Comença a córrer el pànic entre les files laportistes a causa de la proliferació de comentaris en les xarxes socials apuntant directament a JoanLaporta de ser el responsable únic d’aquesta vergonyosa situació, reiterada i crònica, de precarietat i dramatisme a l’hora d’inscriure els fitxatges de cada estiu, sobretot tenint en compte que l’any passat el Barça només va comprar els drets d’Oriol Romeu i que aquest estiu l’única operació ha estat la de DaniOlmo, després de la frustrant OPA a l’Athletic per NicoWilliams i la rèmora del desconcertant capritx, o el que sigui, de comprar els drets federatius de Vitor Roque el desembre passat, a un preu abusiu i desorbitat.
El problema detectat en la caserna general laportista, que fins ara ha tingut el control absolut del discurs dominant en el monstruós entorn digital barcelonista, pràcticament un rodet ideològic al servei de la junta actual, fins i tot abans de tornar al poder fa tres anys, radica en el fet que comença a desgastar-se, fins a la negació, que tots els mals haguts i per haver són exclusiva responsabilitat de l’herència de Josep Maria Bartomeu, argument que va ser la principal arma electoralista de l’Estimem el Barça i, posteriorment, fins ara, l’eix entorn del qual han girat, a tall d’excuses i de justificació, els excessos, els errors i el daltabaix financer infligit per Laporta al FC Barcelona des del seu retorn al club.
El temps ha anat demostrant que la caça de bruixes interna a través de l’auditoria, la Due Dilligence i el Forensic va acabar sent, juntament amb el dossier enviat a la Fiscalia que, presumptament i definitivament, anava a ficar a la presó a Bartomeu i a tota la seva banda, un recurs mediàtic solament, lletra morta a l’hora de la veritat i l’agafador de Laporta, una espècie de pretext indecent, per a sotmetre el club a un estrès insofrible i esgotador, primer en forma de pèrdues inventades i provisions innecessàries fins a aconseguir els 451 milions de fons propis negatius i després, per a intentar salvar-se i refer els comptes, recórrer a una palanca darrere d’una altra, amb igual de desenfrenament i desesperació, a canvi de vendre actius irrecuperables i anticipar ingressos futurs que afectaran greument l’estructura ordinària blaugrana en pocs anys.
Un saqueig salvatge, amb la terrible conseqüència que, pesar de tot, Laporta ha posat en ridícul al Barça aquest estiu intentant fitxar a Nico Williams i que, a l’hora de la veritat, encara queden moltes filigranes i nyaps comptables per fer abans de poder inscriure a Dani Olmo i solucionar el llast de Vitor Roque.
És perceptible en l’ambient que l’acumulació de promeses incomplertes, les fanfarronades del president i directament el decorat de mentides mediàtiques sobre el qual descansa l’actualitat del club han provocat entre la massa social una reacció molt simptomàtica i que, de forma resumida, qüestiona obertament que la gestió de l’actual junta hagi millorat la de Bartomeu, com proclama i reitera el relat laportista dominant fins ara. En les columnes dels mitjans tradicionals, els laportistes, que abans eren majoria, veuen com el seu arsenal ideològic es redueix i com comencen a desertar de les files del règim, en bona part avergonyits per haver estat anys contribuint al seu aparell periodístic. Però és a les xarxes socials on Laporta està perdent la batalla.
Il·lustrativament, alguns comptes de referència continuen intentant defensar encara la causa laportista. Diversos han publicat aquesta setmana fils comuns per tractar d’influir en l’opinió pública a força de repetir les troles habituals del laportisme, com que “la despesa total en fitxatges del Barça des del 2021 fins al final de la temporada passada és de 27,24 MEUR, després de 24 incorporacions (11 a cost zero, 5 cessions i 7 pagant traspàs) i 32 baixes (15 remunerades i 17 a cost zero). L’únic mercat sense benefici net és la temporada 22/23. Amb gran esforç s’ha rebaixat la massa salarial en 180 MEUR. Els ingressos del Barça s’han recuperat dels 631 MEUR de la 20/21 a +800 MEUR sense palanques. Segons Deloitte, el Barça és el quart club de futbol del món amb més ingressos, només per darrere del Reial Madrid, Manchester City i PSG. Aquesta és la situació que té el Barça abans d’enfocar el mercat d’estiu de la 24/25”.
Arguments manipulats i que la realitat desmenteix, perquè Laporta ja va camí dels 400 milions gastats en fitxatges propis; són bastant menys els de cost zero, com demostren els contractes creixents per on estan cobrant les primes de fitxatges, i si s’ha rebaixat la massa salarial respecte a l’heretada, bàsicament és per la baixa de LeoMessi, el cost salarial del qual rondava els 150 milions. Per contra, respecte als ingressos, no val prendre la referència més baixa de la pandèmia, de 631 milions, per a comparar-la amb els 800 milions pressupostats per a l’últim exercici, sinó amb els comptes aprovats per a la temporada 2019-20 de 1.020 milions de Bartomeu, temps en els quals el Barça era el primer en tots els rànquings financers mundials, no sols de Deloitte. També va ser dos anys seguits el número 1 de la llista Forbes.
Amb Laporta, la regressió s’ha consolidat sent el Barça l’únic dels grans que no ha recuperat el nivell de facturació d’abans de la COVID. La contraprogramació sona a desesperada. En canvi, altres influents noms propis en les xarxes ja no prenen com a base l’herència ni el discurs oficialista i analitzen directament la realitat amb un llenguatge inequívoc: “Et podia comprar això durant un parell d’anys, però el tema de l’herència ja va tocant la seva data de caducitat. És una gestió nefasta. Analitzes com s’han fet les coses enguany i és dramàtic. Atenció:
- Nyap històric en la banqueta amb Xavi. Solucionada in extremis i amb mals modes.
- No vaig ni a entrar en el cas de Vitor Roque. Vergonya històrica, sense més ni més.
- Ni rastre d’entrar a la regla 1:1.
- Els impagaments de Libero gestionats a velocitat de tractor. Tard i malament. Ni tan sols han enviat els documents a la Lliga encara.
- El contracte amb Nike intueixo que Laporta s’ha embolicat un cigar amb ell i mai se n’ha sabut més.
- A 15 d’agost encara no som capaços d’inscriure a ningú, un altre puto estiu igual.
- Promeses incomplertes a tones.
- Encara no neteges a fons la plantilla amb vendes.
- Et filtren la idea d’emportar-se un Barça vs. Atleti a USA per treure quatre rals.
Estic molt cansat, de veritat. El club és dirigit com si fos una verduleria. No trobes professionalisme per cap part, una empresa com el Barça mereix tenir professionalitzades totes les àrees del club. Només demano ser seriós, que això ja és insuportable”.
Visió negativa i absolutament antagònica respecte als continguts d’aquests mateixos comptes mesos enrere que, a més, ja avancen la possibilitat que Laporta pugui treure’s algun truc de la màniga per a aconseguir inscriure la plantilla de HansiFlick a canvi d’una mica de pa per a avui i la fam assegurada a la cantonada, és a dir, a base de més embolics i de noves argúcies comptables demostratives d’una gestió improvisada i capritxosa.
