L’aliança d’esquerres Nou Front Popular ha sorprès en les legislatives a França en imposar-se sobre l’extrema dreta del Reagrupament Nacional, que partia com a favorit per esdevenir la primera força a l’Assemblea Nacional. Després que els ultres guanyessin la primera volta, el cordó sanitari s’ha imposat en la segona. L’aliança d’esquerres, amb 182 escons, s’ha situat com a primera força a la cambra, seguida del bloc de centre liderat pel president, Emmanuel Macron, que es troba en segona posició amb 168 seients. El partit de Marine Le Pen queda com a tercera força amb 143 representants, i els comicis deixen un escenari de difícil governabilitat en què cap dels blocs té majoria.
La dreta tradicional dels Republicans es queda com a quarta força amb 60 escons a l’Assemblea Nacional amb la seva aliança amb la resta de la dreta, mentre que l’altra esquerra n’obté 13 i n’hi ha 11 d’altres formacions. La participació s’ha situat aquest diumenge en el 67,5%, en la línia de la primera volta. Entre les figures que s’han assegurat l’escó en la segona volta hi ha l’expresident François Hollande i l’exprimera ministra Elisabeth Borne. Els ministres Hervé Berville i Marc Fesneau, de les files de Macron, també formaran part de l’Assemblea Nacional. L’exministre Aurélien Rousseau, abans del bloc centrista, ha estat ara escollit per l’aliança d’esquerres, mentre que el també exministre Olivier Véran ha quedat fora de l’Assemblea. La presidenta de la cambra, Yaël Braun-Pivet, també ha estat reelegida com a diputada.
Mélenchon demana que l’esquerra governi
Dins de l’aliança d’esquerres, la França Insubmisa, liderada per Jean-Luc Mélenchon, és la que més escons ha tret, seguit del Partit Socialista i els ecologistes. La primera reacció després dels sondejos ha arribat de Mélenchon, pocs minuts després de la publicació de les estimacions. El líder de la França Insubmisa ha demanat a Macron “admetre la desfeta” i deixar governar el Nou Front Popular, en ser la primera força a l’Assemblea Nacional.
Per contra, la cara de la derrota ha estat a la seu electoral de Reagrupament Nacional. El seu candidat, Jordan Bardella, ha acusat “l’aliança del deshonor” entre les esquerres i Macron d’abocar el país “als braços de l’extrema esquerra”. Per la seva banda, Le Pen ha advertit que la derrota és una “victòria en diferit”. “La marea puja i no ha pujat prou aquest cop, però continua pujant”, ha alertat la líder ultra.
La formació ultra arribava a la segona volta com a gran favorita. Les enquestes la situaven com a primera força a l’Assemblea Nacional, i afrontava els comicis després de la victòria en la primera volta de les legislatives i en les europees de principis de juny. Va ser precisament la victòria de l’extrema dreta en les europees el que va fer que Macron avancés les eleccions legislatives.
La incògnita sobre la governabilitat
Les eleccions legislatives han deixat un escenari de difícil governabilitat a França, després que cap bloc tingui la majoria absoluta de 289 diputats. La nova composició de l’Assemblea Nacional obre la porta a la possibilitat d’una gran coalició entre l’esquerra i Macron, que tindria suficients diputats per formar govern.
Ara bé, s’hauria de trobar un primer ministre de consens, que probablement seria de l’esquerra moderada per tenir el suport del bloc centrista de Macron, que durant la campanya ha atacat l’esquerra “extremista”. Una coalició també corre el risc d’aprofundir encara més les diferències entre els partits que formen l’aliança d’esquerres, principalment entre Mélenchon i la socialdemocràcia.
