Una de les raons per les quals Joan Laporta es va decidir finalment a donar la cara i a fer-ho amb aquesta espècie de bel·ligerància i agressivitat en la roda de premsa del dimarts va ser perquè hores abans la plataforma Som un Clam va plantejar la seva ferma determinació d’exigir, i aconseguir, que l’assemblea ordinària corresponent a l’exercici 2023-24 se celebri en un format presencial que retorni als socis la possibilitat de participar activament i democràticament en aquest òrgan suprem i sobirà i recuperi la salut social i el mínim respecte pels drets fonamentals reconeguts en els estatuts del FC Barcelona.
Per a Laporta, aquesta reivindicació, que hauria de formar part de la normalitat de la vida del club i no de la rutina totalitària i dictatorial del règim laportista, suposa una amenaça, un desafiament, un casus belli i el pretext perfecte per a haver obert la seva intervenció del dimarts amb un encès discurs en contra d’aquesta oposició que, amb nom i cognoms, l’ha acusat en poques paraules d’haver posat el Barça en “perill d’extinció” i despullat als socis, és a dir als propietaris del club, de tots els seus drets.
La seva va ser una rèplica clàssica contra aquells que volen desestabilitzar el club amb notícies catastrofistes i discursos apocalíptics, seguida d’aquest discurs i descripció grandiloqüent sobre el balanç de la seva gestió, excels, destacant la recuperació econòmica com un indiscutible mèrit d’una presidència modèlica i de referència.
El pitjor d’aquesta posada en escena, pròpia de la Plaza de Oriente en una crida a combatre la maçoneria, el comunisme i les conspiracions internacionals contra la “pàtria, una, gran i lliure”, va ser que la premsa, en bloc, no es va atrevir a realitzar una sola al·lusió a la creixent activitat de Som un Clam per tot el territori, per cert, amb èxit de públic i de suport a la redemocratització del Barça, i molt menys a plantejar-li al president una pregunta tan bàsica, senzilla, directa i pertinent com quin serà el format de la pròxima assemblea, presencial o telemàtica. Cap periodista va travessar aquesta línia per por que la seva identitat passés a formar part d’aquesta llista negra de Laporta i el risc de patir conseqüències com quedar-se fora del circuit de tertúlies i dels canals de comunicació oficialistes.
La situació creada, per tant, és la d’un escenari en el qual Som un Clam ha estat ‘convidada’ a realitzar accions encaminades a la reobertura social de l’assemblea, a demanar adhesions, fomentar actes, debats i mostrar múscul davant la força tirana i mediàticament tan poderosa del laportisme, potser perquè aquesta és l’estratègia des de la junta, la de no avançar quin serà el format de l’assemblea fins no calibrar la veritable força de l’enemic.
La reacció del col·lectiu liderat per Joan Camprubí i Jordi Roche ha estat ràpida i enèrgica en les xarxes socials en resposta a la paròdia mediàtica laportista: “Davant el triomfalisme de Joan Laporta en la roda de premsa del dimarts, Som un Clam reitera la preocupació per la situació d’emergència del club, subratlla la urgència per redreçar els problemes econòmics i socials de l’entitat”, tot deixant clar que en aquesta compareixença “el president va fer èmfasi en una recuperació econòmica fictícia, en línia amb les informacions i missatges difosos en els últims temps, i que, al mateix temps, contrasten amb la petició de tres anys més per a redreçar la situació. Es pretén generar il·lusió amb el retorn a l’Estadi per Nadal, quan els experts ja preveuen retards i quan els socis i sòcies no disposem de cap informació sobre aquesta tornada. Se’ns explica que Ilkay Gündogan, el jugador fitxat la temporada passada i que més minuts va disputar, marxava per voluntat pròpia i per motius esportius, quan el jugador, en el comunicat de comiat, apel·lava a l’ajuda econòmica que significava per al club la seva sortida”.
Som un Clam celebra “la bona arrencada de l’equip de futbol a les ordres de Hansi Flick i reiterem el nostre suport incondicional a l’equip. Però aquest bon inici de temporada no pot amagar una situació crítica que l’actual Junta directiva no ha redreçat en tres anys i mig de mandat. I demanem -ha manifestat- que no es confongui fer rodes de premsa amb exercicis de transparència. El president torna a no donar resposta a les preocupacions dels socis, autèntics propietaris de l’entitat. La situació social és crítica, amb els socis menyspreats i maltractats. I amb les penyes expulsades de la vida social del club. Insistim en la crida a valorar el paper dels socis i per a exigir transparència, responsabilitats i presencialitat en la pròxima Assemblea”.
El pols, doncs, és aquí. La maquinària periodística majoritària al servei dels interessos del president contra Som un Clam, liderant ja el front opositor i el dubte delirant i surrealista que deixa oberta la junta sobre si s’aferrarà a les seves formes franquistes i a la política del discurs únic per a salvar una assemblea que es posarà molt complicada per culpa de les estridències i disbarats financers del laportisme.
