Mentre una oposició basada més o menys en la irritació social que produeix la tempestuosa i improvisada gestió de Joan Laporta proposa mobilitzacions de diferent calibre i actuacions, que poden no portar enlloc malgrat el soroll provocat, el precandidat Marc Ciria ha apostat per la via tecnòcrata, elitista i segurament més complicada d’implementar de tocar-li al soci la fibra de l’economia i de les finances des de la talaia de l’excel·lència. I, especialment, des de dos dels recursos del club, sobre els quals els barcelonistes menys paren esment, com són les expectatives de BLM -és a dir, la comercialització del retail i de merchandising– i les expectatives del negoci digital, que avui dia són precisament el llast de gairebé 400 milions que té al Barça de Laporta a la vora de la ruïna.
Marc Ciria, tot i admetre admetre aquesta cruel i obstructiva realitat, així com la d’un deute, l’ordinari i el de l’Espai Barça, irrecuperable, es mostra obcecat i es diria que fanatitzat amb la idea que la solució continua estant en mans de Laporta, i que només és qüestió d’incorporar uns quants executius, cantar-li la canya a Nike i apostar per la indústria digital com a únic ancoratge de la prosperitat i de la riquesa futures.
Per entusiasmar i atreure el nombre més gran de barcelonistes a la seva causa, Marc Ciria ha dissenyat una estratègia consistent en l’organització d’actes de divulgació, anàlisi i debats sobre aquest univers de les altes finances, l’últim titulat “Solucions digitals per al FC Barcelona”, reforçat amb la presència i participació del cofundador de la plataforma Polygon, Antoni Martín, especialitzada en aquest àmbit. La idea era aportar fundades i encertades maneres de treure al Barça de la seva precarietat a través de l’exploració de les alternatives a l’economia tradicional.
Antoni Martín va començar per avançar que “el deute del Barça és insostenible, que el model de gestió actual no és l’adequat per culpa de la concentració de poder en poques mans i la falta d’una estructura empresarial i que, per tant, existeix la necessitat de generar nous ingressos”. La seva tesi és que als ja consolidats (drets de TV, patrocini, marxandatge i matchday) han d’afegir-se els procedents del negoci digital mitjançant la implementació del blockchain, el metavers i la intel·ligència artificial, que, al seu torn, posen en joc diferents tecnologies per “situar en el centre del negoci a l’usuari” -estranya manera de referir-se al barcelonista que ha de pagar la festa- mitjançant una “estructura descentralitzada” (?) i el processament “ràpid i efectiu de grans bases de dades”. Tot això formarà part del naixement d’una “nova economia”, la del mercat del blockchain, capaç de créixer dels 17,6 bilions de dòlars d’avui als 1.879,3 bilions el 2034, acompanyat del creixement del mercat del gaming de 0,74 bilions de dòlars actuals a 104,5 el 2028, i dels 46,1 bilions de dòlars als 507,8 el del metavers el 2030, sempre en el context d’una xarxa financera basada en el blockchain, que es dona a conèixer amb l’aparició de Bitcoin i es continua relacionant com una tecnologia de pagaments associada a la transferència de criptoactius de manera ràpida i segura.
Els protocols basats en blockchain, segons els experts, poden ser autònoms i descentralitzats, la qual cosa permet la circulació de capitals sense necessitat d’entitats controladores, supervisores o centralitzades i la reducció del frau, el finançament de terrorisme i blanqueig de capitals, sempre que no es permeti l’anonimat que, precisament, forma part del seu relatiu èxit, perquè, d’una banda, assegura la traçabilitat de les operacions tant com el seu blindatge contra el hackeig informàtic i la possibilitat de fer-los irrastrejables.
Segons Antoni Martin, secundat per l’entusiasme i l’admiració de Marc Ciria, les aplicacions d’aquest renovat model pretenen que l’aficionat blaugrana “vulgui sentir-se part d’una comunitat per a tot el seu entrenament”, embolicat de la realitat virtual, la realitat augmentada, l’economia virtual, la interacció en temps real, els espais immersius, la interoperativitat, la personalització, premis per activitat, el sentit de la propietat i el col·laboracionisme d’aquesta nova experiència.
Es tracta, per tant, de posar en pràctica el contrari del que ha fet Laporta fins ara amb Barça Vision, la marca que aglutina aquesta arma financera que, amb la venda de Barça Studios i la capitalització de Bridgeburg Invest per 408 milions, havia d’arribar a sortir en borsa per 1.000 milions de dòlars en el Nasdaq de Nova York. Per contra, critiquen que Barça Vision no té facturació ni direcció general, cap pla de creixement i que ha subscrit aliances “desconcertants” amb partners d’altres sectors industrials com Armarak, dedicat al servei d’àpats.
Com a conclusió d’una llarga exposició d’esperançadores xifres de negoci i de guanys d’aquí a una dècada, la clau depèn d’ampliar l’actual base de dades del Barça d’1 milió i mig als 490 milions de fans del club blaugrana degudament processats mitjançant la IA per a tenir-ne finalment “un coneixement profund de l’aficionat i del soci per a oferir-li allò que més li agrada i necessita”. En definitiva, generar “un model de negoci molt més avançat, holístic i eficaç que la venda de llicències”.
Un món ideal que, en les seves pròpies paraules, només necessita “invertir en un equip capaç de desenvolupar-lo” perquè “estem encara a temps” de pujar a aquest tren. El curiós i contradictori d’aquest relat és que, d’una banda, Marc Ciria considera que Barça Vision (o Bridgeburg Invest) “té un valor zero actualment”, i per un altre, que el camí per sortir d’aquest mal pas per culpa del fals negoci digital formulat per Laporta, un parany comptable com la de Barça Studios que pot derivar en pèrdues superiors als 300 milions, implica continuar confiant en les habilitats del president i la seva capacitat per a afrontar els problemes. En càlculs del seu company Marti, també soci del Barça, si avui la junta és capaç de posar-se les piles i fitxar un equip talentós per a l’àrea digital el negoci, podria facturar 6 milions el 2025 i 206,6 milions el 2035.
Amb quin marge de benefici? Com es resol avui aquesta desvaloració de la companyia que col·lapsarà el Barça d’aquí a poc les seves finances reals? No hi ha respostes, excepte l’esperança que el club blaugrana sigui el flagship d’aquesta nova indústria. És a dir, el primer a creure més que ningú a basar el seu futur en el negoci digital.
Mentrestant, el nou porter que busca Laporta serà el quart jugador inscrit per una lesió d’un altre company, Ter Stegen en aquest cas, també provisionalment, perquè el marge salarial del club continua excedit i el forat de Barça Studios continua creixent.
