Finalment, com no podia ser d’una altra manera, l’auditor del FC Barcelona, Grant Thornton, ha imposat una reversió del valor de Bridgeburg Invest en la comptabilitat blaugrana de 141 milions. És a dir, de pèrdues, provocades per la provisió necessària dels successius impagaments dels seus inversors en aquesta operació fictícia i il·lusòria que Joan Laporta va aconseguir colar al mateix auditor, a LaLiga i als socis al final de l’estiu de 2022 per un valor de 200 milions.
Avui, dos anys després, la broma de Laporta li ha costat al club registrar una pèrdua de 91 milions després assentar diferents beneficis per traspassos de jugadors de la Masia (40 milions pràcticament nets) i altres del primer equip també per 40 milions, a més de desaprovisionar algunes quantitats amb les quals va carregar absurdament els comptes de l’exercici 2020-21, un enorme esforç i de consum dels recursos del club per maquillar i reduir l’impacte negatiu d’aquests 141 milions obligadament restats per ordre de l’auditor.
Al llarg del cap de setmana, amb l’excusa igualment impròpia i falsa que l’auditor necessitava uns dies més per acabar de tancar els comptes, al que s’ha dedicat la junta és a planificar com comunicar uns resultats desastrosos que, com és evident, neguen i desmenteixen la falsedat dels 12 milions de benefici obtingut de les activitats ordinàries tan repetidament anunciat pel president des del mes de juny. Llavors ja sabia que el tancament havia d’incloure aquest descompte pels impagaments de Libero i el fracàs de Barça Vision com a negoci.
L’estratègia va ser retardar fins a última hora del dilluns la posada en circulació d’una nota informativa absolutament manipulada i esbiaixada sobre el balanç econòmic que posava èmfasi en aquest truc de destacar els 12 milions de guanys com el gran èxit de l’exercici i reduïa a un criteri de prudència comptable i només provisional l’apunt en vermell de -141 milions per la falta de capitalització de la companyia. De manera que els espais esportius audiovisuals de la tarda no van poder analitzar-ho i les redaccions de la majoria dels mitjans no poguessin reaccionar a temps d’examinar-los convenientment i traduir els resultats a titulars reals.
Des del club, gràcies al seu poder de control mediàtic, la junta es va assegurar que TV3 ni toqués el tema i que tant Mundo Deportivo com Sport encapçalessin la informació, en pàgines interiors i sense massa cobertura, sota el mateix titular: “El Barça presenta dotze milions de beneficis, però Barça Studios llastra el resultat fins a -91 milions”. L’arribada d’un porter, Szczesny, i la prèvia de l’estrena de la Champions a Montjuïc van ser notícies millor tractades. En canvi, La Vanguardia, amb un rigor i correcció periodística, no va seguir les consignes de la junta: “El Barça tanca la temporada 2023-24 amb 91 milions de pèrdues”.
És que no caben interpretacions sobre els resultats del balanç de l’exercici ni a l’efecte de l’auditor ni de la fotografia tètrica d’uns comptes que, a conseqüència de perdre 91 milions, provocaran un increment dels fons propis negatius de fins a 92 milions en la mateixa línia inestable i negativa de la gestió de l’actual junta des del 2021.
Tornar a caure en aquest mateix pou, després d’haver esgotat fins a 1.000 milions d’ingressos nets de les palanques, generats contra ingressos de futur i un minvament de patrimoni irrecuperable, representa una patacada de dimensions colossals estimada en 1.000 milions de pèrdues en les quatre últimes temporades sota el mandat de Laporta, ara ja sense l’excusa de l’herència de Josep Maria Bartomeu.
La temptació de doblegar-se ara davant Nike, a canvi d’anticipar 100 milions del nou contracte, pot abocar al president a cedir en la negociació a les pretensions americanes d’emportar-se part del botí de BLM i imposar clàusules lleonines i condicions que, per atractives que semblin a curt termini, sotmetran al Barça per molts anys a una explotació absolutament avantatgista a favor del patrocinador.
La malifeta laportista es va originar amb la venda de Barça Studios per 200 milions sobre la infundada possibilitat que, una vegada agrupats els actius audiovisuals i els digitals (Web 3.0, Metaverso i NFT) en Barça Vision, la marca de la companyia Bridgeburg Invest, la seva comercialització fos el negoci del segle i el Barça el primer club del món a capitalitzar-los en el Nasdaq de Nova York per 1.000 millons de dòlars.
Aquell somni americà de Laporta, mal parit, inoportú i improvisat, a més d’haver resultat un complet fracàs i d’haver-se convertit en un malson per a la seva pròpia economia, el que ha aconseguit és precisament tancar aquesta porta a la resta dels clubs del món que en algun moment s’haguessin plantejat una aventura similar.
Del tancament 2023-24, històric i inexplicable per haver-se demorat fins i tot just unes hores abans del límit dels tres mesos contemplats per la llei, només es coneix el contingut de la nota de premsa facilitada per la junta el dilluns a la nit, un relat oficialista i interessat amb dades i gestes sobre registres rècord d’ingressos i del control de la despesa gràcies a la gestió de la junta de Laporta. Però serà necessari conèixer els matisos de l’auditoria i la totalitat de les xifres per a extreure més conclusions reals i veure si aquest entusiasme directiu està justificat o, com ha succeït amb el mentider embolcall de Barça Studios des de fa dos anys, és necessari qüestionar la credibilitat d’una junta i d’un president com Laporta, poc amics de la veritat i de la transparència davant els socis.
En aquest resum avançat, per exemple, Laporta no ha estat capaç, si més no, d’informar sobre la dada bàsica dels ingressos i de les despeses; només es limita a parla de rècord de patrocinis i d’una plausible i meritòria baixada de la massa salarial de 660 milions a 500 milions, la qual cosa convidaria a pensar en números de facturació també destacables. Solament se sap que Laporta, amb aquests 91 milions en vermell, ha establert un rècord de pèrdues en una temporada completa al llarg dels seus deu anys acumulats de mandat. La seva anterior plusmarca la va establir en l’última del seu primer mandat, 2009-10 amb 79 milions.
