Veient venir que l’estiu s’anava a empassar totes i cadascuna de les seves promeses i projeccions, especialment en l’àmbit econòmic i financer, el president del Barça, Joan Laporta, va recórrer a uns d’aquests claim amb els quals atacar i defensar-se indistintament del complex univers del fair play financer, els fitxatges, les inscripcions i el control de LaLiga. “Per primera vegada en set anys -va dir als senadors del FC Barcelona en la sessió de juny passat- tindrem resultats ordinaris positius”.
Sobre aquest principi bàsic, que segons la seva definició consisteix a ingressar més del que es gasta, Laporta ha construït un relat que només podrà sostenir fins a final d’aquest mes quan, preceptivament, l’auditor presenti el seu informe i la junta directiva, reunida en solemne sessió, aprovi els resultats econòmics de l’exercici 2023-24. Perquè Laporta, que va repetir fins a l’infinit aquest mateix recurs dialèctic en la seva compareixença pública del dimarts 3 de setembre, sap que aquest concepte de ‘resultat ordinari’ es presta a interpretacions i que, més tard o més d’hora, es descobrirà el truc.
Les pistes sobre aquesta nova maniobra de funambulisme les està donant la mateixa gestió del president, incapaç un estiu més de complir amb les normes del joc net financer de LaLiga i, per tant, d’inscriure la totalitat de la plantilla, si no és amb subterfugis a força d’ampliar contractes o estirar lesions, avals, cessions doloroses i sacrificis futbolístics com regalar a Gundogan al Manchester City. I, així i tot, aquesta vegada, s’ha quedat amb tres places per cobrir per falta de manxa econòmica i amb tres dorsals, els de Dani Olmo, Íñigo Martínez i Pau Víctor, sota l’amenaça de no poder continuar jugant a partir de l’1 de gener en cas de seguir amb aquesta morositat crònica i mòrbida que s’ha convertit en el sant i senya del laportismo.
Quan Laporta s’imposa avui la medalla del control de les despeses ordinàries del Barça, el que està fent no és una altra cosa que complir rigorosament el pla de tresoreria subscrit amb LaLiga, és a dir impost per Javier Tebas per al curs passat i l’actual, pel fet que després de la fallida capitalització de Barça Studios, companyia sobre la base de la qual Laporta ja s’ha donat uns ingressos ficticis de 408 milions, el club estava en fals i en risc de ser inhabilitat per a continuar disputant les competicions oficials.
LaLiga li va aplicar un estricte pressupost de despeses sobre els seus ingressos reals de manera que, si Laporta volia invertir un euro més en fitxatge amb el marge salarial excedit, de 207 milions calculats per LaLiga sobre els 492 milions pressupostats per Laporta, havia de limitar-se al recurs d’aprofitar el 50% o el 60% de qualsevol estalvi aplicat a aquests costos, bé per baixes, traspassos o ingressos comercials extres.
En aquest atapeït marge d’actuació, sempre a causa del forat negre provocat per la falsa venda de Barça Studios, que al seu torn es va utilitzar per als reforços de la campanya 2022-23 (Lewandowski i companyia) comprometent la legalitat i justificació d’aquesta inversió en fitxatges, Laporta ha recorregut a totes les argúcies possibles, incloses les concessions d’actius de futur -com a part de les noves llotges VIP i els entrepans del futur Espai Barça– a canvi d’obligar a determinades empreses que no són del sector ni poden aportar cap valor estratègic a invertir enganyosament en Barça Vision, una societat sense activitat pròpia ni mercantil que tan greument llastra l’estructura financera blaugrana. Tot un dispendi inútil i de pèrdues d’ingressos futurs, anticipats només a l’efecte de tresoreria, que, sense l’aportació calculada de la renovació amb Nike, tampoc han servit de molt a l’hora de reforçar la plantilla i han empobrit encara més el FC Barcelona.
Que Laporta hagi exclòs aquesta altra part de la comptabilitat del concepte ‘ordinari’ poc importarà a l’hora d’agrupar i resumir en els comptes finals l’activitat financera i aquests números vermells que, una vegada més, marcaran el tancament definitiu de l’exercici 2023-24. El que Laporta li deu a LaLiga per a poder arribar a la regla 1:1, segons el president aproximadament 60 milions, li correspon ara a l’auditor quantificar-ho en el balanç, és a dir descomptar sobre aquests 408 milions movedissos i atribuïts en el passat com a beneficis gràcies a un acte de fe de Javier Tebas i de Grant Thornton que difícilment poden repetir ara amb la lupa del món del futbol i del mateix gremi de l’auditoria posada en els jocs de mans de Laporta.
Els reiterats beneficis en l”ordinari’ als quals s’ha referit Laporta en les seves aparicions des de juny passat han de passar ara pel tamís de Grant Thornton i l’examen legalista dels seus experts que, per descomptat, senten en les seves pròpies carns i diàriament la pressió d’un president desesperat, les dificultats de treballar sense un interlocutor professional i amb comandament dins del club i de la junta, és a dir, molt a cegues, i la incomoditat d’enfrontar-se a una realitat que, segons com surtin els números, potser ha de desmentir les proclames propagandístiques de Laporta sobre guanys il·lusoris. Contrasta, per descomptat, aquest anunci de Laporta al juny, abans del tancament, anticipant beneficis sense donar xifres aproximades, amb la significativa absència de dades concretes més de dos mesos després. Senyal que la batalla amb l’auditor està sent llarga i acarnissada.
Per cert, que és absolutament fals que el Barça dugui set anys sense beneficis ordinaris. Els ha donat i han estat reconeguts, auditats i aprovats per l’assemblea i per LaLiga des de l’exercici 2011-12 i fins a l’exercici 2018-19. Una altra cosa és que Laporta interpreti que els efectes de la pandèmia fossin ordinaris a les temporades 2019-20 i 2020-21, sent l’única entitat arreu del món que no ha acceptat una reducció dels ingressos per culpa de la covid, i que, efectivament, també sota el seu mandat el Barça hagi estat també l’excepció dels clubs grans quan a la recuperació de la seva facturació respecte dels nivells prepandèmia i hagi liderat el rànquing mundial de despeses.
Amb Laporta de president, a més a més, malgrat ingressar 1.000 milions de beneficis nets per vendes d’actius, patrimoni i fons de negoci el Barça ha encadenat tres temporades de pèrdues d’uns 200 milions anuals a falta de saber com queda l’exercici 2023-24, el primer on LaLiga li ha prohibit gastar en fitxatges si no ha estat amb estalvis i reduccions. I així i tota la economia fa aigües perquè els deures de Barça Studios no els ha fet Laporta. Com sempre.
