José Navarro, el pèrit que ha realitzat l’informe que ha utilitzat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la seva querella contra l’ex-directora del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Paz Esteban, perquè el seu telèfon va ser espiat amb el programa Pegasus, ha estat acusat d’incórrer en “intrussisme professional”. Arran del seu peritatge, el titular del jutjat d’instrucció número 19 de Barcelona va admetre a tràmit la querella i ha decidit citar com investigada Paz Esteban.
Fa deu dies, Javier Rubio, degà del Col·legi Professional d’Enginyers Técnics en Informàtica de la Comunitat de Madrid (CPITCIM), va recriminar Navarro a través de la xarxa social Linkedin que assumeixi la realització de peritatges sense una formació acadèmica suficient i sense formar part de cap col·legi professional que avali els seus coneixements. Rubio lamenta que l’única titulació que acredita el pèrit d’Aragonès és una llicenciatura en Física. “Això és un escàndol. La conya que existeix amb els pèrits informàtics sense titulació oficial d’informàtica és escandalós i es denuncia per activa i per passiva des dels Col·legis Professionals d’Enginyers i d’Enginyers Tècnics en Informàtica”, va escriure el degà del CPITCIM. A més, lamenta que “aquests ‘pèrits’ sense titulació oficial i sense estar sotmesos a control col·legial i deontològic, ja que no es poden col·legiar en no ser titulats, estan servint com a ariets útils per incoar acusacions, penes de banqueta, etc. Els acusats ho són en base a proves, moltes vegades (i sense estar referint-me al cas concret), falses, violant el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva, de les quals després s’han de defensar contractant pèrits informàtics col·legiats”.
I es pregunta: “algú pot arribar a concebre que un metge forense no sigui metge? Doncs això està passant amb molts “informàtics” forenses, quan la prova informàtica ha igualat i fins i tot superat en importància la mèdica”.
El pèrit d’Aragonès, que també ha treballat per altres independentistes implicats en el cas Pegasus, es va defensar dient que hi ha professions que es poden practicar sense cap tipus de col·legiació. “Pregunti-li al seu forner, si està col·legiat”, suggereix a Rubio, que li va replicar: “que portis quinze anys fent una cosa no vol dir que l’estiguis fent bé”. Navarro tanca la conversa a Linkedin dient que no es vol pronunciar sobre el cas Pegasus i reconeixent que “les ‘proves falses’, les pericials poc objectives i els pèrits poc rigorosos existeixen, però de manera independent a la seva titulació i vinculació col·legial”.
Navarro va comparèixer a la Comissió Pegasus del Parlament de Catalunya convocat pels grups independentistes que hi són majoritaris. Ho va fer el 31 de març, el mateix dia que ho va fer Elies Campo, l’activista independentista que va coordinar l’informe sobre aquest cas elaborat pel grup canadenc Citizen Lab i batejat com a CatalanGate. Navarro va donar per bo l’informe de Citizen Lab tot i reconèixer que no s’havia preservat la cadena de custòdia imprescindible per validar les seves conclusions. En aquest informe, Citizen Lab va dir que Aragonès havia sofert tres temptatives d’accés amb Pegasus al seu telèfon mòbil però no va saber determinar quan s’havien produït. Navarro sí que ho deu haver fer per convèncer el jutge que imputi Paz Esteban.
Precisament, aquest divendres 3 de novembre, la Comissió Pegasus celebrarà una nova reunió. Hi compareixeran Meritxell Borràs, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i Tomàs Roy Català, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Feia quatre mesos que no es reunia, la qual cosa demostra l’interès que tenen en el seu funcionament els qui van patrocinar la creació d’aquesta comissió.
