Quan s’acosten les vacances d’estiu, les famílies preveuen quin serà el destí d’enguany i analitzen diferents opcions d’allotjaments i costos econòmics. En el cas de les persones celíaques o amb sensibilitat al gluten, la planificació ha de ser més elevada i es perd certa espontaneïtat. En declaracions a EL TRIANGLE, Álvaro Manzanos, vicepresident de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), vol deixar clar que “ser celíac no ha de restar ni ha de generar por a l’hora de viatjar. Sí que és cert, però, que sempre cal molta planificació, consultar associacions de celíacs de la zona de destí o bé llocs oficials per garantir opcions segures, sense contaminació creuada”.
De fet, per les diferents associacions d’Espanya, el gran cavall de batalla a l’hora de viatjar és la contaminació creuada, és a dir, tenir la garantia que no han passat bacteris que van d’una superfície a una altra per contacte directe o indirecte, per exemple d’un aliment a un altre, d’un estri o d’una superfície a un aliment, del nostre cos (mans, boca, etc. ) a un aliment, etc. Si es produeix aquesta contaminació creuada en una cuina d’un establiment on està menjant una persona celíaca, haurà menjat petites quantitats de gluten que li poden afectar la salut. Per un celíac, el menjar és el seu tractament, i no es poden córrer riscos.
Afortunadament, Espanya és un dels països del món amb més seguretat i garanties per a les persones celíaques. Segons el vicepresident de FACE, “Espanya té la millor xarxa de restauració sense gluten, i realment som uns privilegiats”. A la Unió Europea, Itàlia és un altre dels països amb millors destins sense gluten, a diferència d’Anglaterra o França.
A Espanya, el poble asturià de Cangas de Narcea és considerat el paradís pels celíacs, i és el primer destí sense gluten certificat al nostre país.
Rebeca López és mare de dos fills, i un d’ells, l’Àngel, de vuit anys, té diagnosticada celiaquia. Precisament, aquest estiu tota la família anirà de vacances a Cangas de Narcea, on el 3% dels seus habitants són celíacs, tres vegades més que la mitjana espanyola. En declaracions a EL TRIANGLE, la Rebeca explica que l’elecció d’aquest destí “ens dona molta seguretat, i això és excepcional”.
Quan la Rebeca i la seva família organitzen qualsevol sortida, el grau de planificació és molt elevat, perquè no volen córrer cap risc, ja que l’Àngel és asimptomàtic i, per tant, si s’ha produït contaminació creuada o qualsevol altre problema en un establiment no hi capacitat de detectar cap alerta fins que es fan les analítiques anuals i es veu que tot està bé.
Per això, la prudència és clau per a la família López. Quan viatgen, la millor opció per a tots ells són els apartaments, perquè, segons la Rebeca, “hi ha pocs hotels amb menjar 100% sense gluten i que et garanteixin que no hi ha contaminació creuada”. Una segona elecció del viatge és emportar-se la fregidora d’aire i “allà ho fem tot”. Segons explica, “la fregidora d’aire és un membre més de la família, i hi cuinem el seu pa, la seva pizza, i està protegit en aquest sentit”. Uns altres elements del viatge són un drap de cuina net de casa; la sal i l’oli sense contaminació, i sempre cal portar un “kit de supervivència amb uns mínims com fruits secs, palets, pasta i croquetes”.
La cerca d’establiments de restauració no és fàcil quan no es coneix el destí, i la Rebeca detalla que sempre “estem mirant l’aplicació de Celíacs de Catalunya per identificar llocs certificats sense contaminació creuada”. De vegades, però, la família de l’Àngel prova establiments nous i, “tot i que intueixes que no tindran res, ho fem per generar conscienciació. Marxem si no tenen productes sense gluten i ho fem amb la intenció de sensibilitzar a tothom. No és una moda. No és un capritx. És el seu tractament i només pot menjar així; per tant, necessitem que s’adaptin els llocs on anem: restaurants, cafeteries i supermercats”.
Des de Celíacs de Catalunya, s’ha treballat un manual per viatjar sense gluten, que es publicarà aviat a la web de l’entitat. Tota la informació recollida vol ser pràctica i útil, i s’han reflectit les opinions de socis i sòcies de l’entitat a través de grups de suport. Segons explica a EL TRIANGLE la portaveu de Celíacs de Catalunya, Irene Puig, en aquestes trobades, les persones participants “diuen que quan van de vacances no volen cuinar i volen gaudir, però la realitat és que moltes vegades han d’anar a apartaments o hostals amb cuina per preparar el seu menjar i no dependre de ningú”. Si es viatja a l’estranger, “segons el país no hi ha opcions i implica, per exemple, que no pots tastar la gastronomia local o certs aliments, i limita l’experiència del viatge”. La portaveu de l’entitat afegeix que hi ha persones que “s’organitzen, prioritzen el viatge i allà mengen el que poden i prou”. En altres casos, si el diagnòstic és recent, “hi ha un gran canvi emocional, no hi ha espontaneïtat, i de vegades, no ve de gust fer determinats viatges que abans eren habituals”.
Entre els consells que poden anar bé per fer un bon viatge de vacances sense gluten, Irene Puig recomana “buscar els llocs de menjar abans i reservar; crear un mapa propi a Google; portar menjar sense gluten a la bossa si s’agafa un vol, perquè, de vegades, hi ha incidències amb les companyies aèries; portar el certificat mèdic justificant de la malaltia i un kit bàsic de medicaments sense gluten”. Una planificació necessària per garantir que les vacances siguin un èxit absolut.
*Pots llegir l’article sencer al número 1584 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
