Les crítiques a l’enciclopèdia en línia Viquipèdia han revifat els darrers dies a la xarxa social X. Les queixes pel seu biaix sectari proindependentista són periòdiques i s’han reproduït aquest mes d’agost arran d’un fil de denúncia realitzat pel professor de la UNED José Javier Olivas. En aquest fil, Olivas destaca que hi ha entrades que son autèntics panegírics de Carles Puigdemont o de la celebració del referèndum per la independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017. A l’ex-president de la Generalitat se’l cita nombroses vegades com a ‘exilat’ en la llarguíssima entrada que li dedica aquesta enciclopèdia.
Altres entrades sectàries que inclou Olivas en el seu fil són la que ignora que els Jocs Olímpics del 1992 es van celebrar a Espanya o la que elabora una classificació de victòries en competicions de motoGP en la qual diferencia els pilots de Catalunya, els Països Catalans i Espanya. En l’entrada dedicada als Jocs Olímpics, la Viquipèdia detalla totes les ciutats on s’han celebrat i el país al qual pertanyen menys a les del 1992, on diu que es van celebrar a Barcelona, Catalunya. L’entrada que informa dels títols aconseguits per pilots de motosGP assenyala que 20 són italians, 17 del Regne Unit, 11 dels Països Catalans, 7 de Catalunya i cap d’espanyol.
També hi ha queixes per les xifres exagerades dels actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana o que hi hagi entrades dedicades a denunciar amb noms i fotos policies als quals el món independentista acusa d’infiltrar-se en alguna de les seves organitzacions.
Al fil de denúncies hi ha comentaris en defensa de Viquipèdia i pràcticament tots corresponen a usuaris que es defineixen com a independentistes en els seus perfils. És el cas, per exemple, de Pol Molina, candidat d’ERC a Badalona a les últimes eleccions municipals del 2023 i fill de Tomàs Molina, presentador de l’espai del Temps de TV3 i candidat a eurodiputat per ERC a les eleccions generals d’aquell any. Entre els que es queixen pel to independentista de les entrades n’hi ha que diuen que han intentat eliminar les expressions que consideren sectàries però que els seus esforços han estat inútils perquè els administradors les han recuperat. També hi ha usuaris de X que afirmen que totes les enciclopèdies en línia són tendencioses a favor del país des de les quals s’administren, sigui França, el Regne Unit, Espanya o Catalunya.
La Fundació Amical Vikimèdia és la que empara i manté la Viquipèdia. Robert Garrigós, un dels administradors que retoca les entrades que hi apareixen, forma part del grup de persones investigades pel cas Tsunami. Va presidir la Fundació Vikimèdia entre els mesos de febrer i maig de l’any passat. A les eleccions al Parlament que han portat Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, Garrigós va concórrer en el número 38 de la candidatura del partit Alhora, encapçalada per Clara Ponsatí, consellera d’Ensenyament amb Puigdemont que va fugir com ell després de la declaració d’independència. En aquesta candidatura també hi anava, en el lloc 80, Gemma Aïsa, que va ser tresorera de Vikimèdia els mesos que Garrigós en va ser president.
L’actual direcció de la Fundació Vikimèdia, presidida per Núria Ribas, professora d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, està menys marcada políticament. A la Junta hi ha Àlex Hinojo, vicepresident de la Fundació Puntcat i patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que es va fer popular quan va aparèixer en un programa de TV3 defensant que les torradores haurien de parlar català.
