En un club com el Barça on el president, Joan Laporta, desacata l’ordre d’un jutge que l’havia citat per declarar en un cas d’estafa -que, per cert, no és el primer ni serà l’últim que el relaciona amb el gran embull de la desaparició del Reus-, i el seu principal assessor esportiu, Enric Masip, es passa pel folre el codi ètic del club -amb posicionaments inequívocament polititzats a favor de l’extrema dreta i de tendència xenòfoba, masclista i de tolerància amb les conductes que abriguen abusos sexuals-, no és d’estranyar que, a més, els seus treballadors en la faraònica reforma del Camp Nou denunciïn un tracte esclavista per part de Limak, tolerat per la junta de Laporta i en bona part afavorit i beneït per l’Ajuntament de Barcelona, obsessionat a convèncer els veïns de les Corts perquè les constructores puguin estirar l’horari i l’explotació dels treballadors les 24 hores del dia.
Aquest seria el resum d’un altre dia en l’oficina del laportisme, aquest imperi de la vergonya i del desori del barcelonisme en què s’ha convertit la gestió directiva, aconseguint un grau màxim de decadència, degradació i renúncia als valors essencials del club, principalment els democràtics.
Enric Masip, personatge abominable pel seu fanatisme en contra dels drets i llibertats dels socis, que fa anys que confon la seva lleialtat a Laporta -generosament pagada, sobretot en relació amb el seu horari i dedicació al Barça- amb exercir de jutge i de policia contra qualsevol que discrepi o denunciï la tirania presidencial, sembla que ha entrat en aquest mateix estat d’alienació i trastorn que envolta el mateix president des de fa mesos. Realment, no tenia necessitat de complicar-li la vida a Laporta, a ell mateix i sobretot al club, per imatge i serietat, amb la publicació d’una sèrie de tuits com els següents:
“Centenars d’immigrants il·legals resen ‘Al·là és gran’ al jardí d’un centre d’internament a Tenerife, Canàries. Tots homes en edat militar. Espero que sigueu conscients que l’Espanya que coneixem desapareixerà en una dècada” (@contrastat)”
“Jo no estic en contra de la immigració. La legal. Tampoc estic en contra del col·lectiu LGTBI, encara que hi ha situacions que jo no comparteixo i que són una vergonya”
“Un subsaharià que va arribar a Canàries il·legalment i va ser reubicat a l’Hotel Parc Mar de 4 estrelles a Guardamar del Segura (Alacant). Abusa sexualment d’una netejadora de l’allotjament. L’hotel acull a 280 immigrants irregulars des d’octubre. El jutge el va deixar en llibertat! (@SrLiberal)”
“Les dades del Ministeri d’Igualtat evidencien que el 12,6% de la població comet ja el 50% dels feminicidis. És a dir, els estrangers maten dones proporcionalment 4 vegades més que la mitjana la població… i 7 vegades més que els espanyols. (#MatemáticasParaProgres) (@ivanedlm)”. És a dir, Iván Espinosa de los Monteros, exdirigent de Vox.”El pitjor no són els actes dels menas, el pitjor és la passivitat dels espanyols veient com destrossen el seu país amb els diners dels seus impostos. Així està València i així està tota Espanya! I tot això secundat pel consens progre de la classe política acomodada i parasitària (@sarahispania)”
Dies enrere, Masip tampoc no va dubtar a homenatjar Albert Luque, exfutbolista del Barça que ha estat acomiadat com a director de futbol de la Federació Espanyola després de ser imputat en la causa contra Luis Rubiales pel cas Jenni Hermoso: “Ets de les millors persones que m’he creuat en la vida, un home íntegre, discret, bon tio i autèntic. Sempre en el teu equip, amic meu. Ets un gran”, va escriure a X.
Consultat per diversos mitjans per si es tractava d’un hackueix del seu compte, Masip ho va descartar, confirmant que havia autoritzat aquests retuits suggerits per qui ara maneja les seves xarxes socials. “Jo no estic donant la meva opinió. Només pretenc posar en relleu i exposar informacions. Situacions rellevants. Només manifesto el que està passant i el que està ocorrent al carrer”, s’ha defensat Masip.
Fonts del màxim crèdit sobre com han d’interpretar-se els estatuts i el codi ètic del FC Barcelona no dubten que el seu comportament, assumint com a propis i consentits aquest tipus de retuits, constitueix una infracció greu contra el compromís exprés del FC Barcelona de combatre les conductes masclistes, xenòfobes, homòfobes i autoritàries.
Internament, el succés va haver de ser afrontat per guardar, almenys, les aparences més enllà que Laporta, lluny de sentir vergonya o d’imposar als seus més directes col·laboradors un criteri de sensatesa i de respecte en les seves actuacions públiques per tractar-se de persones que representen al FC Barcelona, li hagi rigut les gràcies i li mantingui aquesta llicència de la qual gaudeix Masip, sigui per a fer callar a un compromissari en l’assemblea o per recolzar sota la seva plena responsabilitat missatges que vulneren el codi ètic del club.
Al cap de24 hores, Masip va anunciar que tancava el seu compte de X amb l’argument que a causa del “rebombori” provocat en les xarxes, els seus missatges havien “posat el president Laporta i el Barcelona en una situació incòmoda que mai hagués volgut que ocorregués”.
Ni una disculpa ni el menor rastre de penediment, deixant ben clar que la mesura de tancar el seu compte ha estat una imposició i no un acte voluntari i conscient, després d’haver ficat la pota i haver infringit els estatuts del club que, expressament, prohibeixen aquest tipus posicionaments personals contra els valors més elementals del barcelonisme a l’empara dels drets humans fonamentals.
En definitiva, que l’escàndol es tancarà amb un “no ho tornis a fer” quan existeixen motius més que sobrats per a obrir-li un expedient i quan l’única postura digna seria la de dimitir, i tractar així d’evitar-li al Barça una altra vergonya laportista.
No seria notícia que Laporta i els seus atropellessin una vegada més els estatuts i la normativa perquè estan convençuts que ells són la llei. Ho és, en canvi, que Masip admeti que una tercera persona, se suposa que assalariada per a això, li estigués gestionant el seu compte de X, la qual cosa porta a preguntar-se a què dedica el seu temps un assessor del president tan ben retribuït i sense una funció específica. Pot ser que la següent revelació sigui que també ha contractat un assessor personal que l’assessori en la seva assessoria a Laporta. Pot ser.
