El president del govern central, Pedro Sánchez, ha advertit aquest dijous davant l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que la democràcia “lluita una batalla per la supervivència” i “cedeix terreny a cada embat”. El president del govern s’ha referit d’aquesta manera a “l’onada reaccionària global” que qüestiona conviccions socials d’una manera “impensable fa només uns anys”.
Per això, Sánchez ha considerat indispensable “aixecar un mur que protegeixi les institucions” d’aquests atacs. El president espanyol ha apostat pel “multilateralisme” com a eina per aconseguir-ho. Sánchez també ha advocat per les polítiques feministes i ha considerat que “ara és el moment” perquè les pròximes Secretaria General i Presidència de l’Assemblea General de l’ONU “recaiguin en dones”.
Durant el discurs Sánchez ha lamentat que faci prop de trenta-sis mesos de “l’agressió de Putin a Ucraïna i al conjunt de la societat internacional” i prop d’un any de “l’espiral de mort i destrucció insuportable” a Palestina, una espiral “que ja s’estén al Líban”.
Per això, el president espanyol ha condemnat “amb rotunditat” la mort de “civils innocents” i ha fet “una nova crida a la desescalada i la distensió”. Alhora ha advertit els artífexs dels conflictes que el dret internacional “ha de ser respectat”. També ha subratllat que tots els esforços que es facin a la regió “seran insuficients” sense un alto el foc i ha considerat “imperatiu” treballar per “l’única solució possible” al conflicte, que segons el govern espanyol és la solució dels dos estats.
En el repàs que ha fet dels temes que preocupen l’executiu espanyol, Sánchez també ha fet una referència a la situació a Veneçuela, que a parer seu és “enormement preocupant”. Sánchez ha reiterat el “compromís d’Espanya amb la democràcia” i ha reclamat un recompte dels vots emesos en les darreres eleccions presidencials al país sud-americà “amb total transparència”.
Alhora ha fet una defensa aferrissada de la lluita contra el canvi climàtic i ha destacat la necessitat de reformar les institucions financeres internacionals, per avançar cap a mecanismes “més justos” que facilitin els recursos “a qui més ho necessita”. En aquest sentit, ha tornat a reclamar un impost mínim global a les grans fortunes i la “plena implementació dels dos pilars de l’OCDE i el G20 sobre la fiscalitat de les multinacionals com a base d’una futura convenció marc de cooperació tributària”.
Finalment, ha alertat que la humanitat “s’enfronta a vells desafiaments però també a alguns de nous” com ara la intel·ligència artificial (IA). I per bé que ha admès que qualsevol “tecnologia disruptiva” com és aquesta “aclapara”, també ha opinat que “el que marca la diferència és la capacitat per dur les regnes d’aquest progrés i conjugar-lo amb una ètica imprescindible en aquest gran salt que ben segur canviarà el món”. Per això ha reclamat que les decisions sobre intel·ligència artificial “no quedin en mans d’uns pocs”.
