El 25 de juliol del 2014, l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol va difondre un comunicat públic en el qual confessava que durant tot el seu mandat havia ocultat que tenia una fortuna amagada en bancs estrangers. 18 dies abans, El diari El Mundo havia publicat que la família Pujol havia ingressat 3,4 milions d’euros a la Banca Privada d’Andorra. A portada va incloure una captura de pantalla d’onze ingressos de diners de l’esposa de Pujol, Marta Ferrusola, i de quatre dels seus set fills que sumaven 3,4 aquesta quantitat.
Pujol va dir que havia fet públic el comunicat obligat per l’aparició d’aquestes informacions. Va reconèixer que tenia molts diners a l’estranger sense regularitzar i que els va mantenir així els 23 anys que va presidir la Generalitat. Va assegurar que corresponien a un llegat del seu pare destinat a la seva família, però va reconèixer que ell era responsable de la seva gestió ja que els seus fills encara eren menors d’edat. “Lamentablement no es va trobar mai el moment adequat per regularitzar aquesta herència”, va escriure sense explicar les raons del perquè d’aquesta impossibilitat. Va afirmar que “dels fets descrits i de totes les seves conseqüències sóc l’únic responsable, i vull manifestar-ho de forma pública, amb el meu compromís de comparèixer davant les autoritats tributàries o si fa falta davant autoritats judicials”.
Feia falta comparèixer davant les autoritats judicials, clar. El partit Podemos va presentar una querella, l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia Anticorrupció van formular les seves acusacions i el jutjat d’instrucció número 5 de Madrid va donar a conèixer la interlocutòria d’obertura del judici oral el 15 de juny del 2021. Havien passat quasi set anys des de la confessió de Pujol. A l’ex-president se l’acusa dels delictes d’associació il·lícita i de blanqueig de capitals. A alguns fills també se’ls acusa de delictes contra la Hisenda Pública i falsedat en document mercantil.
El jutge Santiago Pedraz va firmar la interlocutòria per l’obertura del procés oral i va donar un mes als acusats perquè presentessin els escrits de defensa. “Es considera el termini concedit proporcional a l’atorgat a les acusacions per la complexitat de la causa”, justificava el jutge aquest termini, que finalitzava el 16 de juliol del 2021. Dimarts de la setmana passada es van complir tres anys del termini d’un mes que va donar el jutge a les defenses. Demà, dijous 25 de juliol, farà deu anys que Jordi Pujol va confessar que havia ocultat als catalans que havia estat presidint-los durant 23 anys tenint ell i la seva família una fortuna amagada a l’estranger.
La Fiscalia Anticorrupció demana 9 anys de presó per Pujol i penes d‘entre vuit i 29 anys pels seus fills. La pena màxima li correspondria al fill gran del president, Jordi Pujol i Ferrusola. L’esposa del president, Marta Ferrusola, va morir el passat 8 de juliol afectada d’Alzheimer. Tenia 89 anys. Pujol en va fer 94 el 9 de juny. El 30 de maig del 1984, després que la seva coalició Convergència i Unió aconseguís majoria absoluta a les eleccions al Parlament, va sortir al balcó del Palau de la Generalitat per cridar “a partir d’ara, quan algú parli d’ètica, de moral i de joc net, en parlarem nosaltres, no ells”. Replicava així l’anunci de la Fiscalia General de l’Estat que es va querellar contra ell per la fallida de Banca Catalana, l’entitat que li va servir de trampolí a la política. Aleshores tenia 53 anys. I una fortuna amagada a Suïssa.
