Quan tinguem perspectiva històrica per poder analitzar en profunditat aquesta època turbulenta que ens ha tocat viure als catalans, descobrirem el paper cabdal que hi ha jugat un personatge que es mou en les tenebres: David Madí Cendrós. Nét de l’empresari perfumista Joan Baptista Cendrós i, des de fa vint anys, home de la màxima confiança d’Artur Mas, David Madí és l’ideòleg i el cuiner de totes les estratègies del moviment secessionista. La seva última criatura és la Crida, que pretén convertir en el pal de paller del sobiranisme per anihilar ERC.
David Madí és ric. Molt ric. Ho demostra el nombre de societats de consultoria i patrimonials que gestiona (Icat Desenvolupament SL, Contria Inversions 2019 SL, Sloop Inversions SL, Batten Inversions SL, Nubul Consulting SL…). Per això, el seu pas per la Generalitat, on va ser secretari de Comunicació al costat d’Artur Mas, en l’últim govern de Jordi Pujol, va ser un divertimento que li va permetre conèixer de primera mà els budells del poder polític.
No ha guanyat la seva fortuna treballant. Li ve d’herència familiar i, en els últims anys, s’ha folrat encara més fent d’escut protector d’empreses que depenen de decisions de la Generalitat, com Endesa, Applus + o Deloitte, on ha ocupat càrrecs de responsabilitat corporativa. Aquesta privilegiada posició social li permet prendre’s la política frívolament, com si fos un joc per passar l’estona i divertir-se.
Ells no en són conscients, però Carles Puigdemont, Quim Torra, Jordi Sànchez i Jordi Graupera són –entre d’altres- ninots que David Madí manipula còmodament i burleta des del seu despatx del passeig de Gràcia, 110. L’objectiu actual d’aquest bruixot de la política catalana és preparar el retorn d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat, un cop s’exhaureixi, l’any vinent, la seva inhabilitació judicial per la consulta del 9-N.
Per això està organitzant l’artefacte de la Crida, que ha de servir de pista de rellançament d’Artur Mas, un cop enterrada la putrefacta Convergència i desmantellat l’instrument transitori del PDECat. L’enemic prioritari de David Madí és ara ERC, a qui mareja i desconcerta amb les seves maniobres per tal de fer-lo aparèixer davant el món independentista com un partit de “botiflers” i de “traïdors”. Ja s’encarreguen els seus terminals mediàtics de difondre aquest relat manipulat i interessat.
El nét del Dr. Floïd (segons la sarcàstica caricatura que Els Joglars van fer de Joan-Baptista Cendrós) gaudeix, superb i antipàtic, amb el patiment dels catalans, siguin o no siguin independentistes, començant pels nou dirigents secessionistes empresonats pel referèndum de l’1-O, que ell va orquestrar entre bambolines. La seva gran fortuna personal el fa sentir que és més llest que ningú, que està per sobre de la resta de mortals i, segur que mai no li passarà res, creu que dirigeix els destins de Catalunya des del seu presumptuós classisme.
Allò que sap més greu és que persones suposadament intel·ligents, procedents de l’àmbit de l’esquerra, es deixin entabanar per les maniobres de David Madí per ressuscitar Artur Mas. Veure Antoni Morral, Marina Geli, Àngels Martínez o Eudald Carbonell donar suport a la Crida i ballar la música d’aquest prepotent potentat fa pena.
