Viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. De mitjana, una persona que ha viscut al ras a Barcelona viu 25 anys menys que qualsevol altre veí o veïna de la ciutat. Així ho indica un informe d’Arrels Fundació.
Els motius són molts i tots sumen: el fred a l’hivern i la calor a l’estiu, la tensió per buscar-se la vida cada dia, la por, la inseguretat i la violència a la qual està exposada la persona, la mala alimentació, les addiccions en alguns casos o l’escàs accés a la sanitat.
A Barcelona, 1.384 persones dormen cada nit al carrer. Arrels recorda el dret a l’habitatge digne, que es recull a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia, però denuncia que a Catalunya unes 53.000 persones tenen greus problemes d’allotjament, de les quals més de 5.500 viuen al ras.
Aconseguir que una persona deixi el carrer no es fa de la nit al dia i no es pot treure ningú del carrer per la força. No és un tema policial, sinó d’atenció social i cal respectar les necessitats i els ritmes de les persones, indica la fundació.
L’equip de carrer d’Arrels recorre cada any la ciutat de Barcelona per visitar les persones que viuen a la intempèrie, especialment aquelles que es troben en una situació de carrer més cronificada, amb l’objectiu de saber com estan, establir un vincle de confiança i conèixer les seves necessitats. El 2023 van visitar 796 persones.
Quan alguna de les persones que visitem al carrer expressa la voluntat de dormir sota un sostre, la fundació Arrels intenta trobar un allotjament que s’adeqüi a les seves necessitats: una habitació en un pis compartit, un pis individual o la possibilitat de dormir al Pis Zero, un espai de baixa exigència d’Arrels per a persones que fa molt de temps que viuen al carrer i no han trobat cabuda en altres recursos.
