“El Manchester City podria ser expulsat de totes les competicions, no sols de la Premier League”, aquest va ser el titular, impactant i cridaner, d’un article de The Telegraph d’aquesta setmana, que posa l’accent en les conseqüències afegides a la possible macrosanció a la qual s’enfronta per part de la Premier League per haver fet paranys en el seu finançament al llarg dels anys.
La Premier l’acusa, resumidament, d’haver injectat milions de lliures procedents del hòlding propietat del xeic Mansour bin Zayed bin Sultan Al Nahayan d’Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units) encriptats, -és a dir, falsejats- com a patrocinis. La vista definitiva ha arrencat aquesta setmana i la sentència per més d’un centenar d’infraccions es farà pública abans del final d’any.
Davant d’un més que possible càstig en forma lleva de punts, ara s’especula que, per la gravetat dels càrrecs, la Premier decideixi expulsar-ho de la competició i també de la FA Cup i la Carabao Cup, que conformen el futbol anglès. La recerca periodística suggereix que, en aquest escenari, per l’aplicació de les mateixes regles disciplinàries i de normativa de la Lliga de Campions (UEFA) i el Mundial de Clubs (FIFA), el City també podria ser-ne exclòs.
El tribunal independent que ha de resoldre en l’anomenat judici del segle contra el City té ara la pressió de la resta dels clubs de la Premier, que consideren insuficient una sanció solament de resta de punts, si són declarats culpables de la gran majoria dels delictes dels quals s’acusa l’entitat citizen.
Ara bé, l’eix principal de l’assumpte que es tracta en el tribunal ara mateix es redueix a si el City va cometre les infraccions per les quals se l’assenyala sobre les regles del joc financer, que el City ha negat repetidament, argumentant que posseeix “evidències irrefutables” per recolzar la seva posició i defensar-se dels càrrecs.
El que sorprèn és que, precisament, un percentatge elevat d’aquestes acusacions s’ha formalitzat sobre la base que Ferran Soriano, CEO i únic responsable d’aquestes presumptes males arts en la seva gestió, s’ha negat sistemàticament a col·laborar en la recerca, respondre a les preguntes de la Premier i a aportar aquesta informació “irrefutable” a la qual es refereix.
Soriano ha preferit no aportar davant la Premier les proves que suposadament esclaririen i justificarien aquests paranys i contractar un bufet d’advocats que intenta desmuntar el procés en si i no presentar específicament batalla en el terreny documental que planteja la Premier. S’ho juga a tot o res una estratègia que, al cap i a la fi, involucra la propietat i el club, encara que no a ell, que es deslliuraria de qualsevol sanció.
Més o menys el que va fer en el Barça saltant del vaixell abans del final del mandat el 2008 i després a Spanair com a responsable de la seva desaparició i liquidació.
La resposta a per què no ha defensat prèviament al City davant la Pemier, podent evitar aquest judici, és plausiblement i probablement que a ell no li importen massa les conseqüències que li puguin implicar les seves decisions al xeic ni a l’entitat.
