Els hàbits de consum de notícies han canviat molt en els darrers anys, amb l’aparició de les xarxes socials, els mitjans digitals i ara la intel·ligència artificial. El consumidor de notícies té molta informació al seu abast, però no s’ha fet una aposta clara per l’alfabetització mediàtica d’aquest públic. Diferents investigadors estan treballant amb el concepte de la dieta mediàtica a l’hora de fer una anàlisi dels hàbits de consum de les notícies. Si bé moltes vegades hem sentit la frase “ets el que menges”, ara es treballa sota el concepte “ets el que llegeixes”. El gran volum d’informació que té disponible la població excedeix la seva capacitat per processar-la i utilitzar-la, i és fàcil caure en la desinformació, la distorsió de la realitat o la defensa de falses creences en funció del patró de consum de notícies adoptat. Un estudi realitzat per cinc universitats de cinc països diferents, entre les quals hi ha la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha explorat el concepte de la dieta mediàtica i ha conclòs que hi ha grans diferències entre la població jove, d’entre 18 i 25 anys, i la població adulta, major de 55 anys, a l’hora de consumir notícies.
En declaracions a EL TRIANGLE, Ana Sofía Cardenal, professora dels estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i una de les autores d’aquest estudi, afirma que “els hàbits de consum entre joves i grans són diametralment oposats”. La població major de 55 anys “tendeix a consumir grans mitjans clàssics, com els telenotícies i també diaris digitals, així com en paper. No han deixat d’entrar directament als diaris i anar a buscar els seus mitjans de referència”. En canvi, els menors de 25 anys “consumeixen informació a través de les xarxes socials. No tenen mitjans de comunicació o fonts de referència”. Per la investigadora de la UOC, accedir a les notícies a través de les xarxes genera un problema a tenir en compte, ja que “després preguntes i no saben identificar la font. No recorden la font; només recorden el titular, i això no sabem quines implicacions pot tenir”.
Si avui dia el jovent no té cap preocupació per identificar la font, ni validar la seva credibilitat, ens acostem a una gran incertesa amb l’avanç de la intel·ligència artificial. Segons indica Ana Sofía Cardenal, “ara transitem per un entorn on la intel·ligència artificial plantejarà nous problemes, i un d’aquests serà identificar l’autenticitat de la font de la informació. I si entres per les xarxes socials a les notícies és més complicat, perquè no recordes la font per la qual has accedit a la informació”, i es posa en risc la verificació dels fets consultats.
Una dieta mediàtica saludable es basa a “contrastar punts de vista, ja sigui consultant un mitjà que recull diferents punts de vista o bé consumint un mitjà molt partidista juntament amb altres mitjans de diferents posicions”, segons detalla la investigadora consultada. A part de buscar l’equilibri de punts de vista, un altre element important d’una bona dieta és accedir a fonts creïbles i amb reputació.
D’acord amb l’estudi realitzat a través d’entrevistes a grups focals per recollir les seves opinions en aquests cinc països, les persones participants sabien identificar què era una bona o una mala dieta mediàtica. Igual que ens passa amb l’alimentació, sabem la teoria, però és difícil posar-la en pràctica en el dia a dia. Per tant, les persones, tot i conèixer els elements d’una bona dieta mediàtica, s’enfronten a una superabundància d’informació que complica fer una dieta saludable. “A l’estar sobresaturats d’informació, ens acabem recolzant en els algoritmes. I les xarxes socials no deixen de ser filtres de la informació, i ho fan amb els motors de cerca que es basen en algoritmes. Per tant, tenim nous intermediaris, i les conseqüències que tenen aquests nous intermediaris sobre les nostres dietes mediàtiques també és una qüestió que estem analitzant des dels diferents grups d’investigació de les universitats”, com afirma la professora Ana Sofía Cardenal. Les conseqüències d’una mala dieta es poden veure actualment en la nostra societat. Hi ha persones, com descriu la investigadora de la UOC, que “consumeixen mitjans d’una única posició, on t’aïlles dels altres punts de vista i cada vegada ets menys capaç d’entendre la posició dels altres: radicalitzes la teva posició i ets menys tolerant amb les posicions contràries”. Davant d’això, Ana Sofía Cardenal admet que “aquesta no és una dieta balancejada, és molt selectiva en allò que consumeixes”.
Aquesta selecció tan determinada de la informació també té greus conseqüències en la percepció de la realitat. Com indica Cardenal, “hi ha persones que tenen molta informació, no és per manca d’informació, però és molt selectiva. Avui dia pots validar qualsevol punt de vista o opinió, com estem veient amb la negació de la violència masclista o el vincle entre el creixement i el canvi climàtic. Ara hi ha fets que es posen en dubte, i això “s’utilitza políticament i hi ha nous sectors polítics que ho aprofiten, qüestionant-se coses que contradiuen els mateixos fets o la mateixa realitat validada amb evidències. “És paradoxal”, diu la investigadora.
Com a recomanacions per fer front als patrons actuals de consum de notícies, l’estudi A qualitative examination of (political) media diets across age cohorts in five countries, indica que cal promoure iniciatives d’alfabetització mediàtica entre la població. Als mitjans de comunicació, els recomana el foment de contingut saludable i de qualitat. Així mateix, a la classe mediàtica i la classe política els demana que “prenguin la iniciativa en el desenvolupament d’una campanya de dieta saludable als mitjans”, on se suggereixi on aconseguir aquests bons hàbits i com evitar errors. Un altre repte a resoldre és el paper de les plataformes de les xarxes socials i els algoritmes. Segons l’estudi, “garantir una dieta mediàtica saludable probablement no és una prioritat a l’hora de desenvolupar aquests algoritmes”.
Ana Sofía Cardenal ha participat en l’estudi esmentat, però també ha realitzat altres investigacions dins aquest camp. Analitzant dades de navegació, alerta que la gent no té tant interès en la política. “La política representa només un 2% de les visites, i la resta són accessos a vendes per internet, resoldre gestions amb l’administració o entreteniment. El consum de notícies és una part molt petita de l’activitat de la gent en línia”.
*Pots llegir l’article sencer al número 1575 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE
