El límit exacte i l’abast de la verborrea de Joan Laporta del passat 25 de juliol, el dia de la presentació de Hansi Flick com a entrenador per a la temporada 2024-25, projectava al barcelonisme un escenari que, passat pel prisma de la premsa majoritària sota el control instrumental de la junta, contemplava el fitxatge de Nico Williams -per a formar un tàndem demolidor amb Lamine Yamal-, i de Dani Olmo, perquè el pretenien l’entrenador i Deco, el mateix que un mig centre de nivell i un lateral per si no seguia Cancel·lo. En conjunt, una sèrie de fitxatges possibles perquè el Barça estava molt a prop de recuperar tota la seva esplendor i el poder financer gràcies a la imminent pluja de milions procedent de nous inversors i del mega contracte amb Nike, del qual es podia avançar la prima de renovació per 100 milions per comprar els millors jugadors del mercat, a elecció, inclòs Mikel Merino, un altre objectiu en el visor d’aquesta caça major anunciada i promesa.
Aquestes van ser exactament les paraules de Laporta fa poc més d’un mes: “El tema econòmic està millor. El procés ha estat salvar el club econòmicament i després recuperar-lo i ara estem en el camí de la normalitat. Avui el Barça pot afrontar fitxatges de la magnitud que s’està parlant en la premsa perquè hem fet un gran esforç, molt d’esforç, comptant amb la paciència dels seguidors, la qual cosa ens ha permès estar en situació d’afrontar el mercat. Deco està treballant amb el seu equip per a tractar de millorar si és necessari la plantilla. En aquest sentit, anirem anunciant ben aviat les notícies que creguem que són rellevants. Tenim una sèrie d’inversors i hi ha un procés de regularització del qual ja anirem anunciant que es compliran les inversions i, per tant, es mantindrà la valoració d’aquesta companyia. En aquest sentit, cal seguir els criteris de LaLiga per a la relació 1:1. Sobre Nike, estem en una negociació que millora la posició del Barça i de les condicions. Estem satisfets de com estan anant aquestes negociacions i pròximament també tindrem notícies a mitjà termini. Sobre l’actualitat esportiva, Deco està treballant en el seu, encara que saben que podem fer front a les inversions. El que no farà aquesta junta és efectuar operacions que desestabilitzin al club ni l’estructura esportiva. Serem estrictes i continuarem amb l’estabilitat i l’equilibri, però podem fer front aquestes operacions i amb garanties”.
Difícilment podria interpretar-se d’aquest discurs que, de tots els fitxatges, només es concretaria el de Dani Olmo, a terminis, ni que Laporta faria el ridícul amb el frustrat reforç de Nico Williams, ja que realment no tenia ni per a començar amb la clàusula ni molt menys assegurar-li que podia inscriure’l. Tampoc que no li arribaria per a donar-li dorsal definitiu a Dani Olmo ni a Íñigo Martínez -provisionalment i ridículament habilitats per jugar només fins al 31 de desembre per lesions de llarga durada de dos companys- i que per a conservar la plantilla calia deixar anar llast convidant a sortir a Gundogan, el fitxatge estrella de la temporada anterior. A més, per poder disposar de 22 jugadors, tres menys dels permesos per la Lliga per culpa de Laporta i de Deco, el Barça es menja els 30 milions (i 30 milions presumptes en variables) que costa Vítor Roque, un altre crac que va arribar per salvar a l’equip el desembre passat, ara cedit al Betis sense benefici i sense cap contraprestació ni impacte en el marge salarial perquè ni tan sols va poder ser inscrit, el mateix que Mika Faye, traspassat al Rennes francès per 10 milions, encara que només a l’efecte de tresoreria com a part de l’extraordinari botí dels 40 milions per la seva venda i les de Marc Guiu, Chadi Riad i Julián Araujo, altres quatre perles de la Masia heretada de Josep Maria Bartomeu que avui són l’única sustentació esportiva i econòmic a curt termini del precari Barça de Laporta.
A la força, Hansi Flick ha hagut de recórrer a la Masia en la pretemporada i per completar una arrencada més que esperançadora i brillant amb ple de punts en la Lliga, lideratge en solitari i la sensació que, per la casualitat de les circumstàncies i perquè Laporta continua tenint el club arruïnat i col·lapsat digui el que digui, la resposta d’aquesta herència és molt millor que el pla A de Laporta, a còpia talonari i cracs mediàtics que no estan a l’abast d’una junta que fa quatre estius que ven motos i contes, ja que a l’hora de la veritat cada any que passa més es complica la possibilitat de reforçar la plantilla sense paranys.
Temps hi haurà, en qualsevol cas, per veure si amb una base de juvenils el Barça aguanta el desgast de les competicions i l’exigència del nivell necessari per lluitar pels títols. Ara, avui mateix, la qual cosa el soci i l’entorn han d’analitzar a fons és el grau de credibilitat del president que fa diversos mesos que incompleix totes i cadascuna de les promeses reiteradament fetes, enganyant jugadors, clubs i al seu entrenador, qui també s’ha vist obligat a canviar de discurs i donar per bona una plantilla que, ell sap millor que ningú, pot ser curta i arrossegar-li a forçar la màquina de la responsabilitat i l’esforç de nens que, al contrari, necessiten protecció i culminar la seva formació.
Laporta ofereix avui una roda de premsa, per fi, en la qual admetrà en principi preguntes sobre el llarg episodi que abasta des del desconcertant i inexplicable vist i no vist de Xavi amb Flick fitxat, el tempestuós i il·lusori relat laportista d’un estiu de ridícul i la no menys delirant gestió del pou de Barça Studios, que segueix aquí, o la comèdia i la falsedat permanent sobre el contracte de Nike, encara per començar i sota la seriosa amenaça de complicar-se extraordinàriament.
Es creurà una altra vegada el soci i la premsa res del que digui Laporta? Després de guanyar 7-0 al Valladolid pot ser que, a socis i periodistes els sembli que, en el fons, res és tan rellevant ni preocupant si per mesurar la gestió de la junta s’usa el marcador com a únic indicador fiable. Pot ser així, per descomptat, encara que aquesta perspectiva no evitarà que Laporta, una vegada més, després d’estar covardament amagat tants mesos, s’afarti avui de dir mentides, parlar des de la imaginació i felicitar-se per l’èxit de Flick en els seus primers mesos.
La realitat, però, s’obstina a demostrar que el Barça està econòmicament en molt greu estat i que si se salva la temporada continuarà sent per l’herència del futbol base i la Masia de Bartomeu i de Sandro Rosell, que la van reactivar després que Laporta, en el seu primer mandat, s’oblidés de mantenir-la, de construir un nou edifici i de posar al capdavant del millor tresor blaugrana de tots els temps una altra vegada a professionals competents i brillants. Els mateixos que Laporta va acomiadar de seguida que va tornar fa tres anys.
