La llei d’amnistia compleix aquest dijous un mes de vigència i ja se n’han beneficiat plenament almenys 74 persones, 50 de les quals són policies -46 policies nacionals i quatre mossos-, 20 manifestants independentistes i quatre càrrecs públics, segons les dades recopilades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Els tribunals de Madrid (Tribunal Suprem, Audiència Nacional i Tribunal de Comptes) han amnistiat alguns delictes, però molts processats en tenen algun encara pendent d’amnistiar, com ara la malversació. El gruix de les amnisties s’han concedit a Barcelona, tant pels policies que van agredir votants l’1-O com manifestants independentistes processats per aldarulls posteriors. A les províncies de Lleida i Tarragona no consta cap persona amnistiada, mentre que a Girona només en consten dues que són càrrecs públics.
Els 74 amnistiats i les desenes de persones més pendents d’amnistia contrasten amb les 486 persones afectades de 82 procediments que calculava la Fiscalia que es podien beneficiar de la mesura de gràcia. Òmnium Cultural va fer un càlcul superior, de fins a 1.616 possibles beneficiaris, 697 dels quals encausats penalment i, d’aquests, 540 amb processos oberts o sense sentència ferma, mentre que la resta ja tenen sentència ferma. Amb aquest últim recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones “represaliades”. També comptabilitza 919 persones afectades administrativament, 875 sancionades i 34 pendents del Tribunal de Comptes.
De moment, els amnistiats que ha pogut confirmar l’ACN són els 46 policies nacionals investigats per lesionar votants l’1-O a Barcelona; quatre mossos d’esquadra pendents de judici per lesions i contra la integritat moral en una manifestació independentista a Barcelona; l’exconseller d’Interior Miquel Buch, condemnat per contractar un mosso com a assessor per fer d’escorta de l’expresident català Carles Puigdemont; aquest mateix escorta, Lluís Escolà; l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip, pendent de judici per facilitar les votacions de l’1-O; i el secretari municipal d’Hostalric, condemnat per avalar una multa a uns ciutadans que arrencaven llaços grocs. Els altres 20 amnistiats són manifestants independentistes investigats o condemnats per aldarulls en diverses protestes a la ciutat de Barcelona.
La llei preveu un termini màxim de dos mesos perquè s’apliqui a tots els afectats, però molts d’ells segurament hauran d’esperar més perquè alguns tribunals han decidit o preveuen presentar qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que ha aturat almenys temporalment la seva aplicació.
D’altra banda, en alguns pocs casos, els propis afectats no volen que se’ls apliqui l’amnistia, encara que la Fiscalia sí que l’hagi demanat per a ells. És el cas de JosepCosta, absolt però pendent de recurs al Suprem per formar part de la Mesa del Parlament que va acceptar a tràmit resolucions independentistes. Tampoc demanarà l’amnistia l’exdiputat al Parlament i exregidor de la CUP a Lleida PauJuvillà, inhabilitat per desobediència per no despenjar llaços grocs del seu despatx municipal en període electoral. També s’oposa a la seva amnistia l’investigat per escridassar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en un restaurant de Mont-ras (Baix Empordà) el juliol del 2018. El cas està pendent de judici.
Alguns sindicats de la Policia Nacional es van oposar a l’amnistia als agents processats per agredir votants l’1-O a Barcelona, i només alguns dels afectats van demanar-la, però el magistrat instructor els ha acabat amnistiant igualment.
