Els cristianodemòcrates de la CDU, el partit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, guanyarien les eleccions europees a Alemanya amb un 29,5% dels vots, segons l’enquesta publicada per la televisió del país. L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) s’imposaria als socialdemòcrates i es convertiria en la segona força amb un 16,5% dels sufragis, relegant l’SPD del canceller Olaf Scholz al 14%. Els verds, també socis de govern de Scholz, obtindrien un 12% dels vots.
A Àustria, la ultradreta del Partit per la Llibertat (FPÖ) s’imposaria com a primera força amb un 27% dels vots, aconseguint una victòria per primer cop al país, segons les enquestes, amb el centredreta d’ÖVP segon i els socialistes tercers.
En canvi, tot i que les enquestes pronosticaven una victòria de l’extrema dreta als Països Baixos, els sondejos a peu d’urna recullen que l’aliança laborista s’hauria imposat als comicis europeus. La formació liderada per Geert Wilders guanyaria sis eurodiputats i passaria a ser segona força, però no superaria l’aliança dels verds i els socialdemòcrates, que n’obtindria vuit. La formació de centredreta del primer ministre Mark Rutte guanyaria quatre escons.
Al sud d’Europa, Nova Democràcia guanyaria les eleccions a Grècia segons les estimacions publicades aquest mateix diumenge. És el partit conservador al govern, que obtindria el doble d’escons, vuit, que Syriza, el principal partit de l’esquerra. A la veïna Xipre, els conservadors també serien els guanyadors tot i que empatarien amb les formacions d’esquerres. A Malta hi hauria un empat a tres escons entre els socialdemòcrates i els conservadors, tot i que el Partit Laborista guanyaria lleugerament en vots.
