Sovint em pregunto per què existim els éssers humans. Si som la pitjor espècie que existeix a tot l’univers, ens fem mal a nosaltres mateixos i amb això ens portem per endavant els altres éssers innocents que no tenen res a veure amb les perverses idees macabres que egoistament sovint se’ns acudeixen per fer mal.
Buscant com carregar més d’estrès al meu pobre i desgastat cervell, cada dia se m’acut encendre la televisió i veure els telenotícies, les tertúlies i els circs que es munten al Congrés dels Diputats i en altres països que per desgràcia la seva gent també ha de carregar i suportar els polítics que no serveixen res més que per provocar caos i dolor a les classes majoritàries que ja sabem per endavant que som les obreres.
Com sempre, al principi de cada opinió m’enrotllo amb els meus ximples i irònics ideals i somnis d’un món millor i menys desigual, però no em feu cas, les meves bogeries són bones però lamentablement irrealitzables en aquesta porqueria de sistema que ens han imposat uns quants llangardaixos que ens xuclen la sang. I parlant de sang, vaig al tema: el títol enunciat en aquest article és perquè recentment escolto i llegeixo que Espanya i un altre petit grup de països d’Europa que juguen a la diplomàcia han decidit, reconèixer Palestina, seixanta i tants anys després d’haver avalat el robatori i la invasió dels territoris palestins a favor de la bandada de jueus apàtrides que després de la segona guerra mundial no els volien enlloc del món i els Estats Units i Rússia i la mateixa Europa al costat dels achichincles de l’organització de les Nacions Unides
Els territoris de la Palestina històrica van ser usurpats per l’ocupació jueva i l’ONU tot i que més del 70% de la població eren palestins i gairebé el 30% jueus, van reconèixer més territori a aquests últims i a més van crear l’estat d’Israel i van deixar l’estat palestí a la deriva sense reconeixement internacional i sense les terres. Ara després de set llargs mesos del genocidi que ha cobrat més de quaranta mil víctimes mortals de palestins i palestines a la franja de Gaza, un crim comès per l’exèrcit assassí de Benjamí Netanyahu, patrocinat pels Estats Units i amb l’aval d’Europa, després d’aquest trist i llarg patiment del poble palestí, aquests governs fan un reconeixement internacional de l’estat palestí. És lamentable i penós que aquests governs ho fan quan pràcticament ha desaparegut de la faç de la terra tot el poble palestí com és l’objectiu del govern israelià, un extermini ètnic d’aquest poble.
L’exèrcit Israelià ha comès crims de lesa humanitat contra el poble palestí i això no ve d’ahir ni de la setmana passada ni de fa set mesos quan van trobar l’excusa perfecta per exterminar el poble gràcies a la col·laboració indirecta del grup terrorista Hamàs que ells mateixos alimenten i enforteixen per conveniència i per justificar la matança a la franja de Gaza i a Cisjordània.
Per això i per moltes altres raons òbvies, dic que ara mateix allò que s’està reconeixent a nivell internacional no és un fals estat palestí que ni tan sols té el dret a controlar els seus passos fronterers; ara més aviat el que s’està reconeixent és el nom d’un cementiri anomenat Palestina on jeuen els cossos freds i abandonats d’un poble que va lluitar per la seva llibertat i pels seus territoris però que les armes assassines dels genocides i dels invasors jueus el van fer desaparèixer mentre que Occident li donava l’esquena i es rentava les mans com Ponci Pilat quan aquests mateixos jueus van assassinar aquell humil galileu fa més de dos mil anys com ens narra la història que té una part real i una altra no tan certa com sempre sol succeir amb els relats antics.
En conclusió, segons el meu punt de vista a hores d’ara el reconeixement o no de l’estat palestí no serveix de res mentre segueixin permetent i ajudant el govern israelià en la seva missió d’acabar amb el poble palestí, ja que al final amb això el que tindrem és el reconeixement d’un estat palestí mort al qual no se li va permetre mai ser lliure i recuperar el que era seu per heretat.
