El jutge inhabilitat Elpidio José Silva s’alinea amb el parer d’alguns juristes, periodistes especialitzats en afers judicials i altres periodistes que segueixen de prop l’actualitat del FC Barcelona: troba que el cas Neymar fa pudor de socarrim.
Silva, en una entrevista a la Revista Rambla, diu: “no acabo d’entendre la competència que correspon a l’Audiència Nacional, crec que li correspon a l’Audiència Provincial per volum, pel perjudici hipotèticament causat, per la ràtio d’actuació dels interessos en joc, i perquè no veig cap tema que hagi de veure amb l’interès general“. “El segon tema que em sorprèn és la velocitat amb la qual s’ha instruït el cas, en un any i dos mesos”, afegeix.
A més, troba que l’escrit del Fiscal és “excessivament penalista i excessivament bolcat a muntar la figureta del Codi Penal, prescindint del que és el treball en un club de futbol, prescindint de les estratègies empresarials que legítimament poden tenir uns directius, prescindint de les dinàmiques del món del futbol”. I especifica que “es prefabriquen uns tipus i una descripció penal que em sorprèn, també em sorprèn la manca de prova, la qual cosa deriva del fet que s’ha tramitat en un temps rècord. I pel que fa als danys i perjudicis que s’han pogut produir per part dels més alts directius del club blaugrana, quins són?, en què consisteixen? No estan determinats, cal tenir en compte que si el perjudici econòmic no està determinat, no hi ha delicte societari”.
L’exjutge instructor que va engarjolar Miguel Blesa remata amb altres rareses del cas: “I em plantejo la legitimitat activa que pugui tenir un soci per denunciar el delicte societari, ja que no hi ha cap element clar de perjudici econòmic que s’hagi aportat. És una causa que no es comprèn. Hi ha una altra cosa estranya: l’acte d’obertura del judici oral es comunica l’endemà d’un clàssic guanyat pel Barça“.
