La negociació de la possible investidura de Pedro Sánchez i d’una eventual amnistia per als encausats pel procés independentista ha provocat una fèrria política del silenci en partits com Junts x Cat. La varietat de veus, les diferències internes sobre la idoneïtat de la negociació i sobre les seves conseqüències, i la por d’enviar a pastar unes converses que podrien tornar al partit la capacitat d’influència, han obligat Carles Puigdemont a imposar una forta llei del silenci entre les cares visibles i els portaveus habituals del partit.
Això, però, està ferint sensibilitats i tocant molts egos. I és que hi ha dirigents de Junts que alimentaven la seva imatge gairebé cada dia amb declaracions, piulades, rodes de premsa, entrevistes… I ara han d’estar-se tots callats, sense cap mena de protagonisme i a l’ombra de Puigdemont. Alguns dels que més ho han notat són els exconsellers de Junts, que podent haver pres un gran protagonisme en el primer aniversari de la marxa del Govern de coalició, han hagut de passar desapercebuts i seguir callats com si res. I això els dol. Molt. I ho diuen sense embuts quan algú els ho pregunta en privat.
