Doncs cal ser coherents i no tergiversar: encara que sigui per a disparar per elevació contra el president legitim Puigdemont; no tot s’hi val, Reixach, que teniu algunes dèries i s’us veu el llautó.

Arguments i fets, res d’enganyifes i pocasoltades, amb qui, després de força anys a l’estranger, mira d’esmenar-se i recuperar la llengua pròpia, com ha fet amb “l’hem de fer, cal fer, és menester, és necessari”.
I més sabent prou que el 80% de catalans nadius i residents de sempre al país -si és que la rancúnia us el deixa contemplar sense deformació– i , diuen “tinc que”.

Periodisme, Jaume, dieu.
Doncs fets, no interpretacions esbiaxades; opinions serioses, no manies persecutòries malaltisses.

Que hi té a veure aixo amb l’article? El que diu en Reixach es claríssim, no necessita cap pseudohistoriador