El món polític independentista està més dividit del que pot semblar per les llargues i tedioses trifulgues al Parlament. Ja des de fa setmanes el món postconvergent insisteix en la necessitat de fer una llista única a les municipals de maig de l'any vinent. Fins i tot des de Brussel·les atien el foc amb la nova Convergència, la Crida, que haurà de substituir el PDECat, el qual només haurà tingut poc més d'un parell d'anys de vida.

Doncs destacats dirigents de l'antiga Convergència gens discrets parlen en veu alta en llocs públics culpant l'Oriol Junqueras de ser l'obstacle per fer aquesta llista conjunta independentista. Expliquen en taules de restaurants o barres de bar tot fent un mos que quan Junqueras veu algun dels seus col·legues convergents a la presó parlant amb altres dirigents s'acosta i els recorda que no hi haurà cap llista única sobiranista. Per això, ERC ha forçat el canvi d'Alfred Bosch per Ernest Maragall en una operació política per blindar-se de la pressió mediàtica i de les xarxes socials.

Les files d'Esquerra consideren que Junts pel Sí va ser un greu error i no pensen repetir una experiència que serviria per blanquejar un partit en hores baixes i on els casos de corrupció no paren d'aflorar. Per això, Junqueras vol que ERC sigui la força independentista més votada i, si de cas, arribar a pactes després de les eleccions. Així, el mateix Junqueras estarà en els cartells electorals com a cap de llista de les eleccions europees, que es faran el mateix dia que les municipals.