Fins a un cert punt, resulta comprensible que Joan Laporta busqui, o millor dit, necessiti, amagar-se darrere d’una assemblea telemàtica per a eludir les preguntes més insidioses i incòmodes sobre la depriment situació econòmica a la qual ha abocat al Barça com a resultat directe de la seva gestió, imprudent, poc professional i descontrolada.
Els comptes, encara que des de la junta s’ha informat tard i malament, amb ocultació i manipulació de les xifres clau, pinten molt malament per culpa de la regurgitació de la falsa venda de Barça Studios que el pas del temps li ha retornat en forma de 141 milions de provisions pels impagaments i un saldo al tancament de la temporada de 91 milions de pèrdues, un altre rècord que afegir al palmarès inigualable de Laporta en el context de les seves deu temporades completes com a president superant plusmarques com els gairebé 80 milions en vermell de l’exercici 2009-10, el darrer del seu primer mandat o els 1.163 milions del compte de despeses en el tancament del 2022-23 amb una nòmina de 676 milions després d’haver fet fora Messi, Griezzman i Coutinho, xifres encara per explicar i justificar davant els socis.
En un Barça ideal i democràtic en el qual la junta de torn apliqués solament els estatuts, sense necessitat de fer una interpretació generosa ni estesa dels drets dels compromissaris, en l’assemblea fixada per al 19 d’octubre pròxim, Laporta seria interpel·lat des de la sala pels socis assistents sobre l’estat de precarietat actual, tres anys després de recuperar la presidència, tan invers i contradictori en relació amb el seu discurs oficialista i populista sobre la recuperació econòmica i la sortida d’aquest túnel, finalment, de l’època més fosca de la història del Barça.
L’avanç de l’auditoria, que no s’ha empassat aquesta vegada el conte de Barça Studios, suggereix que, a més d’aquest dèficit anunciat i tan temut des de fa mesos perquè els successius impagaments han estat retransmesos a l’opinió pública blaugrana per diferents canals d’informació més seriosos, documentats i preocupats per la salut del club que la majoria i que la mateixa junta, també és dubtosa l’afirmació reiterada de Laporta sobre que “el Barça ha guanyat 12 milions en el resultat ordinari”, mantra que va repetint des de juny passat per a defensar-se d’aquesta amenaça d’una altra patacada econòmica dels seus com en els cursos anteriors.
Per a aclarir els conceptes, tot allò que Laporta pot considerar activitat ordinària pel que fa al seu missatge tranquil·litzador o d’excusa de cara als socis, encara que susceptible d’interpretacions, pot abastar els costos generals de gestió habituals, les nòmines amb les seves amortitzacions i altres costos que poden arribar als 100 milions sense que, en cap cas, es detallin pel que respecta a les despeses, quedant exclòs els financers que, a més, en el cas de Barça són colossals per culpa d’Espai Barça (3.000 milions de deute ara com ara) i que sí que es computen justificadament en un pressupost i comptes a part.
L’ordinari, quant a ingressos, la relació és la següent: matchday, media i drets de TV, comercial, traspassos i d’altres, un concepte també ampli que en els exercicis dels últims anys ha inclòs el benefici de les palanques sense que la junta ni l’auditor hagin distingit en el balanç final, ni tampoc en la seva exposició, entre ordinaris o no, perquè no cap i no es contempla més que un compte únic de resultats al final de la temporada.
Així, el tancament de les temporades signades per la junta de Laporta en el seu segon mandat ha llançat les següents xifres: -481 M (2020-21), +97 M (2021-22), +303 M (2022-23) i -91 M (2023-24), amb un balanç de -171 M que surt després de sumar-les i restar-les. Contraposats als 1.008 milions d’ingressos nets, és a dir, benefici pur i dur obtingut per la venda d’actius i de patrimoni (palanques) no pressupostat, imprevist i necessitat bàsicament per la urgent necessitat de fitxar, el diferencial deixa un total de -837 milions.
Si s’aplica aquest mateix criteri que ara Laporta vol colar en l’assemblea, el de dividir els comptes per la tipologia de les operacions, ni que sigui solament per a emprar-lo en la presentació i construcció d’un relat confús i adulterat sobre la diferència entre l’activitat ordinària i l’extraordinària, resultaria que la mitjana de pèrdues ordinàries, és a dir sense comptar l’efecte salvador de les palanques sobre el desequilibri entre despeses i ingressos, seria de -209 milions en cadascuna de les últimes quatre temporades.
En realitat, aquest és el saldo resultant i real, el que aboca 837 milions de pèrdues acumulades en aquest altre compte de resultats laportista si s’extrapola de la comptabilitat una lectura sense el recurs de les palanques, la qual cosa porta a afirmar, finalment i d’una forma categòrica i indiscutible, que només gràcies als 1.008 milions de les palanques el fatal balanç de la segona era de Laporta com a president és solament de 91 milions de pèrdues una vegada aplicat el descompte de la reversió de Barça Studios i d’algunes de les provisions que van ser carregades sense sentit en la temporada 2020-21.
Per desgràcia, la conclusió és que el suprem sacrifici d’anticipar recursos de futur, vendre patrimoni irrecuperable i sotmetre’s a l’avantatgisme dels patrocinadors no ha servit de res contra la fúria consumista i la gestió delirant de Laporta, perquè al final d’aquest camí el que hi ha és un deute major, fons propis negatius (92 milions), només 22 fitxes del primer equip en lloc de 25 i amb tres jugadors inscrits gràcies a les lesions d’uns altres, el marge salarial excedit i els estats financers del club en un estat de precarietat i insolvència que, inevitablement, només poden abocar a aquesta presidència a signar amb Nike un contracte lleoní que li permeti esborrar aquesta taca a canvi de deu anys, o més, de menors ingressos per la venda de samarretes, un dels grans negocis del club del qual podria obtenir-se’n un benefici bastant superior si el president no necessités com l’aire que respira centenars de milions per a cobrir aquest pou. També caldrà carregar-li en el deure de la gestió de Laporta aquest altre revés econòmic de rècord.
