Marta Rovira ha donat un mes de temps perquè tant Salvador Illa com Carles Puigdemont presentin a Esquerra Republicana una proposta d’acord de governabilitat per Catalunya. El dilema de la militància d’ERC és que haurà de decidir si aposta per tornar a reeditar el Junts pel Sí de 2015 o bé per un govern d’esquerres.
Marta Rovira, des de Suïssa, i Josep Maria Jové, des de Barcelona, piloten les negociacions a banda i banda. El que està clar, però, és que els números de Junts més Esquerra no donen majoria suficient al Parlament de Catalunya per investir un president. Això sí, els cants de sirena des de Brussel·les per anar a unes noves eleccions a la tardor amb una llista única de l’independentisme (tornar a fer Junts pel Sí) fan goig a una bona part de la direcció republicana. Dins d’una coalició es diluiria el descens electoral i s’asseguraria, a la vegada, un bon nombre de escons, molt probablement els mateixos que ara.
A més a més, ara per ara Esquerra es troba sense un lideratge electoral. Oriol Junqueras no podria encapçalar la candidatura perquè segueix inhabilitat, mentre que Pere Aragonès va deixar clar, encara que sempre pot tirar-se enrere, que ell passava a un segon pla.
I si unes eleccions a l’octubre deixessin un Parlament molt similar? Què faria llavors Marta Rovira? Esquerra sempre bascula entre els seus dos eixos: el nacional i el social. Els darrers anys ha prevalgut l’eix nacional, amb acords amb l’independentisme. Rovira i Junqueras han estat els principals avaladors de l’eix nacional. Ara, quan les relacions polítiques entre Rovira i Junqueras s’han trencat, caldrà veure cap a on decideix tirar Rovira.
L’opció nacional amb Carles Puigdemont és un camí. L’altre és un acord d’esquerres amb el PSC i els Comuns. L’aritmètica dona els 68 diputats de la majoria absoluta, per la qual cosa el candidat seria escollit en una primera votació. Esquerra vol tenir tancat el pacte amb el Govern de Pedro Sánchez sobre el finançament “singular” abans d’avalar Salvador Illa. No seria forassenyat que aquest acord arribés durant aquest mes de juliol.
A més a més, amb Junts fora del Govern de la Generalitat, ERC aconseguiria que Carles Puigdemont abandonés l’acta de diputat, tal i com va prometre, i a la vegada s’obriria el meló successori a Junts per la qual cosa la crisi interna es traslladaria a Junts, una formació que mira de reüll l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Malgrat tot, Josep Rull es perfila a hores d’ara des de la Presidència del Parlament com el futur de Junts.
