Dani Olmo, el nou jugador del Barça adquirit compulsivament al Leipzig alemany aquesta setmana, mai havia aconseguit acreditar un preu de mercat tan elevat com ara, als seus 26 anys, després d’haver-se convertit en una peça clau de la selecció espanyola campiona de la passada edició de l’Eurocopa. Segons Transfermarkt, la web que ajusta regularment el valor dels futbolistes en funció del seu rendiment i moment de forma, el migcampista de Terrassa havia baixat a 40 milions la temporada anterior després d’acabar la campanya 2021-22 per sobre, a 50 milions, en el que havia estat la seva anterior millor referència des de la seva irrupció en el futbol professional.
“El que s’ha pagat per Olmo em sembla una barbaritat”, ha estat el comentari d’un expert en la matèria com Josep Maria Minguella, en reacció a l’aterratge a Barcelona d’un futbolista format a la Masia que, certament, va demostrar valentia i convicció quan va decidir fer les maletes i acceptar una oferta del Dinamo Zagreb el 2014, amb només 16 anys. El seu fitxatge, en una operació en la qual Joan Laporta no tenia cap competència malgrat els rumors sobre altres ofertes pel migcampista que ve de ser el màxim golejador de l’Eurocopa d’Alemanya amb tres gols, gràcies a la seva habilitat i encert a consumar aquestes segones jugades i els espais oberts per la tripleta atacant de l’equip espanyol, Lamine Yamal, Morata i Nico Williams.
A propòsit del fitxatge frustrat del davanter de l’Athletic, està resultant bastant cridaner que l’aparell de propaganda del club i els filtradors habituals a la premsa catalana des del cercle de la presidència s’hagin preocupat més de no donar per tancada la seva possible arribada aquesta mateixa temporada abans que destacar la rapidesa i presumpta eficiència de Deco a lligar el retorn a casa de Dani Olmo. De fet, encara que ja ha passat la revisió mèdica i es troba a Barcelona des de fa tres dies, el Barça no ha fet encara oficial el seu fitxatge ni molt menys la seva inscripció a LaLiga perquè pugui estrenar-se oficialment com a blaugrana el pròxim dia 17 a Mestalla enfront del València en el debut de lliga de l’equip de HansiFlick.
Els titulars d’aquestes últimes hores de l’actualitat barcelonista han posat bastant més èmfasi en la possibilitat que, abans del tancament del mercat l’1 de setembre, Laporta pugui detonar la bomba de l’estiu amb el reforç de la parella de ball de LamineYamal en la selecció que ha sorprès a Europa aquest estiu. I és que el no del davanter navarrès a Laporta ha estat sonat i dolorós, perquè tant el president com la resta dels canals de comunicació blaugrana havien donat per fet que es rendiria a l’oferta del Barça. Segons va dir Joan Laporta en diverses ocasions, generant grans expectatives, “el Barça està en condicions de fer front al fitxatge de NicoWilliams”.
El cas és que si el futbolista desitjava realment vestir de blaugrana, el Barça apostava amb tanta decisió per ell i pagar-li a l’Athletic els 61 milions de la seva clàusula d’alliberament no suposava cap problema, fa dies que Nico Williams hauria d’haver entrenat a les ordres de Hansi Flick.
Però, no ha estat així perquè els tres pilars argumentals de l’operació eren més aviat el resultat d’una altra operació d’il·lusionisme per part de Laporta, que mai va disposar dels diners i que, per tant, no li va poder assegurar al jugador ni quan podria fer efectiu el pagament de la seva llibertat ni tampoc oferir-li garanties reals que podria estar inscrit a temps d’iniciar la temporada d’aquí a uns dies. Tampoc és clar que, malgrat el molt soroll provocat pels rumors, Nico Williams fos la prioritat de Hansi Flick, l’entrenador alemany que ha vist jugar moltes més vegades a Dani Olmo al Leipzig que al petit dels Williams a San Mamés. Tot sembla indicar, doncs, que tant Flick com Deco consideren més necessària la participació de Dani Olmo, suplent de Pedri en la selecció, abans que reforçar la davantera com a prioritat.
Finalment, l’actitud del futbolista i la del seu entorn ha estat cautelosament i intel·ligentment freda davant la possibilitat, com així ha estat, que l’oferta del Barça no fora del tot fiable. Nico va apurar les seves vacances a l’espera de notícies i finalment es va posar a les ordres d’Ernesto Valverde per a iniciar la pretemporada amb l’Athletic, aconseguint, a més, que la seva afició no sofrís una síndrome de rebuig provocat per les seves ànsies de vestir de blaugrana.
L’estratègia de Laporta és la de mantenir viva l’esperança de fitxar-lo perquè, almenys això és el que es filtra als mitjans, el jugador encara no ha respost ni sí ni no a la seva proposta per a incorporar-lo. És a dir, que fins i tot depèn del futbolista quan no és realment així, sinó d’aquest excés de xerrameca i de fanfarroneria a l’hora donar per fet que ningú li diu que no al Barça, quelcom que està succeint força sovint des que Laporta és president.
Dani Olmo ha hagut de ser fitxat a correcuita, precipitant l’anunci de l’arribada d’un inversor del servei de càtering a Barça Vision, en el fons per a compensar el revés inesperat de la que anava a ser l’operació estrella de l’estiu i pot ser que clau per a aconseguir més inversors en l’agònic problema financer de Barça Studios, que no està ni molt menys resolt.
