Davant les pròximes eleccions europees del 9 de juny, potser les més importants des de la seva constitució, ja que es pretén desenvolupar, entre molts altres temes, com a pas previ a la futura ampliació, mecanismes i instruments per a:
- Dotar a la UE de Pressupostos paneuropeus. Actualment gestiona aproximadament l’1% del PIB de la UE. Amb motiu dels fons Next Generation, que van ser el resultat d’un acord mancomunat dels països membres per fer una emissió de deute solidari entre tots els països membres, no sent un pressupost propi administrat per la UE. Sens dubte la UE necessita capacitat pressupostària àmplia.
- Modificar els Estatuts de la UE per deixar de requerir unanimitat de tots els Estats membres, articulant majories qualificades suficients per desenvolupar noves directives i lleis d’àmbit europeu.
- Dotar a la UE d’estructures de fiscalitat, tant de recaptació d’impostos (Agència Tributària pròpia) com de redistribució de la riquesa.
- Desenvolupar mecanismes per a prevenir i perseguir el frau fiscal i evitar l’elusió fiscal amb directives en l’àmbit de la UE.
Per poder encarar tots aquests punts en la pròxima legislatura resulta imprescindible el desenvolupament d’una fiscalitat justa que quedi imbuïda en els tractats de la UE com a garantia del desenvolupament i manteniment de l’Estat del Benestar, que representa un pilar sòlid i distintiu de la nostra UE.
Una legislació de fiscalitat de la UE, amb la seva dimensió, pot influir en molts altres actors globals, per exemple, amb impostos internacionals o regles que implementin els països més grans per evitar el dúmping fiscal a nivell global. Un exemple d’èxit contra l’evasió fiscal està sent l’obligació dels bancs de declarar les operacions financeres (transferències i altres) entre països. S’ha reduït el trànsit “gris” d’aquestes operacions opaques en més d’un 60%.
També normatives antidúmping fiscal. Hi ha països a la UE (Luxemburg, Irlanda i Països Baixos, principalment, encara que també els països bàltics -Estònia, Letònia i Lituània-) que, amb les seves pràctiques de reducció d’impostos resulten lesives per a altres països.
Una “Directiva sobre tributació mínima global”, que estableix una tributació mínima del 15% per a les grans multinacionals que tinguin ingressos de més de 750 MEUR, hauria d’haver estat transposada pels Estats membres abans de finals del 2023. Diversos països encara no l’han recollit en la seva legislació, entre ells Espanya. S’espera que no triguin molt a estar tots els països membres. Això, a més de garantir l’aportació d’impostos de les grans corporacions, pot contribuir a reduir i mitigar l’efecte del dúmping fiscal i la conseqüent “competència fiscal lesiva”.
En marxa està una Iniciativa Ciutadana Europea (www.tax-the-rich.es) que pretén recollir un milió de signatures de suport perquè la UE “posi en marxa un impost sobre les grans fortunes destinat a reforçar la lluita contra la pobresa, les desigualtats econòmiques i socials, i que generi recursos addicionals que permetin finançar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic”.
Les signatures han de ser amb un mínim número en almenys 7 països, en funció de la seva població. En el cas d’Espanya li corresponen un mínim de 41.595 signatures. Països com França ja han aconseguit i superat, gairebé doblegat, el número mínim. Aquesta iniciativa, si aconsegueix aquests mínims (estarà oberta fins a l’octubre del 2024) serà d’obligat desenvolupament legislatiu per part de la UE. És una manera que la UE tingui en consideració les iniciatives ciutadanes.
Per desenvolupar aquestes peticions, la UE ha de dotar-se d’estructures i legislació pròpia per poder afrontar-les amb èxit. Per poder impulsar tot l’exposat fa falta que el Parlament resultant de les eleccions del 9 de juny tingui una majoria que anteposi els drets de les persones per al desenvolupament social proposat, amb major redistribució de la riquesa, amb una fiscalitat justa.
Hi ha persones que pensen que les eleccions europees no els concerneixen, que no serveixen per als seus interessos personals i socials. Quan, precisament, és des de la UE des d’on poden desenvolupar-se polítiques que ajudin i protegeixin la cobertura de les necessitats de les persones. Una votació massiva permet donar impuls als reptes ambiciosos que té la UE per davant.
A més, votar propostes socials, de desenvolupament sostenible, de millora de l’Estat del Benestar, d’adequació i superació del canvi climàtic, que no deixi enrere a ningú, com es va veure amb el desplegament dels fons Next Generation que van ajudar moltes empreses i persones a tirar endavant, a més de donar impuls cap a l’Agenda 2030, reduint les energies fòssils i millorar el futur del nostre planeta, que és l’únic que tenim.
Des d’aquestes línies demano fer costat a opcions de progrés social per a ajudar a portar endavant tot l’exposat.
