Enmig del caos i el circ mediàtic que constantment travessa la nació més poderosa del món, hi ha coses que realment fan riure i se’ls resta importància. Però com nosaltres som tan pel·liculers i amants de les sèries d’espionatge i els thrillers d’acció, en aquesta ocasió si em permetreu llançar una sonora riallada, (ha ha ha ha!), mentre veig la repetició en càmera lenta de la pel·lícula que es va muntar Donald Trump fa uns quants dies enrere en un míting de campanya.
Com ja és costum d’aquest senyor de color bronzejat taronja i perruquí groc podem esperar qualsevol ximpleria, ja que és tan gran el seu narcisisme que quan era jove fins i tot va fer el ridícul en una sèrie de televisió intentant ser actor. És per això que qualsevol cosa nova que tregui o faci ja no ens hauria de sorprendre ni molestar en absolut, únicament prendre’l del costat que vénen les coses.
Com que m’encanta crear teories de la conspiració quan veig que alguna cosa no va bé, vull convidar-los a mirar una vegada més el famós vídeo del suposat atemptat perquè s’adonin la classe de rata que és aquest senyor. No li importa sacrificar un parell de víctimes innocents com el pobre bomber voluntari que va morir i aquell pobre noi ignorant que van obligar a disparar per després matar-lo. Si reviseu persona a persona les que estan darrere de Trump, veureu que gairebé tots segueixen gravant amb el seu telèfon mòbil. Tan bon punt els acròbates del servei secret fan la suposada extracció, el tipus mai no es cobreix la cara i segueix fent campanya amb les mans.
És que ni el guió més pesat i exagerat del cinema hollywoodià tindria aquesta capacitat de crear una escena tan surrealista com aquesta. La pretesa sang de l’orella estava més seca que la pintura de la Casa Blanca. Però cal destacar que el seu show va ser per fer-lo creure a tothom gràcies a la cobertura i la mediàtica reacció dels mitjans de comunicació a tota la terra. N’és una prova que finalment va obligar a emmalaltir més el seu rival el també jove ben plantat Joe Biden, que no fa més desastres perquè no dóna per a més i ara doncs l’obliga a replantejar el seu error de continuïtat a la Casa Blanca i designar Kamala Harris a qui possiblement el Partit Demòcrata l’estigui enviant al suïcidi polític amb aquesta denominació.
En fi que el més probable és que vegem en els propers quatre anys caminar pel despatx oval a qui la casta jueva decideixi tenir-hi, mentre segueixen les guerres i les matances de vides innocents al món i il·lusos somiadors com jo pensant que un dia el món tindrà herois de debò com a les sèries i a les pel·lícules que lluiten per un món d’amor i pau.
