El discurs de Javier Tebas ha canviat respecte al de fa dos anys, quan pressionava públicament i obertament al president del FC Barcelona, Joan Laporta, per gallejar-se davant el mercat i els seus rivals amb projectes i fitxatges que, com ha ocorregut aquest estiu amb Nico Williams, Merino, Leao i altres cracs, estaven completament fora de l’abast de les seves possibilitats econòmiques.
“Avui dia, el Barça no pot fitxar a Lewandowski”, havia desafiat a principis de l’estiu del 2022 el president de LaLiga a Laporta, qui va reaccionar amb aquella febre de les palanques i la venda compulsiva i d’actius i de patrimoni per 800 milions, gràcies als quals Laporta va fitxar a Lewandowski i a diversos jugadors més en un escenari que gradualment va anar evolucionant d’una hostilitat evident entre tots dos, perquè Laporta també atacava feroçment a Tebas per les contínues traves de la patronal a la seva il·limitada ambició per gastar els diners que no tenia, a un estadi de bones paraules, gestos d’acostament i de suport mutu en les declaracions a la premsa.
Va succeir també que el Barça es va retirar de la demanda contra la Liga Impulso (CVC) i que Laporta es va apartar de la seva posició radical a favor de la Superlliga, mentre que, per part de Tebas, les antigues invectives es van transformar en paraules d’elogi i d’alè al Barça pel seu esforç a rebaixar massa salarial i atendre els límits de despesa exigits per LaLiga.
En realitat, no obstant això, Laporta no ha fet els deures ni de la temporada passada ni de l’actual, continua amb el mateix pou de Barça Studios, el límit salarial excedit i amb greus problemes, que són evidents, per inscriure jugadors. La diferència respecte a l’actitud de Tebas radica en el fet que ni l’esbronca ni l’assenyala com abans. Al contrari: l’encoratja a continuar treballant mentre que no li regala ni un sol elogi al Reial Madrid, el club més sanejat i poderós del món sense discussió des del punt de vista patrimonial, econòmic i financer.
La raó és purament estratègica, perquè amb Florentino Pérez la guerra i l’enfrontament és aferrissat, cadascun va per l’altre, mentre que amb Laporta pot jugar a estar en bona sintonia per més que la seva gestió sigui desastrosa i els seus trucs comptables més que atroços. Però Tebas no pot estar enfrontat amb els dos clubs més importants del món, necessita tenir almenys a un d’ells alineat amb els interessos generals de la resta i així continuar controlant LaLiga com fins ara. És cert que no fa excepcions, li fa complir les normes com a la resta i que si alguna cosa li ha permès ha estat abusar de les palanques abans que LaLiga endurís aquesta manera de finançar-se pel risc que comporta, com s’ha demostrat, de jugar amb foc.
