Des de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia al ‘procés’ el 10 de juny, almenys 98 persones han estat beneficiades, incloent-hi tant condemnats exonerats com absolts els antecedents dels quals han estat cancel·lats, fins i tot els policials. En el primer mes i mig de vigència, un 20% dels encausats han estat amnistiats, d’un total estimat de 486 possibles beneficiats, segons la Fiscalia General.
Les amnisties han estat concedides exclusivament per tribunals i jutjats a Catalunya, abastant delictes com malversació, prevaricació, desobediència, desordres públics, pertinença a grup criminal i altres. Recentment, un jutjat de Solsona va amnistiar quatre membres dels CDR per intentar boicotejar la Volta Ciclista a Espanya el 2023. També van ser amnistiats l’exconseller Francesc Homs i l’exsecretari Senén Florensa per despeses relacionades amb la promoció de la independència de Catalunya.
Entre els primers casos amnistiats hi ha l’exconseller Miquel Buch i l’escorta Lluís Escolà, condemnats per malversació en relació amb l’escorta de l’expresident Puigdemont. Altres beneficiats inclouen l’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, i un exsecretari de l’Ajuntament d’Hostalric, condemnats per desobediència i prevaricació respectivament. A més, 46 agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues de l’1-O a Barcelona també han estat amnistiats.
L’Audiència de Barcelona ha amnistiat quatre membres dels Mossos d’Esquadra per delictes contra la integritat moral i lesions. Una trentena de manifestants condemnats per atemptat contra l’autoritat durant les protestes de l’1 d’octubre del 2020 i les manifestacions entre el 2018 i el 2019 també han estat beneficiats. Entre ells, una persona condemnada per tinença d’artefactes explosius durant una manifestació el 2018 ha estat amnistiada juntament amb altres absolts en el mateix cas.
La Fiscalia General estima que fins a 486 persones podrien beneficiar-se de l’amnistia, afectant aproximadament 82 procediments penals en tramitació en diversos tribunals. No obstant això, alguns tribunals han decidit esperar a aplicar l’amnistia a causa de dubtes sobre la seva legalitat. El Tribunal Suprem ha consultat al Tribunal Constitucional sobre l’amnistia per desordres públics del ‘procés’, plantejant a més la possibilitat de revisar la redacció de la norma respecte als delictes de desobediència.
