LaLiga aconsegueix recuperar el límit salarial, malgrat els excessos de Laporta

El Barcelona, segons LaLiga, ha ajustat el seu límit salarial a 426 milions, el que suposa un notable i significatiu increment respecte a l’última estimació de febrer passat, després del mercat d’hivern que va ser de 204 milions. Aquesta és la bona notícia per a l’equip blaugrana que, no obstant això, segueix excedit perquè l’última nòmina pressupostada es va elevar a 499 milions i no sembla que en la pròxima assemblea, on s’ha d’aprovar-se el pressupost de la temporada 2024-25, hagin de produir-se canvis substancials.

De fet, LaLiga ja ha calculat les variacions i incidències que el FC Barcelona preveu per al següent exercici. L’altra cara d’aquesta recuperació, menys atractiva i més amarga, mostra també la d’un Barça castigat per les atrocitats de Joan Laporta que, malgrat els afalacs de Javier Tebas sobre el gran esforç realitzat en els últims mesos, no ha pogut inscriure més que 22 jugadors, tres dels quals (Olmo, Íñigo Martínez i Pau Víctor) de manera provisional i a força d’eludir càrregues com les de Vitor Roque i Mika Faye, una cessió i un traspàs respectivament que no han pogut generar més marge salarial per no haver estat prèviament inscrits.

En tenir el marge excedit, LaLiga hauria aplicat només el 50% d’aprofitament de totes dues operacions en el cas que haguessin estat donats d’alta. Però, en tancar-les al marge del registre i el control de la patronal, el Barça s’ha estalviat la part de la fitxa de Vitor Roque -en cap cas l’amortització ni el cost brutal del seu fitxatge de 30 milions + 31 milions en variables- i els deu milions del traspàs de Mika Faye han computat només a l’efecte de tresoreria, no de fair play financer.

El Barça de Laporta, com es desprèn de les dades ofertes per LaLiga, ha estalviat 222 milions sobre la seva anterior marca, com a resultat d’accions com eludir la fitxa de Lenglet, els ingressos per traspassos de Marc Guiu i altres jugadors del futbol base amb un benefici net de 30 milions, la no renovació de Sergi Roberto i Marcos Alonso, les baixes regalades de Gündogan i Oriol Romeu i també, és clar, la no inclusió de les fitxes de tres futbolistes com Íñigo Martínez, Pau Víctor i Dani Olmo, aquest últim amb un pes considerable en la massa salarial.

Afegit a aquest bloc, LaLiga ha comptabilitzat a favor del Barça una sèrie de contractes de patrocini no previstos que han pogut millorar la suma final d’aquest límit salarial, finalment fixat en 426 milions.

Una altra cosa ben diferent és reconèixer-li i adjudicar-li a Laporta el mèrit d’aquesta mena de remuntada, que té el seu origen en l’alarmant situació que es va donar l’estiu passat quan, a l’hora de la veritat, va fallar l’ingrés dels 60 milions del primer termini de la capitalització de Barça Studios i la junta va haver d’avalar per dues vegades, per a complir amb el pressupost de les seccions i per a inscriure a la totalitat de la plantilla de Xavi, a més de presentar un document-compromís signat amb Nipa Capital i Libero per a cobrir aquest enorme buit abans del 31 de desembre.

LaLiga, enfront d’aquest panorama desolador, va haver d’aplicar un recalibrat fortíssim del marge salarial, que era de 648 milions fins a l’estiu de 2023, rebaixant-lo a 270 milions i més tard, el gener passat, a 204 milions, després de confirmar-se l’impagament de Libero.

A més, LaLiga el va compel·lir a signar un pla de tresoreria d’obligat compliment i estrictament controlat per la patronal per als dos exercicis 2022-23 i 2023-24, que Laporta havia de seguir rigorosament sota l’amenaça de quedar fora de la competició per estar en fals.

Ha estat, per tant, LaLiga la que li ha fixat i regulat anticipadament la mètrica de despesa, d’inversió i d’ingressos imprescindibles, això sí amb la facilitat de poder compensar el reiterat impagament de Libero i l’absència d’inversors -més enllà dels 15 milions d’Aramark, de tan dubtosa procedència pel que Laporta li ha donat a canvi- amb l’estalvi en fitxes, les baixes, els patrocinis i les martingales comptables, com ficar amb calçador a Dani Olmo per la baixa de llarga durada de Christensen.

No cal dir que, com a resultat d’aquesta fiscalització de LaLiga, Laporta s’ha mossegat les ungles i s’ha enrabiat com un lleó engabiat perquè no ha pogut ni retenir els Joaos ni fitxar Nico Williams ni Leao ni ningú que no tingués, com Dani Olmo, el valor de signar pel Barça mitjançant un acte de fe, agosarat i temerari, com ho és la paraula de Laporta, que anava fent ofertes als cracks d’altres equips sobre la il·lusòria possibilitat d’enxampar uns diners per endavant del contracte amb Nike abans del tancament del mercat.

El Barça, gràcies, a les mesures extremes d’austeritat i rigor imposades per LaLiga pot avui presumir d’un cert espai salarial que, igualment, comparat amb el seu principal rival, el Reial Madrid, segueix en franc desavantatge, perquè Florentino Pérez disposa de 754 milions, és a dir de 328 milions més de despesa en plantilla que el Barça, una quantitat bastant per sobre del cost real de la plantilla, mes de 200 milions de marge positiu, el contrari que li passa a Laporta, que no li arriba per a pagar-la.

Dit d’una altra manera, el Madrid pot arribar a invertir 754 anuals en massa salarial després d’haver fitxat a Bellingham, Fran García, Joselu, Arda Güler, Kepa, Mbappé i Endrick, tots ells inscrits sense problemes, excepcions o condicions. Laporta, per part seva, malgrat els seus desesperats intents i bogeries en aquests dos exercicis, només ha pogut retenir a Íñigo Martínez, Dani Olmo i Pau Víctor, els tres subjectes a solucionar el buit de Barça Studios abans del 31 de desembre perquè puguin continuar sent blaugranes a tots els efectes, i se li han anat de les mans Gündogan, Joao Félix i Joao Cancelo, a més d’Oriol Romeu i Vitor Roque.

En total, només tres incorporacions -provisionals- de vuit operacions promogudes per Laporta que haurien arruïnat una altra vegada el límit salarial blaugrana si no és perquè LaLiga ho ha impedit amb la normativa i la seva intervenció directa.

Una situació que, com és sabut i notori, ha obligat a Hansi Flick a forçar la titularitat i el protagonisme de l’herència de Josep MariaBartomeu en forma de Masia, res a veure amb el veritable pla de Laporta a base de talonari i jugadors de Jorge Mendes. Si al final s’imposa aquest llegat que tant ha demonitzat Laporta a l’imperialisme madridista i al batibull de la presidència actual serà més obligat encara qüestionar la legitimitat i capacitat de l’actual junta. El mateix que si els ‘juvenils’ no poguessin sostenir el ritme al llarg d’una temporada tan exigent. Ningú no podria culpar-los a ells.