d’octubre, es va queixar d’una “falta de pluralitat política a les nostres institucions, que no es correspon amb el que és realment la societat catalana. Per primer cop, les institucions més importants que afecten la gran majoria dels catalans estan gestionades i estan en mans d’un únic partit, el PSC. L’Estat, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, el 100% dels pressupostos d’inversions de les institucions, el 100% del pressupost de publicitat als mitjans, de les subvencions a entitats, passa per unes úniques mans: les del PSC. Això és un reflex de la realitat del país? En absolut”.
L’expresident omet, en canvi, que des de l’any 2011 mai cap alt càrrec que no fos independentista va tenir responsabilitats en qualsevol de les administracions que va governar Junts o la seva antecessora CiU. Tampoc es va concedir audiència a organitzacions constitucionalistes, malgrat que en diverses ocasions van demanar reunir-se amb ell mateix o amb el seu successor Quim Torra.
En canvi, es van regar (i s’han continuat regant) amb milions d’euros anuals suposats mitjans de comunicació digitals amb una mínima audiència, però ideològicament afectes al règim sobiranista que ha dominat Catalunya l’última dècada i mitja. El tradicional cinisme convergent és l’única cosa que no ha perdut Carles Puigdemont després dels avatars dels últims anys de procés independentista.
