Laporta torna a fer-se el ‘mort’ com en 2008 per a poder sobreviure

Encara hi ha columnistes, tertulians i ‘influencers’ que destaquen la capacitat i el lideratge mediàtic de Joan Laporta com el seu millor i més infal·lible habilitat per al govern del club. Fins i tot aquesta majoria alineada amb el poder directiu i entregada al president tan incondicionalment comença, no obstant això, a destacar en els seus comentaris i reflexions el silenci i l’escandalosa estratègia de mantenir-se amagat. Però, davant la força dels esdeveniments, la XVª Champions del Reial Madrid, l’anunci del fitxatge de Mbappé i el caldo de cultiu pessimista que han deixat els últims esdeveniments de la vida blaugrana, amb el vergonyós acomiadament de Xavi i la designació clandestina de Hansi Flick, el president no ha tingut més remei que buscar la fórmula per semblar que dona la cara, aquest dimarts, a través de Barça One, és a dir a la ‘tele’ del club, sense exposar-se als mitjans ni a l’opinió pública.

En realitat, és la mateixa fórmula covarda que ha utilitzat des de fa anys, des de 1997, per a reestructurar la seva imatge i no afrontar la crítica o els moments complicats com l’actual, perquè des de l’inici de la crisi entorn de Xavi i a la seva zigzaguejant transitar per la cornisa fins a caure del costat de l’acomiadament, a Laporta no se li ha vist ni escoltat. Tampoc en els mesos anteriors quan l’equip ha anat donant tombs i molt menys en les derrotes i en les decepcions que no han sigut poques aquesta temporada. Només va concedir, setmanes enrere, una entrevista personalitzada a Mundo Deportivo, un mitjà al qual necessita editorialment de la seva part per la influència que projecta entre el barcelonisme malgrat la nòmina de signatures crítiques que el posen en el seu lloc regularment.

Anteriorment, a cavall de l’anterior temporada i l’actual quan va sortir a defensar al club del cas Negreira ja ho va fer tard i malament en una roda de premsa poc convincent i en un volum que va deixar més dubtes que arguments per a no sospitar que els pagaments a l’exàrbitre al llarg de dècades continuen sent una penosa i vergonyosa estupidesa per part totes les directives implicades.

Si es fa memòria, amb motiu del vot de censura en contra seva a l’estiu de 2008, superat amb paranys i pels pèls, encara que finalment resolt amb una dimissió massiva de directius, Laporta va tardar mesos a reaparèixer fins que ho va fer en TV3 per a admetre que “m’he hagut de fer el ‘mort’ per a sobreviure”.

Perquè per a la Laporta, una cosa és moure’s hàbilment en el caos i en les turbulències en contra d’algú, on realment destaca la seva autèntica vocació com a agitador, i una altra molt diferent sortir a defensar-se dels seus propis errors i de les contingències que, a causa de la seva gestió, posen en perill la institució. En aquest escenari és tan covard o més que la resta.

No fa ni un mes que va arruïnar, com sempre fa, un acte del Femení, que presentava al seu nou patrocinador, Vueling, per a donar-se un bany de masses mediàtic, teatralitzant la seva emoció i fins i tot les seves llàgrimes de felicitat al costat de Xavi en una precipitada, inoportuna i falsejada abraçada a l’entrenador al qual finalment havia aconseguit convèncer per a seguir en el càrrec.

Avui, sabent que aquella mateixa setmana ja li havia donat l’OK a Hansi Flick com a entrenador per a la pròxima temporada s’entén que davant els símptomes de bipolaritat i d’esquizofrènia en la gestió, també el capritx i la frivolitat, ell mateix i el seu torbador núvol d’assessors hagin optat per mantenir al president tancat, callat i al marge de l’actualitat tots aquests dies.

Han tornat a la mateixa pauta de conducta de les eleccions de 2021, quan Laporta, per consell del seu equip de campanya, es va limitar a publicitar la seva imatge com a antagonista del què representaven Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell a base de molt d’anunci, a TV3 sobretot, una lona que amb el pas del temps encara és més vergonyosa i a reduir al mínim la seva participació en els debats, ja que en prolongar-se la campanya a causa de la Covid Laporta a penes tenia res a dir excepte mentides, doncs no tenia ni els avals ni cap pla més que deixar-se portar per la improvisació i els interessos privats dels seus amics agents, representants i intermediaris.

En l’acomiadament de Xavi i l’anunci de l’aterratge d’un nou entrenador Laporta no ha obert la boca per a no empitjorar encara més la seva imatge ni fer passar més vergonya al barcelonisme que l’ha de suportar i per a no respondre a preguntes sobre el ‘avalgate’, la seva denúncia per estafa a costa de l’escandalosa desaparició del Reus i de l’ombrívol panorama econòmic a menys d’un mes del tancament de l’exercici amb la preocupant necessitat d’aconseguir, com sigui, 100 milions per a no caure en un col·lapse financer que seria, definitivament, el principi de la fi.

Laporta no n’ha tingut una altra que esperar que passi la tempesta, al fet que la premsa es cansi de criticar la seva actuació en l’acomiadament de Xavi i el discret fitxatge de Flic, que també ha sigut esborrat de l’actualitat. Curiosament, l’equip de comunicació del club ha sigut felicitat per Laporta perquè la premsa no va poder obtenir ni una imatge Flick a Barcelona. A això es redueix el que aquesta junta pot celebrar aquests dies.

Avui, Laporta ha decidit tornar a ‘parlar’, encara que en un format més semblant a un ‘comunicat oficial’ en vídeo, gravat i controlat, que res té a veure amb sortir a donar explicacions i a respondre a les moltes preguntes que suren en l’ambient.