D’ençà que no va ser l’estriat de Junts a la presidència del Parlament, Josep Costa ha assumit el paper de mosca ‘collonera’ de l’independentisme. Per a ell, ERC i Junts s’han venut, i es presenta com poc menys que el guardià de les essències de l’independentisme de pedra picada i l’únic disposat a arribar fins al final. Així, i de manera constant, ataca actituds dels seus excompanys des de les seves xarxes socials, ell va ser vicepresident del Parlament de Catalunya en nom de Junts no fa pas massa.
Costa fa temps que brega amb la llei d’amnistia. La norma podria afavorir-lo, però ha decidit rebutjar-la amb la idea de no doblegar-se davant l’Estat. Així ho explicava ahir a X: “Com a persona perseguida per raons polítiques tenc dret a rebutjar l’amnistia i obtenir l’anul·lació completa de la causa penal, dret a obtenir una reparació i perseguir els culpables, i dret a exigir garanties de no repetició. Així ho estableix l’ONU i així ho he demanat al TS”.
Les xarxes s’han encarregat d’interpretar el gest de Costa com una plantofada a l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, afirmant que Costa li donava una lliçó de coherència. D’entre molts comentaris, crida l’atenció un que el critica per presentar la sol·licitud al Tribunal Suprem en castellà, estimació que demostra que per molt a l’extrem que un es posi sempre hi haurà algú en una posició encara més escorada.
