La instructora del cas Tsunami al Tribunal Suprem, Susana Polo, ha donat tres dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si ha de plantejar o no una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d’amnistia.
Ho fa a instància de les acusacions populars (Dignidad y Justícia, Vox i Societat Civil Catalana), que han demanat que pregunti a la justícia europea si el dret europeu acull la possibilitat d’aplicar l’amnistia a processats i investigats per terrorisme.
Ara la Fiscalia, l’advocat de l’Estat, les acusacions particulars en nom de dos policies nacionals i les defenses de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de Rubén Wagensberg es pronunciaran, i Polo adoptarà una decisió en els següents dies.
A la seva interlocutòria, Polo recorda que el passat 11 de juny les acusacions populars li van demanar que plantegés una qüestió prejudicial davant el TJUE “en relació amb la Llei Orgànica 1/2024 d’amnistia” davant “els dubtes sorgits sobre la incompatibilitat de la llei, en matèria de terrorisme, amb el dret de la Unió Europea”. La magistrada acorda “donar trasllat a les altres parts personades” perquè “en un termini comú de tres dies es pronunciïn al respecte”.
De fons els intents de les acusacions populars de tombar un dels eixos de la llei d’amnistia: el punt que estipula que només en queden exclosos els actes de terrorisme on es produeixi una violació intencionada dels drets humans. El Congrés dels Diputats buscava incloure en l’amnistia les acusacions de terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg, al Suprem, i la resta d’investigats pel Tsunami i CDR a l’Audiència Nacional per part del jutge Manuel García-Castellón.
El jutge Castellón va ser l’artífex d’aquesta acusació per terrorisme i –mentre es produïa la negociació de la llei al Congrés- ja va intentar impedir que es pugui aplicar aquest punt apuntant que els fets eren “incompatible amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l’article 15 de la Constitució i a l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans”.
Paral·lelament, la fiscalia ha presentat aquest divendres un recurs contra la decisió de la Sala Penal i del Tribunal Suprem i del jutge Llarena de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per un delicte de malversació de fons públics i mantenir les corresponents ordres de detenció.
En el seu recurs, el ministeri públic rebutja que es pugui parlar de propòsit d’enriquiment i d’afectació als interessos financers de la Unió Europea per no aplicar l’amnistia. “El fiscal no discuteix que els fets investigats siguin constitutius d’un delicte de malversació, el que discuteix és que existeixin indicis que en la malversació perseguida en aquesta causa concorri també un ànim superposat i deliberat d’enriquir-se personalment”, apunta.
