Víctor Font denuncia l’artificialitat i insuficiència de la solució Aramark

Ha sortit al pas de manera contundent contra una operació que, segons la seva informació, deriva a Barça Vision part de la prima per la concessió del servei d'àpats de l'Espai Barça per 25 anys, no resol l'impagament de Libero i creu que l'auditor està obligat a revisar a la baixa el valor real de Barça Studios

Víctor Font

L’operació d’entrada d’Aramark en l’accionariat de Bridgeburg Invest SL no ha despertat, al contrari, el menor entusiasme en cap barcelonista mínimament sensible a la gravetat dels estats financers del club i amb una idea aproximada de la infecció i enquistament de la venda de Barça Studios, que es va complicant amb el pas del temps i amb l’obsessió laportista de mantenir-la en el pulmó artificial malgrat el seu evident estat vegetatiu.

Les reaccions, en el més càlid i endormiscat període vocacional per excel·lència, no han estat tampoc massa agressives en la línia d’aquesta sedació col·lectiva que travessa el club, encara que és destacable en aquest cas la sortida al pas de Víctor Font que, almenys, ha aportat bastant més informació i perspectiva que la mateixa junta de Joan Laporta, un fet rellevant al qual ha al·ludit en forma de justificada crítica, més enllà de les conseqüències i condicions de la maniobra evasiva de Laporta. “Volem manifestar la nostra preocupació i sorpresa -ha dit Font- pel fet que el comunicat no doni cap mena de detalls sobre l’operació en un context en el qual la capacitat per a fitxar i inscriure jugadors per aquesta temporada, així com la salut financera del Club, depenen, en gran manera, de la capacitat del Barça per fer que els accionistes de Barça Studios facin front a les seves obligacions financeres”.

Aclarit aquest primer tret d’opacitat, per desgràcia reiterada i senya d’identitat d’aquest mandat, Font ha deixat clar que “l’operació anunciada amb Aramark no resol la necessitat de trobar un accionista que substitueixi Libero i assumeixi l’impagament de 40 MEUR que s’arrossega des d’octubre del 2023”. Segons les seves fonts, que han de considerar-se solvents, la operació tancada per Laporta és un acord perquè part de la prima per l’adjudicació del negoci de càtering del nou camp durant 25 anys es destini a la compra d’accions de la comercialització de Barça Vision, en concret les rebutjades en el seu moment per Orpheus Media i Socios.com, que mai van estar realment interessats en el negoci -perquè no n’hi ha- fusionat del fons audiovisual del club amb de les expectatives dels NFT o el rendiment associat al Metavers o la web 3.0.

Un pla de negoci que fins ara només s’ha cregut l’auditor Grant Thornton i, per derivació, LaLiga, si bé Javier Tebas no desbloquejarà el saldo blaugrana per als fitxatges d’aquest estiu fins que no es donin veritablement les condicions més que satisfactòries per a assegurar l’ingrés i la qualitat d’aquesta inversió.

“Amb aquesta informació veiem que l’operació anunciada no resoldria cap dels problemes econòmics que tenim des de fa temps atès que continuaríem amb el problema dels 40 MEUR impagats per Libero l’octubre del 2023 i els 60 MEUR impagats per Socios i Nipa/Vestigia el passat 15 de juny. En conseqüència, sembla que continuem sense cap accionista realment compromès amb el projecte”, ha afirmat amb rotunditat l’excandidat, que també considera més que confirmat que “els accionistes inicials de Barça Studios (Orpheus i Socios) no estaven interessats en el negoci audiovisual i digital, sinó que van ajudar al club a canvi d’un potencial compromís perquè altres inversors agafessin el seu lloc més endavant”.

La qüestió més delicada per a Laporta l’apunta Víctor Font en la seva anàlisi sobre com actuarà l’auditor en aquest tema. El seu criteri és que, comprenent que aquella va ser una venda il·lusòria, com ho va ser la presumpta inversió posterior i frustrada de Libero i ara el nyap acordat amb Aramark, un patrocinador que es dedica a la restauració exclusivament, “els auditors ben probablement obligaran el club a aprovisionar bona part dels 400 MEUR de plusvàlues que ens vam anotar l’any passat i LaLiga continuaria bloquejant una quantitat de diners importants que afectaria negativament la nostra capacitat d’inscriure jugadors”.

Per descomptat, Font subratlla el “fet sorprenent que una empresa del món del càtering i la restauració entri en l’accionariat de Barça Studios alhora que se li adjudica un contracte de 25 anys de durada. Què aportarà Aramark a Barça Studios? És l’entrada a l’accionariat una contraprestació per l’adjudicació del contracte de càtering? Quin procés de licitació s’ha seguit i en quines condicions?”. A tall de conclusió li sembla que el soci del Barça necessita la màxima transparència i que la solució Aramark no és més que una altra fugida cap endavant.

D’altra banda, fonts pròximes a LaLiga han avançat que la resolució sobre el marge salarial no es produirà fins que Laporta enviï tota la documentació a la patronal per a la seva revisió i validació, entenent que aquests 40 milions servirien per equilibrar el deute que el Barça té pendent des del passat estiu a conseqüència de la venda de Barça Studios el 2022, una palanca de 200 milions dels quals fins ara el club blaugrana només han aportat 40 milions, els 20 milions de tapadora (Orpheus i Socios) i els 20 milions a l’estiu del 2023.

Quan l’acord amb Aramark sigui convalidat, cobrirà els 40 milions pendents, però encara quedarien per ingressar els 60 milions del tercer termini de la venda. L’estiu del 2025 serà quan haurien d’ingressar els últims 60 milions de l’operació. D’acord amb una informació de Mundo Deportivo, “tot i que el pagament pendent per aquest estiu no hagi de fer-se d’una vegada o de manera prorratejada, la veritat és que el club blaugrana encara no ha aconseguit equilibrar el joc net que li permeti ajustar-se a la norma de l’1:1. Encara que està molt més a prop, necessita aconseguir altres ingressos com l’acord amb Nike o alleugerir la seva massa salarial amb la sortida de jugadors. Té per davant fins a final de mes per intentar aconseguir-ho. Mentrestant, roman la norma del 50% on només pot reutilitzar aquest percentatge de cada venda de jugador en una nova inscripció, podent ser del 60% si el jugador venut té un sou el cost del qual és almenys del 5% del cost total de la plantilla”.

El rellotge continua corrent en contra dels ambiciosos plans de Laporta que no només no ha pogut inscriure ara com ara al seu nou fitxatge, Dani Olmo, sinó que continua alimentant la premsa amb el somni de comprar també Nico Williams.

(Visited 143 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari