Llàgrimes de cocodril és una expressió que es fa servir per referir-se al plor fals o d’akgú que no sent veritable pena o penediment. L’origen d’aquesta frase es basa en una antiga creença que els cocodrils ploraven mentre devoraven les seves víctimes, tot i que es deu a una secreció que tenen als seus ulls.
A Badalona estem acostumats als desnonaments que es produeixen cada dia. També als esfondraments d’edificis per l’estat d’abandonament i la precarietat de molts dels habitatges de la nostra ciutat. Ja és una cosa habitual i ningú intenta buscar una solució a aquest greu problema.
Ara bé, quan passa una tragèdia com la que va succeir en una finca del carrer Canigó, on tres persones van morir a causa de l’esfondrament de l’immoble on vivien, salten totes les alarmes i això ens commou a tots i totes i ens fa reflexionar sobre la importància de la seguretat i la prevenció en les construccions.
Els primers condols arriben de les autoritats, ja que totes lamenten els fets, però no reconeixen que són morts evitables si es prenen mesures preventives i s’ajuda a les persones més vulnerables.
Tots volem expressar el nostre condol més profund als familiars i amics de les víctimes, així com el nostre suport i solidaritat.
Les autoritats van més enllà i totes elles manifesten que esperaran que es puguin esclarir les causes d’aquest terrible accident i que, a continuació, es prendran les mesures necessàries per evitar que accidents d’aquesta mena tornin a repetir-se.
Ningú pot negar que l’habitatge públic, així com un bon manteniment dels edificis, és una qüestió clau per al desenvolupament social i econòmic de la ciutadania, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol.
No obstant això, la realitat és que l’oferta d’habitatge públic és molt inferior a la demanda existent, i això genera situacions de precarietat, exclusió i vulnerabilitat per a moltes persones i famílies.
En particular, la gent jove té greus dificultats per accedir a un habitatge públic que els permeti emancipar-se i viure amb dignitat, o bé per trobar un lloguer que s’adapti a les seves possibilitats econòmiques.
Aquesta situació contrasta amb la de la majoria dels països de la Unió Europea, on l’habitatge públic té un pes molt més important en el parc residencial i es considera un dret fonamental.
Per això, els governs han d’impulsar polítiques públiques que garanteixin l’accés universal a un habitatge públic de qualitat, just i sostenible, com una eina per a la cohesió social i el benestar col·lectiu.
És inadmissible que els governs -local, autonòmic i estatal- segueixin sense donar una resposta adequada a la greu situació que viuen milers de famílies, a Badalona i a arreu, que no poden accedir a un habitatge digne i assequible.
Ignorar això, els problemes de l’habitatge, només ens demostra la hipocresia d’aquells que tenen la responsabilitat i l’obligació de vetllar pel benestar de les persones més necessitades i vulnerables, i hem d’exigir que es prenguin mesures urgents i efectives per garantir el dret a l’habitatge, com la mobilització del parc d’habitatges buits, la regulació dels preus del lloguer, la suspensió dels desnonaments sense alternativa habitacional i la creació d’un fons social d’habitatges públics.
No podem fer cas omís d’aquesta situació, que posa de manifest la falta de compromís i de sensibilitat social dels que ostenten el poder i el deure de protegir els drets i les necessitats de les persones més desfavorides i desprotegides.
L’habitatge és una necessitat bàsica per a la vida digna de les persones. Sense un lloc on viure, no es pot garantir l’accés a altres drets com la salut, l’educació, la feina o la participació social.
Per això, l’habitatge no pot ser tractat com una mercaderia més, subjecta a les lleis del mercat i a la voracitat dels especuladors. L’habitatge ha de ser un dret que tenim totes les persones, reconegut i protegit per les administracions públiques. Calen polítiques públiques que assegurin l’accés universal a un habitatge adequat, assequible, segur i sostenible, que respecti la diversitat de necessitats i preferències de la ciutadania.
No hem d’esperar una nova tragèdia.
