El consell executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts l’increment de 400 noves places de Mossos d’Esquadra que, sumades a les 900 de la darrera convocatòria feta a principis de setembre, suposaran 1.300 policies. En aquest sentit, el Departament d’Interior i Seguretat Pública s’ha marcat com a objectiu revisar el sostre de 22.006 efectius que es va fixar l’any 2021 a la Junta de Seguretat de Catalunya. Es volen estudiar altres opcions per assegurar que, efectivament, la plantilla que finalment es consideri adequada i es decideixi corregeix els dèficits estructurals i que, al mateix temps, serveix per millorar i reforçar la capacitat i el nivell de servei del cos i, amb això, la seguretat publica en Catalunya, almenys a mitjà termini.
Segons el govern català, aquesta ampliació d’agents dona resposta a les actuals necessitats en matèria de seguretat, atès que els riscos als quals s’enfronta la societat i la Policia de la Generalitat l’any 2024 poc tenen a veure amb les previsions basades en els típics indicadors de referència que fins ara s’han utilitzat per calcular plantilles d’efectius policials. A conseqüència d’això, es considera que s’ha anat arrossegant un dèficit estructural d’efectius que limita les possibilitats de donar la millor resposta possible a les necessitats de seguretat de Catalunya.
Es pretén que el nou sostre de plantilla sigui capaç d’atendre tres necessitats de la seguretat pública de Catalunya. Primer, corregir els actuals dèficits de capacitat dels Mossos d’Esquadra. La policia catalana ha desenvolupat un model i estil propi d’atenció i seguiment de les víctimes, de proximitat i de relacions amb la comunitat i s’han creat serveis especialitzats com els Grups d’Atenció a les Víctimes (GAV) i les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORC). D’aquesta forma, la protecció i proximitat a la víctima i als ciutadans més vulnerables s’han convertit en un atribut de qualitat i un segell de la mateixa institució policial, diu l’executiu català. A més d’aquests serveis, s’han creat noves especialitats, s’han posat en funcionament 10 noves oficines d’atenció directa al ciutadà i diverses comissaries de districte.
En segon lloc, el govern català considera que cal adaptar la capacitat a les noves necessitats socials i la demanda de seguretat: a la gestió ordinària de la seguretat ciutadana i la necessitat de reforçar-la a través de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) i al manteniment de l’ordre públic, cal afegir l’abordatge i gestió de fenòmens i riscos, actuals i emergents, complexos tant des del punt de vista del seu origen i causes com de la dificultat per treballar-los, ja que tenen múltiples dimensions i derivades.
Es tracta de qüestions com el terrorisme i la radicalització; el cibercrim; el hacktivisme i la ciberseguretat; les violències contra la dona, les minories i col·lectius vulnerables; la delinqüència urbana i la multireincidència; el tràfic d’estupefaents i el crim organitzat; l’ocupació il·legal de propietats; la propensió social a la intolerància i al conflicte; l’incivisme i la polarització social i política (extrema dreta); l’emergència climàtica i els desastres naturals; la migració i els refugiats, i la seguretat en grans manifestacions.
Finalment, el govern de la Generalitat vol complir amb la responsabilitat i el compromís adquirit amb els ciutadans de lliurar-los uns serveis públics de la millor qualitat. En aquest sentit, cal tenir en compte que la proximitat és intensiva en factor humà i requereix plantilles amb la dimensió suficient per poder ser veritablement presents als carrers i les viles i accessibles als ciutadans.
