La presentació maquillada i esbiaixada dels resultats econòmics de l’últim exercici de Joan Laporta ha posat en relleu la precarietat en la qual ha sumit el club fins a portar-lo a una situació objectiva substancialment pitjor que en el moment del relleu en la cúpula directiva, fa tres anys. Encara que les primeres reaccions en l’entorn barcelonista han assenyalat el tret més cridaner del tancament, aquests 91 milions de pèrdues que són la conseqüència d’aplicar el dèficit de la capitalització de Barça Studios a 30 de juny passat, les anàlisis de fons apunten a símptomes i seqüeles molt pitjors que la revelació d’aquesta farsa operació amb la qual Laporta va burlar tots els controls de LaLiga, Grant Thornton (auditor) i l’assemblea de compromissaris amb promeses imaginàries i falsedats sobre la veritable implicació dels inversors.
Per als experts, la conclusió més greu és que Laporta està arrossegant el FC Barcelona, ara sí amb veritables expectatives de consumar-se, a un estat de col·lapse i de risc de desaparició, a una fallida tècnica, a causa de la suma de factors i elements financers que carreguen insuportablement la seva afeblida estructura econòmica.
En aquest relat més realista, malgrat l’enfocament triomfal de la nota de premsa emesa per la junta, en la qual ni tan sols s’informa els socis del total dels ingressos i de les despeses, s’adverteix que quan Laporta faci públic el balanç i l’auditoria, serà revelada l’autèntica fotografia d’una entitat que, a més de presentar un patrimoni net negatiu de 92 milions, ha vist minvar el seu patrimoni per culpa de les palanques, ha registrat un augment del deute, l’ordinari i també el de l’Espai Barça, que s’estima globalment en uns 4.000 milions, impossibles de retornar. A més, ha acumulat finalment una destacada cartera de creditors que disposen de mecanismes legals de pes per exigir el pagament de les seves factures immediatament en cas de pèrdues com les que Laporta sotmetrà a l’aprovació dels socis en l’assemblea ordinària del 19 o el 20 d’octubre pròxim.
També se sospita que l’informe de l’auditor pot contenir excepcions que Laporta ha pogut obviar a l’hora de formular els comptes definitius. En aquest sentit, resulta del tot inquietant el paràgraf final de l’article de Manel Pérez, cap de la secció d’economia de La Vanguardia, sobre el càlcul de les pèrdues. “Finalment, tenint en compte les xifres anteriors, 12 milions de beneficis ordinaris, més 80 de la venda de jugadors i restant-li els 141 que l’auditor ha obligat a convertir en pèrdues, resulten 49 milions. Fins als 91 que reconeix el club queden encara altres 42 més de pèrdues sobre els quals el club no ha donat informació. Caldrà esperar a la pròxima assemblea de socis”, ha escrit.
La seva anàlisi, de prestigi, murmura la possibilitat que l’auditor hagi apreciat un segon forat de 42 milions que Laporta hauria obviat o ocultat per a evitar una catàstrofe en la imatge per la xifra final del dèficit de la temporada. La Vanguardia infereix aquesta possibilitat sobre la base de les dades aïllades i desesperadament presentades per la junta en un context d’èxit i de bonança econòmica menys creïbles que mai avui si es contrasten amb la realitat.
Els fets juguen en contra d’aquesta pretesa imatge que Laporta vol projectar d’opulència, estabilitat i disponibilitat econòmica. Els confirma el reflex del mercat d’estiu, tancat sense poder completar les 25 fitxes posades a la disposició de Hansi Flick, només amb 22 jugadors, tres dels quals (Dani Olmo, Íñigo Martínez i Pau Víctor) inscrits només fins al de 31 desembre i a l’espera d’aprofitar el marge salarial d’un altre lesionat de llarga durada per colar a Dani Olmo almenys.
I ho ratifica aquesta inevitable i esperada mala notícia del daltabaix de Barça Studios després de dos anys d’impagaments i de mentides i de fracassar estrepitosament un pla de negoci també impossible. Tal com ha deixat anar la junta en aquest avanç fet públic el dilluns a la nit, amb nocturnitat i al dictat dels seus interessos, no criden tant l’atenció les xifres aportades en aquest document com l’absència i omissió de les quals veritablement contribuirien a reforçar aquest discurs entusiasta de l’oficialisme. Sospitós si més no.
Per part seva, Joan Camprubí, en nom de Som un Clam, que el pròxim dia 17 realitzarà una última crida a la mobilització abans de l’assemblea, va reaccionar amb rotunditat a aquest intent la junta de vendre fum sobre la seva gestió econòmica: “L’única realitat és que el club tanca l’exercici amb 91 milions de pèrdues. N’hi ha prou d’enganys! I encara falta analitzar l’informe dels auditors. L’Assemblea ha de demanar explicacions! On està el retorn a la normalitat? Així volen evitar que un dia siguem SAD? Indefensable!”.
