La decisió de fer fora Xavi finalment, cosa que surava en l’ambient des de fa mesos, ha sigut adoptada ara al FC Barcelona amb l’excusa del discurs realista i prudent de l’entrenador en la prèvia del partit de Lliga contra l’Almeria. Xavi es va cenyir a l’escenari que la mateixa directiva i Deco, el director esportiu, li han dibuixat internament, ara com ara limitat quant a fitxatges per culpa del marge salarial -avui excedit i bloquejat- i amb serioses exigències de traspassar jugadors clau abans del 30 de juny. Així ho va transmetre Xavi dimecres, un missatge embolicat en dubtes més que raonables sobre la competitivitat de l’equip a la Lliga i a Europa la pròxima temporada.
“No estem tan bé econòmicament com fa 25 anys”, va ser la seva reflexió, acompanyada d’un to pessimista i menys il·lusionant que fa uns dies quan president i entrenador van representar la comèdia de la seva ratificació en el càrrec després del renunciï de Xavi a anar-se’n el 30 de juny, com havia anunciat i promès.
Realment, costa assenyalar quin de les dues parts ha protagonitzat una ziga-zaga més marejadora, frívola i desconcertant, perquè primer va ser Xavi el que va resoldre predir el seu final de carrera, probablement abans de ser destituït pels mals resultats i el joc precari de l’equip a la fi del gener; i, després, Joan Laporta va passar de buscar un entrenador internacional a quedar-se amb Rafa Márquez i, més tard, a demanar-li de genolls a Xavi que canviés d’opinió. El surrealista segellament de la seva continuïtat triomfal es va emmarcar en la setmana delirant posterior a l’eliminació en la Champions i la pèrdua de la Lliga al Bernabéu, un mal glop al qual li va seguir la derrota a Girona amb suspens baix futbolístic i les èpiques classificacions del Reial Madrid contra el City i el Bayern Munic camí de la final de Wembley.
Només faltava que Xavi, en un arravatament maldestre dels seus, l’enèsim, aportés una visió sincera sobre el vertader panorama que li espera a l’equip i, per elevació, a la mateixa entitat, que necessita vendre abonaments i entrades com on sigui que el Barça jugui la pròxima temporada.
En l’acomiadament de Xavi, que tota la premsa solvent dona per fet, ha influït notòriament l’explosió, encara que controlada, de l’avalgate, referent a un compte bancari emprat irregularment en benefici de la junta. Laporta va preferir no deixar-se veure en el desplaçament a Almeria, provocant els primers rumors, i anit, després del partit, no retardar ni un minut més la decisió. Jordi Basté, en El Món a RAC1, va avançar la notícia que ara ha de concretar-se en forma de liquidació i negociacions que Xavi no posarà fàcils, perquè exigirà l’any de contracte signat per deixar el seu lloc al següent. El barcelonisme de Xavi no dona per tant.
La imatge projectada per Laporta al món, si el gir de guió s’acaba consumant en les pròximes hores, és insuperable quant a improvisació, capritx i vel·leïtat, res nou en un univers laportista, que a cada pas arrossega al club a un futur més incert i ruïnós. Una altra cosa és que, com ho revelen cruelment les estadístiques, Xavi hagi fracassat com a entrenador, la qual cosa tenia remei abans de portar-lo i, posteriorment, quan, aquest mes de gener, va triar esborrar-se i abandonar la nau després de la desastrosa derrota davant el Vila-real. Ara ja ningú pot evitar un ridícul col·lectiu i mundial.
