Shanghai, metròpolis situada a l’est de la Xina, ha acollit el Fòrum de Legisladors per a Intercanvis Amistosos 2024. El fòrum ha estat organitzat per l’Associació d’Amistat del Poble Xinès amb l’Estranger i a l’esdeveniment van assistir-hi 75 legisladors de l’Assemblea Popular Nacional i les assemblees populars locals de la Xina, així com uns 50 parlamentaris i exparlamentaris estrangers de 43 països. A l’esdeveniment, congressistes provinents de diversos països llatinoamericans, inclosos l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i el Perú, entre altres, van expressar la seva gran estima per les idees i iniciatives presentades per la part amfitriona i van manifestar el seu optimisme sobre les perspectives de la modernització xinesa.
“He quedat molt impressionat en la meva visita a la Xina. És el meu primer viatge a aquest país i he pogut conèixer un desenvolupament i una modernització de la Xina molt accelerats. Això m’ha impressionat molt positivament”, va expressar Juan Ignacio Latorre, senador de Xile. El legislador xilè va opinar que la modernització que està tirant endavant la Xina és molt innovadora i es basa en un desenvolupament d’alta qualitat, recolzat en la innovació, la tecnologia, l’economia de mercat i el lliure comerç, i al mateix temps inclou sostenibilitat ecològica i distribució de la riquesa per millorar el benestar del poble.
Per Latorre, la modernització xinesa també s’està desenvolupant d’una manera ecològica. “Vaig visitar una empresa relacionada amb la gestió de residus. Amb alta tecnologia, la incineració d’escombraries pot transformar les deixalles en gas i després en electricitat, i al mateix temps complir amb normes ambientals”, va destacar el senador. A més, Latorre va elogiar l’obertura d’alt nivell del país asiàtic. “A més del comerç, hi ha molts camps d’oportunitats per continuar aprofundint aquesta col·laboració, sobretot en energia neta, com els cotxes elèctrics i els panells solars, perquè Xile està en un procés de transició ecològica de la seva estratègia energètica”, va indicar Latorre.
En opinió de CarlosValenzuela, congressista del Partit Acció Nacional (PAN) de Mèxic, la Xina ha aconseguit veritables casos d’èxit en diversos àmbits, com la tecnologia, la innovació, l’energia neta, l’economia circular, la seguretat social i el benestar social. “Nosaltres estem molt interessats a poder aprendre”, va manifestar. Durant els intercanvis amb legisladors xinesos, el congressista mexicà es va interessar en la dada que gairebé la meitat dels vehicles elèctrics en circulació a tot el món es troben a la Xina, la qual cosa va considerar com un exemple del nou desenvolupament de la indústria moderna xinesa.
“Em va cridar molt l’atenció la modernització a l’estil xinès, el desenvolupament caracteritzat per un sistema industrial modernitzat. La Xina és un clar exemple de com es pot progressar des de ser una indústria manufacturera fins a convertir-se en una indústria amb innovació tecnològica, amb la configuració de nous avantatges, amb coordinació d’estratègies i gestió de desenvolupament equilibrat. Cal ressaltar, a més, que en el cas del gran èxit que ha tingut la Xina en el seu desenvolupament, es tracta d’un desenvolupament sostenible”, va manifestar Valenzuela.
Al seu torn, EdinsonOlaya, representant del Partit Centre Democràtic a la Cambra de Representants de Colòmbia, va coincidir a atribuir importància a la modernització xinesa vinculada a l’obertura i la cooperació global. En pronunciar un discurs en un seminari paral·lel durant el fòrum, el legislador colombià va destacar el paper que juga la cooperació d’alta qualitat en el marc de la Iniciativa de la Franja i la Ruta. “Considero que es pot afirmar sense cap problema que la Xina ha aconseguit un lideratge mundial en el sentit de la cooperació global”, va assenyalar.
El legislador va considerar que la idea de la Iniciativa de la Franja i la Ruta inclou la millora de la infraestructura i la connectivitat global a través de cooperacions estratègiques amb països que, precisament, requereixen aquesta mena de suport per superar les barreres econòmiques i de desenvolupament. “La Xina no només ha estat generosa a través d’aquestes iniciatives, sinó que és, al seu torn, un soci molt important”, va indicar Olaya, i va recordar les col·laboracions aconseguides entre tots dos països en els camps del comerç, l’educació, la sanitat i la tecnologia agrícola.
María del Carmen Alva, diputada i expresidenta del Congrés peruà, va subratllar que l’obertura d’alt nivell de la Xina brinda més oportunitats per al desenvolupament mundial. Durant el seu discurs en el fòrum, la legisladora va posar l’accent en el projecte del port peruà de Chancay, un exemple de la construcció conjunta de la Franja i la Ruta, que compta amb gestió i inversió d’una empresa xinesa. La congressista peruana va indicar que espera que el port estigui a punt per a l’operació de prova a l’octubre d’enguany, i que es converteixi en un nou centre logístic que connecti l’Amèrica Llatina amb Àsia.
“Crec que amb el port de Chancay serà encara més estreta la cooperació entre els nostres països”, va assenyalar Alva. “Crec que l’obertura ha de ser l’objectiu de tots els nostres països per avançar cap a una comunitat de futur compartit, com sosté la Xina”, va concloure la legisladora peruana.
