Lluís Llach va ser elegit president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) l’1 de juny després d’un seguit de votacions en les quals no va aconseguir el quòrum de vots necessaris per part del Secretariat Nacional. Finalment va derrotar la candidatura de Josep Punga, membre del Bloc Jove, aconseguint 48 dels 72 vots dels membres d’aquest Secretariat. Després de l’elecció, el cantant va anunciar que “volem agafar embranzida”i es va comprometre a donar una nova empentaa l’entitat i reactivar la mobilització.
Quatre mesos després, però, el balanç és molt decebedor pels socis i dirigents de l’ANC. A les mobilitzacions que ha convocat l’entitat hi ha participat molta menys gent que en anys anteriors. La Diada de l’Onze de Setembre ja va posar de manifest aquesta caiguda de la seva capacitat de convocatòria. Va ser la que va tenir menys participació de l’última dècada. Els 60.000 assistents que va calcular la Guàrdia Urbana eren la meitat dels de la Diada del 2023 i quedaven molt lluny dels 1,8 milions que es van aplegar a la del 2014. La commemoració del setè aniversari del referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017 ha estat una segona garrotada a la moral dels integrants de la plataforma independentista. A la plaça de Sant Jaume de Barcelona s’hi van reunir, amb prou feines, 300 persones. Un fracàs que no va veure en directe Lluís Llach, que no va assistir a la concentració.
Les reunions del Secretariat Nacional i la Comissió Permanent de l’ANC reflecteixen el desànim que afecta l’entitat. El debat sobre la Declaració sobre el nou escenari polític que va discutir el Secretariat Nacional aquest estiu es va convertir en un ball de bastons entre el sector oficialista, encapçalat per Lluís Llach, i l’alternatiu o crític, on Josep Costa sol portar la veu cantant i posar esmenes i entrebancs constants a les propostes de la direcció. Les votacions d’aquestes esmenes i del conjunt del document es van resoldre amb victòries ajustades del sector oficialista.
Les sectorials de l’ANC tenen molt poca activitat i estan especialment apàtiques les que estan repartides per l’estranger. “Moltes persones ja no participen a les activitats o s’han donat de baixa o han deixat de pagar la quota de soci. Hi ha càrrecs caducats i sense perspectives de renovació i és visible certa desmotivació general”, es llegeix en un document recent de la Comissió d’Incidència Internacional de l’ANC.
La xarxa social X ha vist com es discutien membres de l’entitat i algunes de les seves assemblees sectorials arran de l’anunci de Lluís Llach d’acceptar que Aliança Catalana se sumés a la concentració de la Diada. El to de les discussions ha portat a algunes d’aquestes assemblees a demanar que el debat no es fes públicament a X sinó a través dels canals interns de l’ANC. Les bronques entre partidaris d’Israel o Palestina han estat notables tant públicament com en privat.
Llach intenta aixecar l’ànim dels associats que presideix amb xerrades per diverses poblacions que sol compartir amb Jordi Pesarrodona, el coordinador de la Comissió d’Accions al Territori, però l’assistència a aquests actes és molt reduïda i monopolitzada pràcticament per gent d’edat avançada. L’actual president de l’ANC té 76 anys i no dona la sensació que tingui l’empenta necessària per aixecar una plataforma que perd socis, simpatitzants i ingressos cada dia que passa. Dins l’ANC s’ha estès la impressió que Lluís Llach serà un president més efímer encara que la seva predecessora, Dolors Feliu, que només va estar dos anys al front del càrrec.
